Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juny, 2010

Rèquiem per l'Estatut. Caminem cap a la Independència !!!!

Núria Inglès interpreta la cançò de Josep Meseguer sobre un poema de Vicenç-Albert Ballester. CANT DE LA INDEPENDÈNCIA No pidolem lleis noves, ni demanem clemència; volem per Catalunya només la Independència. No pidolem lleis noves, ni demanem clemència; volem per Catalunya només la Independència. Ja és hora que la Pàtria, que el nostre cor adora, camini tota sola vers l'Ideal que enarbora bon punt vibri pels aires el crit de Via fora! i la bandera santa onegi a nostra vora. Finí el seu esclavatge la terra catalana; avui tota es redreça sentint-se sobirana, al cor anhels de vida, amb ànsies de victòria si cal als braços força per aixecar els fusells. No pidolem lleis noves, ni demanem clemència; volem per Catalunya només la Independència. No pidolem lleis noves, ni demanem clemència; volem per Catalunya només la Independència. Serem potents, i indòmits com vents desenfrenats. Que si morim, la glòria valdrà molt més que el viure. I si v

El meu avi

El meu avi Josep (per part materna) no va ser el protagonista de cap havanera ni va tenir cap final heroic cantat, ell (diuen) com tants milers de joves va morir a la batalla de l'Ebre de manera anònima. Al cap d'un temps de portar-lo al front de guerra, Concepció, la seva dona, va morir d'una malaltia en aquells moments incurable, els seus dos fills (Maria i Josep) van quedar a cura d'uns parents que prou feina tenien en sobreviure ells mateixos. Així doncs va passar l'inevitable, a la meva mare (Maria) amb set anys la van "tancar" a la Casa de la Caritat, horrible hospici del que encara avui no en vol parlar i el meu oncle (Josep) va anar a parar a un internat per orfes a Lleida. Us demano disculpes, ja sé que és un mal rotllo de nassos, però crec que és saludable reconstruir la història familiar, pel bé d'un mateix i per justícia dels que van sofrir tota mena de patiments. Ara hi ha alguns que volen passar de puntetes sobre la memòria històrica

J.V. Foix. Ho sap tothom, i és profecia.

Bellíssima composició poeticomusical del nostrat poeta Josep Vicenç Foix.

Magrana, preventiva contra el càncer i altres malalties.

Imatge
WASHINGTON (ESTATS UNITS), 7 gen. (Reuters/EP) - Científics del centre de càncer City of Hope de Califòrnia (Els Estats Units) han descobert uns components químics presents a les granades|magranes que poden fer disminuir el risc de desenvolupar càncer de mama positiu per a receptors d'estrògens, segons els resultats de la seva investigació que apareixen publicats a la revista 'Càncer Prevention Research'. En concret, aquests investigadors han descobert fins deu composts naturals d'aquesta fruita capaços de bloquejar l'aromatasa, un enzim que converteix l'androgen en estrogen i juga "un paper clau" en aquest tipus de tumors, segons va explicar Shiuan Chen, autor de la investigació. Malgrat aquesta troballa, Chen va manifestar que els composts no serien una lleva|reemplaçament dels fàrmacs inhibidors de l'aromatasa (IA), com 'Aromasin' de Pfizer, 'Femara' de Novartis o 'Arimidex' de AstraZéneca, ja que els composts de la grana

Rosa Calafat. Torcebraç entres dues cultures.

Imatge
Exemple a exemple, cita a cita, experiència a experiència, la lingüista Rosa Calafa t analitza en el llibre: Torcebraç entre dues cultures. De l ’ecosistema de les llengües: de discursos i de percepcions .    La situ ació de la llengua catalana, immergida sempre en una «pugna ideològica» desigual que dispersa i afebleix una percepció col·lectiva i comuna de la comunitat lingüística catalana.   El potent instrument d’anàlisi que ens proporciona Rosa Calafat és també una guia per la descolonització. I si, tal com mostra aquest llibre, el discurs és una arma potentíssima, sembla que la conclusió més evident és que hem d’elaborar un nou discurs. Un discurs que ens permeti sortir de la subordinació i ens faci escàpols de la història implacable. La crisi ens hauria de permetre trobar noves respostes. Si el discurs de sempre ens ha portat aquí i aquí no hi volem ser, és obvi que ens cal canviar-lo. Hem d’agrair a Rosa Calafat l’esforç de documentació que fonamenta la seva den

Meditació.

Imatge
Què és la meditació ? És una tècnica introspectiva per arribar a comprendre el funcionament de la ment i la nostra interacció amb el món. Normalment forma part d'una forma de viure, potser al principi no, però en cas de perseverar s'acaba convertint en una forma diferent d'entendre la vida amb una escala de valors renovada. La pràctica continuada de la meditació modifica velles pautes de conducta i obre la ment a nous horitzons. Els grans mestres de la Meditació són els budistes practicants del Hinaiana i Mahaiana, també, i no per aquest ordre, el budisme Zen. A més de la postura tradicional de tots coneguda, vull destacar la meditació feta caminant i la meditació aplicada a qualsevol activitat feinera, quotidiana i/o rutinària. Breu explicació per a iniciar-se: Cercar un racó agradable, tranquil i confortable. Asseure's sobre un o dos coixins amb les dues cames creuades si és possible. És molt important que l'esquena estigui recta (no tensa) i, si no us dona

Quim Torra. Viatge involuntari a la Catalunya impossible. Premi Carles Rahola d'Assaig

Imatge
He descobert un periodista de veritat i sobretot un patriota com pocs! Segons he pogut llegir, Eugeni Xammar ha estat considerat pels estudiosos del periodisme un dels millors periodistes catalans del segle XX pel que fa a la seva qualitat professional i estil d’escriptura. Però el que més m’ha sorprès i potser això explica la seva poca notorietat, ha estat que Eugeni Xammar, igual que va fer en Pau Casals , es va negar a ser còmplice del règim d’en Franco. En Pau Casals mai va voler tocar música a la Catalunya ocupada mentre no tornés la democràcia, i no va poder-ho fer perquè va morir abans. En Xammar no va voler escriure, sigui en castellà o fins i tot en català, sense llibertat en una Catalunya ocupada. Només després de morir es va publicar a Catalunya el 1974 Seixanta anys d’anar pel món , on reflecteix les seves vivències de periodista per Europa i els Estats Units. . Eugeni Xammar va ser sempre militant del catalanisme i va escriure amb referència als seus antics amics d

Mark Knofler -One more matinee

Preciosa cançó i imatges sobre la tardor de les persones .

Cuina dolça. Galetes amb panses, orellanes i pinya.

Imatge
INGREDIENTS: 60 g de panses sense pinyol 12 d'orellanes (tallades a bocinets molt petits) 50 g de pinya deshidratada (tallada a bocinets molt petits) 3 ous sencers 100 g de mantega 7 cullerades ben plenes de sucre 1 culleradeta (de les de cafè) ben plena de canella 200 g de farina 1 gotet de conyac 1/2 gotet d'aigua (si cal) PREPARACIÓ: El dia abans, posem en un llibrellet les panses, les orellanes i la pinya en remull amb el conyac i aigua fins que les cobrisca. Barregem la mantega tova (no desfeta) amb el sucre. Quan quede una pasta blanca, hi afegim la culleradeta sopera de canella. Ara és el moment d'afegir-hi els 3 ous batuts com per a fer una truita. Després hi abocarem les panses amb l’alcohol més la farina tamisada. Cal treballar molt la pasta (si queda massa líquida, hi afegirem una mica de farina). Folrem una plata de forn amb paper vegetal. Hi tirem micones de massa. Convé no fer-les massa grans perquè amb la cuita augmenten molt de volum (les

Feliu Ventura

Magnífica cançó del cantautor de Xàtiva, a destacar l'acompanyament de l'idioma de signes, que per altra banda ha estat aprovat recentment pel govern català atorgant-li oficialitat.

"Webs" recomanades. Llengua Nacional. La Closca.

Imatge
Llengua Nacional, un bon referent per a la llengua Des de l'any 1991 l 'Associació Llengua Nacional duu a terme una coratjosa tasca de militància lingüística, comptant amb la disposició i aportació voluntària d'un nombrós grup de persones que, per damunt de tot, els mou l'interès de fer anar bé la nostra llengua i el nostre país. Els ingressos provenen bàsicament dels nostres subscriptors i socis. Laclosca.cat és un espai web que convida a la reflexió i a explorar el context evolutiu humà des de tots els angles possibles i des de la nostra particular òptica, catalana i universal. Laclosca.cat és una web activista, independent i auto-organitzada de pensament obert que ha nascut amb l'objectiu donar suport a la recerca i a la difusió de coneixements que ens permetin explorar, analitzar i qüestionar la realitat, tant local com global, i en el terme més ampli de la paraula (a nivell social, cultural, polític, econòmic, tecnològic, científic, artístic, humanist