Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: setembre, 2009

AL TALL

Com tots sabeu és un grup musical valencià creat l'any 1975 encara en actiu. Excel·lents músics i patriotes de socarrel, el millor però és que els escoltem en dues de les cançons més emblemàtiques ; TIO CANYA, LA BATALLA D'ALMANSA !

MIRA COM PARLES!.

Imatge
En anteriors escrits he fet referència molt sovint a l’observació com a mètode de coneixement personal. Ara proposo algun exercici: Parlar. És un registre que pot ser observat de manera senzilla i molt directe. Primer exercici: Dedica-hi dos o tres dies, observa els estats mentals (ira, benevolència...) previs a les paraules, i, també molt important, presta atenció als que apareixen durant les converses. Fes-ne una anàlisi després de cada conversa i un repàs al final del dia, i intenta identificar quins estats d’ànims reflecteixen (violència, tolerància...). No t’evaluïs, no et jutgis i mira quin efecte han fet les teves paraules en els interlocutors i en tu mateix/a. Segon exercici: mira de no parlar dels altres ni de tu, no parlis molt, parla en veu baixa i procura modular la veu de forma suau i expressiva. Tercer exercici: observa els exercicis u i dos en les altres persones. No evaluïs, sigues comprensiu/va, només observa i aprèn de tu i dels altres. Les parau

SAMSARA

Imatge
Samsara : paraula originària del sànscrit que significa roda de la vida, mort i renaixement. Podeu trobar moltíssima informació en els centenars de llibres referents al tema, tanmateix jo que sóc un curiós, l’he estudiat una mica amb uns bons mestres i amb la pròpia observació de l’esdevenir de la vida. Així doncs per a mi el samsara és el remolí que cada dia se’ns engoleix cap endins, cap enfora, amunt i abaix, però la característica més significativa “ és que no en som conscients ”, de la mateixa manera que una fulla en un dia de ventolera va d’un costat a l’altre, així és el nostre dia a dia. Les energies del nostre entorn feiner, social, familiar, etc... actuen sobre nosaltres de tal manera que formem part d’elles involuntariament, ens convertim en ira, en desànim, en violència, en egoïsme i en moltes coses que no som però que, com en una maledicció, ens hi convertim ni que sigui per uns minuts, unes hores o uns dies. Contaminats per prejudicis, confusió i desitjos, naveguem per

Parèntesi musical

Després de la celebració de l'Onze de setembre i amb la mirada posada a Arenys de Munt, necessito una mica de temps per reflexionar. Tanmateix hi ha un pensament que em dóna voltes i del que no em puc despendre i és l'òbvia i profunda fractura entre la classe política i la recent anomenada societat civil. Coi tios (polítics) per què ens obligueu a fer política? tant bé que estava jo dedicant-me a les meves aficions...! Bé, la cançó que us proposo (per mirar de distreure'ns) és d'una esplèndida soprà britànica, Sarah Brightman. Amb més de 10 discos d'or i amb una veu meravellosa és, al meu parer, un exemple de virtuosisme. El millor serà que l'escolteu, així doncs, us passo l'enllaç d'una de les seves cançons, en aquest cas, a dues veus amb el tenor italià Andrea Bocelli. Disfrutem de la música que ja tindrem temps de tornar a barrinar... Ah! una cosa més: "TOTS SOM ARENYS DE MUNT".

Discurs de Barack Obama per la Diada !

Imatge
Discurs de Barack Obama donant suport a la nació catalana per l'Onze de setembre. Els demano que creguin, no en la capacitat dels polítics, els estic demanant que creguin en la de vostès. Els catalans encara creieu en una Catalunya on tot és possible, només dubteu de qui us governa. Avui els dic que els desafiaments als que s'enfronten són reals, són seriossos i són molts....... No serà fàcil afrontar-los, ni serà un període curt de temps. Però que se sàpiga això: Catalunya s'hi enfrontarà. La pregunta que ens fem no és si el govern és gran o petit, sinó si treballa. Si ajuda a la pagesia, si fa una política social correcta respecte l'habitatge, la sanitat, i l'educació... Si ajuda els febles, els menys afavorits, i si procura que els treballadors tinguin una jubilació digna. La pregunta també és si protegeix la llengua i la cultura pròpies i si camina cap a la Independència. Si la resposta és sí, seguirem endavant; on sigui no, cal fer un canvi de polítics i de ll