Parèntesi musical

Després de la celebració de l'Onze de setembre i amb la mirada posada a Arenys de Munt, necessito una mica de temps per reflexionar. Tanmateix hi ha un pensament que em dóna voltes i del que no em puc despendre i és l'òbvia i profunda fractura entre la classe política i la recent anomenada societat civil. Coi tios (polítics) per què ens obligueu a fer política? tant bé que estava jo dedicant-me a les meves aficions...!
Bé, la cançó que us proposo (per mirar de distreure'ns) és d'una esplèndida soprà britànica, Sarah Brightman. Amb més de 10 discos d'or i amb una veu meravellosa és, al meu parer, un exemple de virtuosisme. El millor serà que l'escolteu, així doncs, us passo l'enllaç d'una de les seves cançons, en aquest cas, a dues veus amb el tenor italià Andrea Bocelli.
Disfrutem de la música que ja tindrem temps de tornar a barrinar... Ah! una cosa més: "TOTS SOM ARENYS DE MUNT".


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sortir de l'armari lingüístic.

Els dies de la Setmana