Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2008

LA BONA EDUCACIÓ DELS CATALANS, O QUÈ?

Imatge
Tot seguit l'oncle ens parlà d'un viatge seu a les Illes Bahames. Homes i dones, tots eren ben trempats, amb uns ulls grans. I el cas és que tu anaves caminant, per la vorera, i encara no n'havies vist un davant teu, que ja se n'havia abaixat per cedir-te el pas. D'entrada , l'oncle s'ho havia pres com a senyal d'exquisida cortesia i bona educació, però home observador com ell era no tardà a adonar-se que el pas, només el cedien els negres, i que, a més a més, tan sols ho feien amb els blancs, i no entre ells, que, quan es creuaven, compartien la vorera sense grans dificultats. En acabar l'anècdota, tots els presents coinciderem a lamentar l'abús i l'evident discriminació que suposava per als ciutadans de les Bahames haver de sotmetre`s de manera tan servil i ignominiosa, i cedir sistemàticament als forasters. Algú encara reblà: Només faltaria... forasters vindran que de casa ens trauran. En això estàvem, compartint la indignació contra aquel

STEPHEN HAWKING.LA FORÇA DE L'OPTIMISME

Imatge
Nascut a Oxford, el 1942, Stephen Hawking està considerat el físic teòric més important del nostre temps. Quan tenia 21 anys es va veure afectat per l’esclerosi lateral amiotròfica, una malaltia incurable que destrueix gradualment les neurones motores encarregades de controlar els músculs. Immobilitzat i incapaç de parlar, es desplaça en una cadira de rodes i es comunica a través d’un ordinardor especial que dirigeix prement un sol botó amb una mà. Amb aquest mètode, Hawking ha aconseguit dictar diversos llibres d’astrofísica, de lectura fàcil, en els que explica les lleis que governen el cosmos. L’ingredient de l’optimisme més eficaç en els moments difícils és l’esperança. També en són importants d'altres com alliberar-se de la rancúnia i del paper de víctima, passar pàgina i reprendre el timó del vaixell de la vida i perseguir amb entusiasme nous objectius. L’extraversió és un tret molt avantatjós per l’optimisme, a través de la paraula validem el que sentim i ens desfoguem. Con

RAFAEL DE CASANOVA, ARA ÉS JAMES BOND.

Imatge
Seguint unes complicades i esotèriques tècniques que no puc descobrir, hem pogut trobar la reencarnació d'en Rafael de Casanova. En Rafael de Casanova, si em permets la confiança d'ara endavant et parlaré de tu. T'estem molt agraïts per haver-nos cedit l'exclusiva a un blog tant jove i amb tan poca difusió. Passats els nervis del moment, donem pas a l'entrevista. Rafa,com és que un heroi i patriota com tu, s'ha reencarnat en l'agent 007? Bé, la veritat és que essent la meva primera reencarnació després de tres segles, em venia de gust un personatge valent, trempat i, sobretot, reeixidor. Els rodatges són espectaculars, el salt d'un avió en flames, les lluites amb agents gairebé invencibles tanmateix són per a mi un joc de criatures, ja, ja. Creus que després d'aquesta entrevista la teva imatge pot quedar malmesa? Confio en que un cop més el seny i les ganes de caure bé als altres, farà que els habitants de Catalunya m'entenguin i, fins i tot, em

THUBTEN WANGCHEN. TIBETANS A L'EXILI.

Imatge
Venerable Thubten Wangchen, monjo tibetà exiliat com centenars de milers, en aquest cas hem tingut la sort de que hagi vingut a parar a Catalunya. L’any 1959 els xinesos van invair el Tibet, van destruir milers de monestirs, van torturar, empresonar i matar 1.200.000 tibetans, la seva mare va morir torturada. Ell, el seu pare i germans van fugir a l’India on van ser captaires durant uns anys. Després a l'asssabentar-se de que el Dalai Lama estava refugiat a Dharamsala, va anar-hi i s'hi va quedar estudiant durant 11 anys. Crec que hores d’ara tothom coneix, degut als jocs olímpics de Pekín, les protestes dels tibetans: en aquests moments el número de xinesos al Tibet ja és superior al de tibetans, la seva llengua i cultura estan prohibides, el genocidi i l’expoli no han parat en 49 anys. Em considero afortunat de conèixer personalment aquest entranyable monjo budista, és un home d’aspecte dur, però això dura 3 segons perquè quan parla encisa, i sobretot riu, i riu, p

ESTIC EMPRENYAT.

Imatge
Estic emprenyat, perquè tinc amigues i amics, que estan patint, i pateixen perquè aquest sistema econòmic i social és injust: els poderosos, un cop més, han fet un joc de mans i les nostres vides sencilles, de persones honestes i treballadores les han abocat al patiment de no poder pagar la hipoteca, perdre el lloc de treball o fins i tot el propi negoci, etc. Entre ells es tapen, es deixen diners i tenen la desvergonya de dir que no és convenient que hi hagi transparència, i per nosaltres no n’arriben ni les engrunes, ens tanquen les aixetes dels crèdits i ens pujen les hipoteques a un ritme d’usurers. Estic emprenyat perquè l’escola pública ha esdevingut un fracàs, un model mediocre i de baix nivell, això sí, si tens diners pots anar a la privada com fan ells. Però no tot és dolent gràcies als provocadors d’aquesta “crisi econòmica” , he recuperat la consciència de la diferència de classes i el valor de l’amistat. Gràcies bandarres, avui estic més a prop dels meus amics. Amics, de

SERRALLONGA. BANDOLER !

Imatge
Joan Serra i Ferrer, nasqué l´any 1594 a Viladrau, Osona. Fill de pagesos benestants, fou el cinquè de nou germans, quatre dels quals acabarien dedicant-se, també al Bandolerisme. Arran del seu casament, el 1618, amb Margarida Tallades, pubilla del Mas Serrallonga de Querós, de Sant Hilari Sacalm, la Selva, prengué com a cognom el nom del mas, començar a dir-se Joan de Serrallonga. Eren temps de crisi i les necessitats econòmiques el portaran a compaginar, amb quatre dels seus germans i altres companys, les feines al camp amb petits robatoris per la zona. Fins que l´any 1622, un veí seu, el va denunciar. Quan foren a detenir-lo es defensar i va poder fugir, va assassinar al seu delator i, un cop fora de la llei, no li quedar més remei que dedicar-se al bandolerisme per sobreviure. No tardà en aconseguir ser el cap de la banda de bandolers de la que també formaven part els seus germans. Alternava robatoris i segrestos amb llargues estades al seu mas; el gran coneixement del terreny el