El meu avi
El meu avi Josep (per part materna) no va ser el protagonista de cap havanera ni va tenir cap final heroic cantat, ell (diuen) com tants milers de joves va morir a la batalla de l'Ebre de manera anònima. Al cap d'un temps de portar-lo al front de guerra, Concepció, la seva dona, va morir d'una malaltia en aquells moments incurable, els seus dos fills (Maria i Josep) van quedar a cura d'uns parents que prou feina tenien en sobreviure ells mateixos.
Així doncs va passar l'inevitable, a la meva mare (Maria) amb set anys la van "tancar" a la Casa de la Caritat, horrible hospici del que encara avui no en vol parlar i el meu oncle (Josep) va anar a parar a un internat per orfes a Lleida.
Us demano disculpes, ja sé que és un mal rotllo de nassos, però crec que és saludable reconstruir la història familiar, pel bé d'un mateix i per justícia dels que van sofrir tota mena de patiments.
Ara hi ha alguns que volen passar de puntetes sobre la memòria històrica com si res no hagués passat, són els vencedors, són els que encara s'amaguen, ara, sota la disfressa de la democràcia, tenen la barra de dir-nos que passem pàgina, que oblidem...... No, potser perdonarem, però mai oblidarem.
Josep, no ens hem conegut però et recordaré, ja és hora.
"El Centre d'Història Contemporània de Catalunya, ha penjat a internet una base de dades amb un cercador per trobar les víctimes de la Guerra Civil a Catalunya.
Enllaç : El cost humà de la Guerra Civil a Catalunya.
Havanera : El meu avi.
Així doncs va passar l'inevitable, a la meva mare (Maria) amb set anys la van "tancar" a la Casa de la Caritat, horrible hospici del que encara avui no en vol parlar i el meu oncle (Josep) va anar a parar a un internat per orfes a Lleida.
Us demano disculpes, ja sé que és un mal rotllo de nassos, però crec que és saludable reconstruir la història familiar, pel bé d'un mateix i per justícia dels que van sofrir tota mena de patiments.
Ara hi ha alguns que volen passar de puntetes sobre la memòria històrica com si res no hagués passat, són els vencedors, són els que encara s'amaguen, ara, sota la disfressa de la democràcia, tenen la barra de dir-nos que passem pàgina, que oblidem...... No, potser perdonarem, però mai oblidarem.
Josep, no ens hem conegut però et recordaré, ja és hora.
"El Centre d'Història Contemporània de Catalunya, ha penjat a internet una base de dades amb un cercador per trobar les víctimes de la Guerra Civil a Catalunya.
Enllaç : El cost humà de la Guerra Civil a Catalunya.
Havanera : El meu avi.
Comentaris
Pili