diumenge, 30 de novembre de 2008

LA BONA EDUCACIÓ DELS CATALANS, O QUÈ?

Tot seguit l'oncle ens parlà d'un viatge seu a les Illes Bahames. Homes i dones, tots eren ben trempats, amb uns ulls grans.
I el cas és que tu anaves caminant, per la vorera, i encara no n'havies vist un davant teu, que ja se n'havia abaixat per cedir-te el pas.
D'entrada , l'oncle s'ho havia pres com a senyal d'exquisida cortesia i bona educació, però home observador com ell era no tardà a adonar-se que el pas, només el cedien els negres, i que, a més a més, tan sols ho feien amb els blancs, i no entre ells, que, quan es creuaven, compartien la vorera sense grans dificultats. En acabar l'anècdota, tots els presents coinciderem a lamentar l'abús i l'evident discriminació que suposava per als ciutadans de les Bahames haver de sotmetre`s de manera tan servil i ignominiosa, i cedir sistemàticament als forasters.
Algú encara reblà: Només faltaria... forasters vindran que de casa ens trauran.
En això estàvem, compartint la indignació contra aquella submissió abjecta, quan arribà a la casa un dels néts del meu oncle, acompanyat de la seva nòvia que, en entrar, ens saluda cortesament:
"Buenas noches". Fins a la seva arribada, a la sala hi havia hagut set persones catalanoparlants.
A partir d'aleshores, qualsevol que hi haguera entrat s'hauria pogut pensar que estava davant de nou castellanoparlants, perquè quan la conversa es reprengué, tots els que parlaren ho feren en la llengua de la recent vinguda.
Només dues paraules li havien bastat per a produir aquell miracle de conversió lingüística de la meva família. Mentre l'oncle, perdut ja el ritme de la conversa, es mirava calladament els peus, vaig pensar, vés a saber per què, en aquells negres de les Bahames.

dissabte, 29 de novembre de 2008

STEPHEN HAWKING.LA FORÇA DE L'OPTIMISME

Nascut a Oxford, el 1942, Stephen Hawking està considerat el físic teòric més important del nostre temps. Quan tenia 21 anys es va veure afectat per l’esclerosi lateral amiotròfica, una malaltia incurable que destrueix gradualment les neurones motores encarregades de controlar els músculs.
Immobilitzat i incapaç de parlar, es desplaça en una cadira de rodes i es comunica a través d’un ordinardor especial que dirigeix prement un sol botó amb una mà. Amb aquest mètode, Hawking ha aconseguit dictar diversos llibres d’astrofísica, de lectura fàcil, en els que explica les lleis que governen el cosmos.
L’ingredient de l’optimisme més eficaç en els moments difícils és l’esperança. També en són importants d'altres com alliberar-se de la rancúnia i del paper de víctima, passar pàgina i reprendre el timó del vaixell de la vida i perseguir amb entusiasme nous objectius. L’extraversió és un tret molt avantatjós per l’optimisme, a través de la paraula validem el que sentim i ens desfoguem. Conversar i expressar les nostres emocions és una manera saludable d’organitzar els pensaments i d’alleujar l’angoixa i la por.
La companyia amistosa ens proveeix, a més, de consol i seguretat i, amb una mica de sort, ens fa recuperar el sentit de l’humor.

diumenge, 16 de novembre de 2008

RAFAEL DE CASANOVA, ARA ÉS JAMES BOND.

Seguint unes complicades i esotèriques tècniques que no puc descobrir, hem pogut trobar la reencarnació d'en Rafael de Casanova.
En Rafael de Casanova, si em permets la confiança d'ara endavant et parlaré de tu. T'estem molt agraïts per haver-nos cedit l'exclusiva a un blog tant jove i amb tan poca difusió. Passats els nervis del moment, donem pas a l'entrevista.
Rafa,com és que un heroi i patriota com tu, s'ha reencarnat en l'agent 007? Bé, la veritat és que essent la meva primera reencarnació després de tres segles, em venia de gust un personatge valent, trempat i, sobretot, reeixidor. Els rodatges són espectaculars, el salt d'un avió en flames, les lluites amb agents gairebé invencibles tanmateix són per a mi un joc de criatures, ja, ja.
Creus que després d'aquesta entrevista la teva imatge pot quedar malmesa?
Confio en que un cop més el seny i les ganes de caure bé als altres, farà que els habitants de Catalunya m'entenguin i, fins i tot, em trobin simpàtic.
Què és el que més t'agrada del teu personatge?
Seré absolutament sincer, el glamour, els cotxes, i sobretot les dones, són d'una bellesa i d'una sensualitat per a mi sorprenents, has de comprendre que en la meva darrera vida, les dones eren una mica diferents, segur que m'entens, oi?
Diuen que la història es repeteix, creus possible un altre 11 de setembre ?
No, impossible, afortunadament la situació geopolítica d'Europa és molt diferent, i això que en dieu democràcies fa que tothom estigui feliç i enganyat. Els avenços tecnològics i científics us donen molta qualitat de vida, i us allarguen l'esperança de vida en molts anys, així podreu veure com destruiu el planeta, ja veus, paradoxes de la vida.
Disculpa però no m'has contestat la pregunta.
I'm sorry, dear friend, la defensa èpica que vam fer de les llibertats de Catalunya, no és possible amb els catalans d'avui, esteu molt acomodats i he de reconèixer en descàrrec vostre que tres segles de dominació espanyola han fet el seu efecte colonitzador.
Rafa, ara què hi penso, què vols dir amb això d'"habitants de Catalunya" ?
Home, és una obvietat, fins i tot per a mi que visc a Liverpool, per cert, com dieu vosaltres, s'hi viu de conya: la música dels Beatles, les birres i les cigarretes, oh , disculpa, ja responc, és molt diferent viure a Catalunya que viure com un català, o no t'hi has fixat?
Abans de que continuem amb l'entrevista vull fer una petició, no sé a quin dels polítics de fireta els correspon, però quedaria molt agraït si em canviessin aquella penosa estàtua, amb aspecte derrotat i trist per una de més semblant a en James Bond, puc semblar frívol, però si ho comparem amb aquest estatutet que us han encolomat i que us heu empassat no sé què és més frívol i banal, je, je.
Des de la teva perspectiva històrica, què ens pot dir?
Viviu molt bé i molts anys, heu aconseguit crear oasis de pau i benestar, envoltats per un món ple de guerres, misèries i fam, i com si res passés. M'agrada molt això dels telèfons mòbils, internet i, estar clar, el cinema. És curiós, heu eradicat la peste i en canvi patiu la sida, teniu colesterol i excés de pes mentre milers de persones es moren de fam. Al principi em costava d'entendre, però amb el temps, faig com vosaltres, gaudeixo del meu personatge i col·laboro
amb Unicef, i altres ONG,s.
Per cert, vam lluitar aquell onze de setembre, perquè crèiem en la sobirania de Catalonia , però si arribem a saber com en va ser d'erm el nostre sacrifici, potser haguéssim fet com vosaltres, pactar i sometre'ns.
Ara que hi penso, això de convertir la derrota més determinant de la nostra història en una diada Nacional simbolitza molt bé el vostre tarannà, nos fos cas que si celebréssiu una victòria molestéssiu a algú.
Rafael , parlar amb tu ha estat una experiència molt interessant i didàctica.
Nosaltres des del blog i segurament algun dels nostres lectors (milers) farem una reflexió d'abast profund, prenem nota, i farem com tu (ara), viurem una vida de Hollywood, i a mirar cap a un altre costat que són dos dies…!!
James, si et sembla bé marxem de festa i a micròfon tancat m'expliques tot allò que aquí tu no pots dir i jo no puc publicar.

diumenge, 9 de novembre de 2008

THUBTEN WANGCHEN. TIBETANS A L'EXILI.

Venerable Thubten Wangchen, monjo tibetà exiliat com centenars de milers, en aquest cas hem tingut la sort de que hagi vingut a parar a Catalunya.

L’any 1959 els xinesos van invair el Tibet, van destruir milers de monestirs, van torturar, empresonar i matar 1.200.000 tibetans, la seva mare va morir torturada. Ell, el seu pare i germans van fugir a l’India on van ser captaires durant uns anys. Després a l'asssabentar-se de que el Dalai Lama estava refugiat a Dharamsala, va anar-hi i s'hi va quedar estudiant durant 11 anys.

Crec que hores d’ara tothom coneix, degut als jocs olímpics de Pekín, les protestes dels tibetans: en aquests moments el número de xinesos al Tibet ja és superior al de tibetans, la seva llengua i cultura estan prohibides, el genocidi i l’expoli no han parat en 49 anys.

Em considero afortunat de conèixer personalment aquest entranyable monjo budista, és un home d’aspecte dur, però això dura 3 segons perquè quan parla encisa, i sobretot riu, i riu, ple de retòrica, distorsiona l’idioma del país veí i dibuixa un camí sinuós entre l’esperança del missatge de Buda i la cruel realitat del Tibet.

Lluitador i viatger incansable, ha renunciat a la comoditat de la pau interior que la seva saviesa li ha donat, per lluitar incansablament pels milers de refugiats tibetans a tot el món, i per recuperar la llibertat del seu estimat país.

Us recomeno una visita a la Casa del Tibet, la seva presència i el seu somriure us captivaran.

Estimat Wangchen, és bo que sàpigues que som molts els que et fem costat i fem nostra la teva causa, no estàs sol !!!

Om shanti.



diumenge, 2 de novembre de 2008

ESTIC EMPRENYAT.

Estic emprenyat, perquè tinc amigues i amics, que estan patint, i pateixen perquè aquest sistema econòmic i social és injust: els poderosos, un cop més, han fet un joc de mans i les nostres vides sencilles, de persones honestes i treballadores les han abocat al patiment de no poder pagar la hipoteca, perdre el lloc de treball o fins i tot el propi negoci, etc.
Entre ells es tapen, es deixen diners i tenen la desvergonya de dir que no és convenient que hi hagi transparència, i per nosaltres no n’arriben ni les engrunes, ens tanquen les aixetes dels crèdits i ens pujen les hipoteques a un ritme d’usurers.
Estic emprenyat perquè l’escola pública ha esdevingut un fracàs, un model mediocre i de baix nivell, això sí, si tens diners pots anar a la privada com fan ells.
Però no tot és dolent gràcies als provocadors d’aquesta “crisi econòmica” , he recuperat la consciència de la diferència de classes i el valor de l’amistat.
Gràcies bandarres, avui estic més a prop dels meus amics.
Amics, desitjo que aquesta música sencilla us doni alegria i bon rotllo !!!

dissabte, 1 de novembre de 2008

SERRALLONGA. BANDOLER !

Joan Serra i Ferrer, nasqué l´any 1594 a Viladrau, Osona. Fill de pagesos benestants, fou el cinquè de nou germans, quatre dels quals acabarien dedicant-se, també al Bandolerisme. Arran del seu casament, el 1618, amb Margarida Tallades, pubilla del Mas Serrallonga de Querós, de Sant Hilari Sacalm, la Selva, prengué com a cognom el nom del mas, començar a dir-se Joan de Serrallonga. Eren temps de crisi i les necessitats econòmiques el portaran a compaginar, amb quatre dels seus germans i altres companys, les feines al camp amb petits robatoris per la zona. Fins que l´any 1622, un veí seu, el va denunciar. Quan foren a detenir-lo es defensar i va poder fugir, va assassinar al seu delator i, un cop fora de la llei, no li quedar més remei que dedicar-se al bandolerisme per sobreviure. No tardà en aconseguir ser el cap de la banda de bandolers de la que també formaven part els seus germans. Alternava robatoris i segrestos amb llargues estades al seu mas; el gran coneixement del terreny el permetia escapolir-se amb facilitat de les tropes del lloctinent quan aquest l´assetjava.
Però, l´any 1631, la gent de Serrallonga és traïda. Amb la banda gairebé desfeta en Joan de Serrallonga es dedica a vagarejar pels Pirineus. Al Juliol de 1632, el dia de Sant Jaume, una jove vídua del moliner de Castelló d´ Empúries, Joana Massissa de 19 anys, es dirigeix cap al Santuari de Núria. Però, en un indret del camí uns homes, pedrenyal en mà, l´aturen: són en Serrallonga i els seus homes, que decideixen segrestar-la; així comença una història d´amor que portarà a en Serrallonga i la Joana a viure un idil·li de poc més d´un any, en que compartiran robatoris i fugides i conviuran fora de la llei fins que el dia 31 d´octubre de 1633, delatats per l´hereu del mas Agustí de Santa Coloma de Farners, on havien cercat refugi, son fets presos. El dia 8 de Gener després de dies de tortura en Joan Sala i Ferrer “Joan de Serrallonga” és executat a Barcelona. La seva companya és obligada a declarar en el judici en contra seva per poder salvar la vida. A les seves entranyes porta el fruit del seu amor amb el bandoler.