STEPHEN HAWKING.LA FORÇA DE L'OPTIMISME

-
Nascut a Oxford, el 1942, Stephen Hawking està considerat el físic teòric més important del nostre temps. Quan tenia 21 anys es va veure afectat per l’esclerosi lateral amiotròfica, una malaltia incurable que destrueix gradualment les neurones motores encarregades de controlar els músculs.
Immobilitzat i incapaç de parlar, es desplaça en una cadira de rodes i es comunica a través d’un ordinardor especial que dirigeix prement un sol botó amb una mà. Amb aquest mètode, Hawking ha aconseguit dictar diversos llibres d’astrofísica, de lectura fàcil, en els que explica les lleis que governen el cosmos.
L’ingredient de l’optimisme més eficaç en els moments difícils és l’esperança. També en són importants d'altres com alliberar-se de la rancúnia i del paper de víctima, passar pàgina i reprendre el timó del vaixell de la vida i perseguir amb entusiasme nous objectius. L’extraversió és un tret molt avantatjós per l’optimisme, a través de la paraula validem el que sentim i ens desfoguem. Conversar i expressar les nostres emocions és una manera saludable d’organitzar els pensaments i d’alleujar l’angoixa i la por.
La companyia amistosa ens proveeix, a més, de consol i seguretat i, amb una mica de sort, ens fa recuperar el sentit de l’humor.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sortir de l'armari lingüístic.

-
Imatge
Sortir de l’armari lingüístic fa una oportuníssima aproximació a la situació sociolingüística dels Països Catalans des de la psicologia, i més concretament, des de la psicologia social. És un llibre amè, oportú i divertit: un cop d’autoestima per als que defensem la llengua. Una guia pràctica que dóna consells lògics i realitzables sobre com millorar la nostra conducta lingüística, eliminar prejudicis, aprendre a viure en català sense traumes i, de passada, contribuir a l'avenç social de la llengua. Contactes: Servei Local de Català de Cerdanyola del Vallès
Més informació

Els dies de la Setmana

-
La setmana de set dies s’endinsa en la nit del temps. Les cultures més antigues de la humanitat, com els babilonis, ja l’empraven. D’aquelles antigues cultures mesopotàmiques la varen heretar els grecs i els romans i d’ells l’hem heretada nosaltres. El nombre set és un nombre màgic en les cultures antigues que són la base de la nostra: els set savis de Grècia, les set meravelles del món antic, els set mars, els set continents, les set edats de l’home, els set pecats capitals, els set sagraments, els set colors de l’arc de Saant Martí, etc. La causa és que en aquella època llunyana només era possible veure en el cel set cosso celestes –el Sol, la Lluna i cinc planetes- que es podien distingir clarament dels estels, molt més petits. Els antics romans donaven a cada dia el nom d’un dels set cossos celestes que són visibles a ull nu, els planetes Mart, Mercuri, Júpiter, Ve nus i Satur, a més del sol i la Lluna. Els romans varen copiar dels hebreus el costum de fer un dia de descans s...
Més informació

Llibre Sent Soví.

-
Imatge
El Llibre de totes maneres de potatges de menjar , més conegut com a Llibre de Sent Soví , (1324) és un receptari medieval d'autor anònim redactat en català . És un dels manuscrits més antics d'Europa, el primer receptari conegut de cuina catalana i un dels receptaris europeus més antics escrits en una llengua diferent del llatí.  Conté més de dues-centes receptes. Va ser un dels receptaris de més influència a Europa i algunes de les seves receptes van ser copiades al segle XV en dos receptaris italians, el Libro di arte coquinaria , que considera que els cuiners catalans són els millors del món.
Més informació