En Franki està sol.

Any 2008, encara falten 44 anys perquè els catalans esdevinguin "catflowers", però hi ha senyals evidents del futur que els espera. Tots coneixem la injustícia de la detenció d'en Franki, i tots sabem què hi ha al darrera d'aquesta actuació: un atac contra el moviment sobiranista i contra la llibertat, poques vegades veurem tantes forces de repressió al voltant d'una manifestació tant petita. Ells ens tenen por, coneixen la nostra força . La tribu catalana ha perdut la capacitat col·lectiva d'indignar-se, els drets es guanyen tant ràpid com es perden. 2000 persones van desafiar la pluja, van deixar d'anar al cinema i van deixar altres ocupacions més ludiques per fer costat a en Franki, però sobretot van demostrar que alguns encara tenen dignitat i defensen la llibertat, 2000 és el 0,02% de la població.......
Amb aquesta miserable demostració de submissió i indiferència, els catalans avui hem fet una espanya més forta i més decidida. Ens han fet un altre pols i també l'han guanyat.
Felicitats i honors als 200o catalans amb dignitat i orgull que ahir hi vau ser.

BRUIXES

Mitologia catalana sobre bruixes. En la cultura popular catalana, hi ha un gran nombre de llegendes sobre el personatge de la bruixa, moltes d’elles comunes amb altres pobles d’Europa. En l’imaginari popular, la bruixa és una dona que, per mitjà d’un pacte amb el dimoni, ha aconseguit poders sobrenaturals, que utilitza en benefici propi o amb finalitats malèfiques. Durant l’Edat Mitjana, el poder eclesiàstic va alimentar aquestes creences entre la població, utilitzant les bruixes com a cap de turc de totes les calamitats, o per marginar, empresonar i fins i tot executar les persones, sobretot dones, que no encaixaven en l’ordre social establert. Avui en dia, les creences sobre bruixes han perdut protagonisme entre la població en general, i molta gent sol veure la bruixa com un personatge popular entranyable, que sol aparèixer en els contes infantils
Es creia que les bruixes obtenien els seus poders mitjançant un pacte amb el dimoni. Existeixen moltes llegendes sobre els detalls de la cerimònia.
Se solia creure que les bruixes tenien una marca característica a la pell, fruit del seu pacte amb el dimoni. Segons les creences populars, aquesta marca podia prendre moltes formes, com una verruga.
Gràcies al seu pacte amb el dimoni, les bruixes tenien poder per fer tota classe de maldats. També era creença popular que podien volar a cavall de forques o d’escombres.
Hi ha dates assenyalades en què es creia que les bruixes celebraven grans reunions o augmentaven el seu poder. Les més conegudes són la nit de Tots els Sants i la nit de Sant Joan.

Vallbona de les Monges: Viuen en coves que hi ha en un tossal proper. Sempre van descabellades i només es pentinen quan plou i fa sol.

La Quar: les nits de lluna vella fa ballar els follets de la contrada, la resta del temps fila llana i viatja per veure les veïnes.

ANY 2052. ELS CATMESELLS

Reserva autòctona als voltants de la serra de Montserrat dels darrers individus de catmesells, també coneguts per catflowers.
Els seus orígens es remunten al segle X, un autèntic heroi Guifré el Pilós dóna pas a l'incipient naixement d'un país, altres herois el seguiren al llarg dels segles, Ramon Berenguer IV, Jaume I, Pere el Gran, i més recentment Prat de La Riba, Francesc Macià, Lluís Companys. A partir d'aquí es difumina el lideratge del petit país, el darrer heroi que es recorda és un anomenat Joham Cruyff.

Els catflowers, són els descendents d'aquell poble lluitador, orgullós de ser, malauradament la seva situació geogràfica i el seu caràcter ple de seny i d'afany de ser educat i moderat, mai va ser ben entès pels habitants dels països veïns, i tot i la seva desigual lluita durant segles, finalment els hi arribaren dues plagues (tipus Moisès) de les que ja no pogueren sortir-se'n: a saber una llarga i fosca nit de dictadura, i una pseudodemocràcia que ells van prendre per bona innocents com eren de mena (ja haurien de saber què podien esperar dels seus veïns).
Amb una presa de cabellera espectacular feta a una perruqueria anomenada estatut, els pobres catmesells hi van caure de quatre potes, els seus polítics més insignes van traïr la confiança del poble i van donar el poder de la tribu a l'ambaixador més mediocre del país veí. Cal dir que això va marcar el principi de la fi, el poble autòcton, més o menys 1/3 de la població, colonitzat i desmoralitzat es va acomodar, va començar a creure que res era possible i va abandonar la lluita i l'orgull dels seus avantpassats. A hores d'ara els pocs que queden viuen a les rodalies de la muntanya santa, privats de la seva cultura i història com les reserves índies d'Amèrica i Canadà. Continuarà en propers capítols...

EL VOT DE LES DONES, FRUIT DE LA LLUITA

LA LLUITA D'ALGUNES DONES
CONTRA TOT PRONÒSTIC I AMB
TOT EN CONTRA VA PERMETRE-LES-HI ASSOLIR EL DRET EL VOT.
És un magnífic exemple a seguir. Si volem aconseguir els nostres propòsits no ho farem des del victimisme i la comoditat, primer de tot " ens ho hem de creure" i després haurem de mantenir una actitud de compromís. Tot és possible tot està per fer !!!!

Ser lliure....

Moltes vegades busquem la llibertat, però la posem tant lluny del nostre abast que mai serà realitat, potser perquè mentre tinguem una idea utòpica de la llibertat,
podem mantenir l'esperança i alhora no fer res per canviar.
I si mirem de trobar-la més a prop...? dins nostre, dins de la ment, donant pas a la imaginació i a la creativitat i enderrocant mica en mica els murs que hem construït al nostre voltant per protegir-nos del que hi ha fora.
Els murs estan fets de prejudicis, de pors, de passions limitadores, d'egoismes, i sobretot de ....... cadascú haurà d'omplir els seus punts suspensius.
Vinga, obrim les portes i finestres i que corri l'aire, o millor encara, sortim de de casa, que fora hi ha molt per veure i per viure.
Sempre amb il.lusió, sempre endavant !

VIURE AMB ÈXIT

Us donaré unes quantes pistes......
La primera pista per tenir èxit, és voler-ho. Fixar-se reptes és imprescindible. Els reptes no hauran de ser ni massa desmesurats ni per sota de les possibilitats. A quin grup pertanyo? La resposta a aquesta pregunta és la primera clau de l'èxit.
La segona pista és el temps, les presses no són bones companyes de l'èxit, no tant perquè no donin temps de pensar, com per l'estrès que generen.
La tercera pista rau en compartir les idees. En comptes de predicar perquè t'entenguin és fonamental intuir què pensen els altres, aprendre de tothom, compartir les idees.
La quarta clau és enamorar-se, estimar tot allò que es vol fer, les qualitats innates es desenvolupen quant t'agrada allò que estàs fent.
Cinquena: persistir, constància. Tot sovint es peca per excés, cal veure si el projecte és viable, i després d'un temps, si es demostrra que no, el millor és abandonar. Però normalment el pecat ve per defecte, les idees necessiten temps per tenir èxit, sovint necessitarem d'un canvi mental dels altres i això portarà temps.
La sisena pista per l'èxit consisteix a probar i fer coses noves !! Emocions noves, explorar temes i persones diferents dels nostres afers diaris, cercar simultàniament en disciplines diferents. Estar obert al coneixement de tot i de tots.
La darrera pista és la sort.... Però hem de tenir en compte que la bona o la mala sort, acostuma a ser una altra cosa ben diferent, són el resultat de processos inconscients que escapen a la nostra atenció. Per exemple, arribar a la meta després del temps previst no sempre és mala sort, la causa pot ser la manca de prepació i de concentració.
Us animo a que ho probeu, si més no, amb un sol objectiu i durant un cert temps, això sí, us recomeno que cumpleixi totes les pistes. Vinga molta "sort".

Cantant sota la pluja

Hi ha una alegria de viure, un dinamisme a Cantant sota la pluja, que fan, d'aquesta pel.lícula , la quintaessència del cinema musical de l'etapa d'or.
La coreografia i la direcció es fan conjuntament entre Stanley Donen i Gene Kelly, que procuren treure el musical del teatre i adaptar-lo a la vida quotidiana, en un context de lògica i versemblança narratives. Juntament amb Kelly, també hi actuen Donald O'Connor, una joveníssima Debbie Reynolds, i la gran ballarina Cyd Charisse.
Esperem que disfruteu amb aquesta petita obra d'art del cinema musical.