dimecres, 28 de juliol de 2010

dimarts, 27 de juliol de 2010

Gernika

Magnífic video tridimensional realitzat per Lena Gieseke, sobre el quadre Gernika de Picasso.

dissabte, 24 de juliol de 2010

The Piano - Amazing Short


És una mica trista però aquesta animació en 3D paga la pena.
 
 Per quan l’acabeu de veure us deixo un enllaç de You Tube que és molt animat, és el video musical amb més visites (35 milions). Aquesta pel·lícula la vaig veure amb la meva filla un munt de vegades.

dimecres, 21 de juliol de 2010

Visita virtual a Nova York.

Amb aquestes càmeres situades a Manhattan, es pot veure en directe la vida als carrers de la ciutat.

dilluns, 19 de juliol de 2010

Els dies de la Setmana

La setmana de set dies s’endinsa en la nit del temps. Les cultures més antigues de la humanitat, com els babilonis, ja l’empraven.
D’aquelles antigues cultures mesopotàmiques la varen heretar els grecs i els romans i d’ells l’hem heretada nosaltres.
El nombre set és un nombre màgic en les cultures antigues que són la base de la nostra: els set savis de Grècia, les set meravelles del món antic, els set mars, els set continents, les set edats de l’home, els set pecats capitals, els set sagraments, els set colors de l’arc de Saant Martí, etc.
La causa és que en aquella època llunyana només era possible veure en el cel set cosso celestes –el Sol, la Lluna i cinc planetes- que es podien distingir clarament dels estels, molt més petits.
Els antics romans donaven a cada dia el nom d’un dels set cossos celestes que són visibles a ull nu, els planetes Mart, Mercuri, Júpiter, Ve nus i Satur, a més del sol i la Lluna.
Els romans varen copiar dels hebreus el costum de fer un dia de descans setmanal i varen decidir que fóra el darrer de la setmana, el mateix que celebraven els hebreus. Per això es va canviar dies Saturni per dies Sababati.
El canvi, de dies Solis per dies Dominicus es va fer més tard, en el segle IV, quan ja s’ahvia consolidat el cristianisme en l’Imperi Romà.
L’emperador Constantí va ordenar que es fera el canvi, que el dia dedicat al Senyor, és a dir, al Déu dels cristians, fóra precisament el dies Solis.
Els noms dels dies de la setmana tots comencen per di-. Aquest di és l’acusatiu llatí clàssic diem que va esdevindre die per caiguda de la m.
Dilluns
Deriva del llatí diem Lunis, que significa el dia de la Lluna. El substantiu dilluns és invariable pel que fa al nombre gramatical, el plural de dilluns també és també dilluns.
Dimarts
Deriva del llatí diem Martis, que siginifica el dia de Mart.
Dimecres
Deriva del llatí diem Mercuris, que siginifica el dia de Mercuri.
Dijous
Deriva del llatí diem Iovis, que significa el dia de Júpiter.
Divendres
Deriva del llatí diem Veneris, que significa el dia de Venus.
Dissabte
Deriva del llatí diem Sabatti, que significa el dia del sàbat.
Diumenge
Deriva del llatí diem Dominicum, que significa el dia dominical, el dia del Senyor.

dimecres, 14 de juliol de 2010

L'última que han fet els nostres representants polítics.....

Aquest crit l'ha fet un turista japonès de visita al nostre País quan ha conegut la votació en contra de la ILP per convocar un referèndum per la Independència de Catalunya per part de tots els partits (CiU,PSC,ICV,PP i...ERC) del govern Català.
Ja li vaig explicar que això ho solucionarem ben aviat quan els fotem tots fora.
Més que mai hem de cercar alternatives polítiques perquè amb aquesta gent no anem enlloc...!!


divendres, 9 de juliol de 2010

T'adones, company.

Raimon va compondre aquesta cançó l'any 1972, avui malauradament no és un llunyà record, avui té més vigència que mai, res no canvia en la política espanyola respecte de Catalunya, no entenen res de pluralitat ni de diversitat.
Bé, us deixo amb aquest you tube (poca qualitat) i amb la lletra de la cançó. He assenyalat l'estrofa més combativa i necessària avui i sobretot demà (10 de juliol).
Via Fora !


T'adones, company,
que a poc a poc ens van posant el futur
a l'esquena;
t'adones, amic.

T'adones, company,
que ens el van robant cada dia que passa;
t'adones, amic.

T'adones, company,
que fa ja molts anys
que ens amaguen la història
i ens diuen que no en tenim;
que la nostra és la d'ells,
t'adones, amic.

T'adones, company,
que ara volen el futur
a poc a poc, dia a dia, nit a nit;
t'adones, amic.

T'adones, company,
no volen arguments,
usen la força,
t'adones, amic.

T'adones, company,
que hem de sortir al carrer
junts, molts, com més millor,
si no volem perdre-ho tot,
t'adones, amic.

T'adones, company,
t'adones, amic.



dijous, 8 de juliol de 2010

Pere Quart. Corrandes d'exili.


El poema “Corrandes de l’exili” pertany a l’autor Pere Quart (Joan Oliver). És un poema molt relacionat amb la seva vida ja que Pere Quart, igual que els protagonistes del poema, també va haver d'emigrar de Catalunya. Aquest poema està situat després de la fi de la guerra civil espanyola (1939), quan moltíssima gent es va veure obligada a emigrar cap a altres països com França per evitar ser empresonats o afusellats.

La cantant Sílvia Pérez fa una magnífica interpretació de Corrandes d’exili.
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re ...
 Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

 L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)

Perquè ens perdoni la guerra,
 que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

 A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
 l'altra meitat vingué amb mi
 per no deixar-me sens vida.

 Avui en terres de França
 i demà més lluny potser,
 no em moriré d'anyorança
 ans d'enyorança viuré.

 En ma terra del Vallès
 tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
 i a la platja un tenderol
que batega com una ala.

 Una esperança desfeta,
 una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.


dimarts, 6 de juliol de 2010

El Parlament Europeu parlarà en Català.

Miquel Català i Coix és un jove català que va néixer a la Granja d’Escarp (Segrià) i que dilluns passat, dia 21 de juny del 2010, va anar amb bicicleta des de París fins a Brussel·les per portar als eurodiputats catalans unes 32.000 signatures a favor de l’oficialitat del català. En Miquel es va fer conèixer l’any 2008, quan ell sol va traduir la web oficial del Parlament Europeu al català, d’una manera tan perfecta que semblava feta per la cambra. Aquesta traducció la va fer ell tot sol, com a denúncia per la manca de reconeixement de la llengua catalana a les institucions europees. Arran de l’ampli suport obtingut (la pàgina web ha rebut milers de visites), l’any passat en Miquel va crear la web www.oficialitat.cat, a través de la qual s’han obtingut totes les signatures de suport, que s’han lliurat a l’eurocambra amb el suport legal i logístic d’Òmnium Cultural.
Benauradament hi ha  persones com en Miquel que treballen amb esforç, constància i, il·lusió per la llibertat i dignitat de Catalunya. Espero, confio i desitjo que a tall d'exemple serveixi per esperonar a tants i tants catalans que hores d'ara encara no tenen consciència de la necessitat de treballar pel País, i segueixen acomodats en la indiferència i la alienació.
Gràcies Miquel pel teu esforç i exemple.


diumenge, 4 de juliol de 2010

Els Amics de les Arts. Premis Enderrock 2010.

Els Amics de les Arts és un grup de música en català format a Barcelona l'any 2005, caracteritzat per les seves cançons de folk-pop amb melodies senzilles, pinzellades d’electrònica, jocs de paraules i ironia.
Us deixo un You Tube i un Goear, d'una de les cançons del seu darrer treball (Bed & Breakfast) que em dona molt bon rotllo.



Té publicitat a l'inici que no sé treure, però la qualitat de la gravació és molt bona.

divendres, 2 de juliol de 2010

Juliol (Julius). Temps de ratafia.

Setè mes de l'any —amb trenta-un dies— del calendari gregorià i cinquè (dit Quintilis) del còmput romà primitiu. En honor de Juli Cèsar, que hi havia nascut, Marc Antoni li donà (44 aC) el nom de Julius. Les dites catalanes que fan referència a aquest més al·ludeixen a les collites i als incidents que la calor provoca.
Temps de ratafia
De Sant Joan a Sant Pere, l'època ideal per fer-ne. . La ratafia és un dels pocs licors que, actualment i habitualment, moltes famílies catalanes elaboren de manera artesana a casa seva a partir de nous verdes i herbes aromàtiques que han recollit pels volts de Sant Joan.
La ratafia és una beguda fortament arrelada a la Catalunya Vella, és a dir, a l’Alt i Baix Empordà, la Garrotxa, el Pla de l’Estany, el Gironès, la Selva, el Ripollès, els Pallars, l’Alt Urgell, el Vallès, la Segarra i les Garrigues.
La ratafia, essencialment, és un licor fet a base d’aiguardent o d’anís, o bé una barreja dels dos, amb possible adició de sucre i maceració de nous verdes i plantes (herbes, espècies, escorces, flors...).
El fruit de la noguera, les nous, és l’element indispensable per a l’elaboració de la ratafia. Han de ser verdes, motiu pel qual es cullen a finals de juny, preferiblement entre Sant Joan i Sant Pere.
Les herbes aromàtiques, però, també tenen un paper essencial a l’hora de compondre el trencaclosques que és la ratafia. Se n’hi poden posar més o menys, segons la recepta o la tradició familiar: hi ha qui n’hi posa 20, 33 o, fins i tot, un centenar. Sigui com sigui, n’hi ha unes quantes que no hi poden faltar, com la canyella, el clau, la nou moscada i l’anís estrellat. La llista d’herbes i espècies que s’hi poden afegir és innombrable: marialluïsa, canyella, tarongina, menta, roses silvestres, poniol, herba de Sant Joan, saüc, malvarrosa, llimona, taronja, magrana, farigola…
Un cop collides les herbes pels volts de Sant Joan –quan la tradició diu que tenen més virtut–, es deixen emmusteir una mica. Fetes a trossets, es col·loquen en una garrafa amb l’aiguardent o l’anís, juntament amb les nous verdes. Es remena ben remenat (o, més concretament, es xinxolla ben xinxollat), es tapa i es deixa 40 dies a sol i serena, xinxollant-ho un cop cada setmana. Durant els quaranta dies, el sol, la lluna i la pluja estiuenca converteixen el beuratge en un excepcional licor. Passada la quarantena, a mitjans d’agost, es cola el licor i encara es deixa que reposi un parell de mesos més, moment en què ja es pot començar a degustar.