dijous, 18 de març de 2010

Sexe i il·lusionisme.

Les coses no sempre són el que semblen, podem veure sexe on no n’hi ha, i no veure’l davant del nas. Un cop més la imaginació és una molt bona companya de viatge.



dilluns, 15 de març de 2010

Si un poble, un dia, vol viure.

Si un poble, un dia, vol viure, el destí no pot deixar d’atendre la seva crida. El matí succeirà necessàriament la nit, i les cadenes es trencaran, ineluctablement.”
Aboul-Quasim Chabbi, (Tozeur 1909 – Tunis 1934), poeta nacional de Tunísia.
No és fins l’any 1956 que Tunísia obté la seva independència de França que l’ocupava des del 1881 sota la forma de protectorat. Els ciutadans de Tunísia quan parlen d’aquest període en diuen l’època colonial.
El poema exposa ben bé el que un poble necessita per esdevenir lliure, Voluntat, voler ser. Evidentment si un poble vol ser lliure, vol viure en plenitud, ni res ni ningú no podrà aturar la seva crida a la llibertat, i molt menys la podran aturar si aquesta crida es fa per mitjans pacífics i democràtics.
Els poetes fan com els profetes, veuen el futur i no s’aturen a pensar en tots els passos que cal fer per arribar a l’objectiu perquè això pertoca de fer-ho als polítics, als economistes, als sociòlegs... Aquesta voluntat popular a favor de la independència ha fet a Catalunya passos importants en els darrers anys, però encara hem de treballar més per amarar-ne la gran majoria que necessitem. Tot i que la idea hi és en el cor de cada català cal que sigui desvetllada i que surti del nostre interior i que, sense por, la proclamem. Molta gent que d’entrada es mostra reticent, quan se li diu si votaria SI o NO a la independència en un referèndum convocat pel Parlament de Catalunya, avalat per l’ONU i per la Unió Europea, contesta de manera positiva.
Doncs aquest és el camí i mentrestant no arriba aquest moment, cal estendre el convenciment que la independència de Catalunya no solament és necessària, sinó que és possible. I per això cal demostrar que és:
  • econòmicament viable per la via de la interdependència amb Europa i el món,
  • políticament convenient per la via pacífica i democràtica,
  • sociològicament envejable per la via de la solidaritat,
  • fraternalment desitjable per la via de la convivència
Els catalans som un gran poble que ni ens adonem ni valorem la nostra pròpia grandesa espiritual. Un poble que ha aguantat la política d’un estat hostil i genocida de la nostra cultura, executada des de fa 300 anys, amb la derrota del 1714 i la pèrdua de les nostres llibertats i el terror suportat pel Decret de Nova Planta, seguit de les Dictadures de Primo de Rivera i del General Franco, passant pels horrors de la setmana tràgica i els de la guerra civil. I, després de tot això, aconsegueix sobreviure i ser reconegut, d’una manera aigualida, per aquell mateix estat. Aquest poble, que és el nostre, cal que comenci a pensar de trobar el camí que ens asseguri el nostre lloc al món. Aquest camí no és altre que el de la independència perquè el futur no podrà deixar d’atendre la nostra crida, i, com diu el poeta:
“El matí succeirà necessàriament la nit, i les cadenes es trencaran, ineluctablement

dissabte, 13 de març de 2010

Receptes de cuina vegetariana. Salsa de calçots !


Salsa de Calçots
Us passo la recepta de la tieta per fer la salsa de calçots. Fins avui no l’havia compartit amb ningú... el secret, però, segons assegura la tieta és el següent : el primer cop l’ha de fer una dona, i el segon un home en el mateix morter, mantenir aquesta cadència.
Si canvieu de morter heu de tornar a començar de la mateixa manera.
Ja sé que sou discrets en quant a comentaris però aquest cop us agraïria, que quan tasteu la salsa ens diguessiu com us ha quedat. Ah, una cosa més remeneu amb esma !
Ingredients

1 kg de tomàquet escalivat.
1 cabeça d’alls escalivats.
½ cabeça d’alls crus.
400 gr d’ametlles torrades.
100 gr d’avellanes torrades.
Tot això picat seguint aquest ordre.

Tot seguit aneu-hi afegint:
1 litre d’oli d’oliva.
Vinagre i sal al gust.

divendres, 12 de març de 2010

Si no vius com penses.....

Pensant en els milers de seguidors d'aquest bloc, i donat que el darrer "post" és amarg, ara penjo, dins l'etiqueta música per a compartir, un parell de you tubes que a mi sempre m'han donat satisfaction. Com més penso en el sistema econòmic, social i polític que ens ha tocat viure, més ganes em vénen de passar de tot, sinó fos perquè sé que així els seguiria el joc (un menys a voler canviar les coses).
Per què sovint em ve al cap aquell aforisme dels anys seixanta ? "Si no vius com penses, acabaràs pensant com vius"..........

I CAN’T GET NO. SATISFACTION.

ANGIE


dimarts, 9 de març de 2010

Democràcia de fireta !

M’intranquil·litza viure en aquesta democràcia….Com és possible que puguin passar aquestes coses en un país de la comunitat europea a l’any 2010?
I tant o més terrible i indignant és el silenci dels mitjans de comunicació.
TV3, un cop més, ens ha emboirat amb les seves puerils informacions sobre la nevada sense assenyalar cap responsabilitat, que bé els va poder omplir els informatius amb notícies buides de contingut social. Les notícies amb contingut polític no interessen a la nostra TV3, ni a la resta de mitjans de comunicació d’ampli abast social.
Us deixo dos enllaços perquè sapigueu a que em refereixo.
Amadeu Casellas . Amadeu Casellas .

dilluns, 8 de març de 2010

Mossos d'Esquadra.


En aquests moments que no hi ha als mitjans de comunicació cap qüestió referent als mossos d’esquadra, m’animo a donar la meva opinió sobre la nostra policia.
He vist com sovint se’ls ataca amb una certa impunitat, m’imagino que com a cos que depèn de la Generalitat, estan “emmanillats” per obediència obligada i els resulta difícil, quan no impossible, de defensar-se.
Massa acusacions, massa culpabilitats, massa ombres de dubtes sobre els mossos, i poca llum sobre els riscos i èxits assolits, tot plegat fa pensar...
Penso que no és competència seva resoldre els problemes que genera la crisi, l’atur i els afers socials.
Puc explicar dues experiències personals que he tingut amb els mossos antiavalots davant meu.....
Una va ser davant la plaça de toros monumental formant part d’una manifestació antitaurina, tot i la ràbia que fa tenir-los davant com a muralla contra els teus objectius, he de reconèixer que la seva bona actuació va impedir que ens enfrontéssim a cops contra els pro taurins.
L’altra va ser davant del consulat xinès, quan els tibetans es manifestaven per la repressió i mort de compatriotes seus al Tibet, tot i que els tibetans eren i són gent molt pacífica van haver-hi moments de molta tensió que els mossos van resoldre amb solvència.
Bé, només aclarir que ni sóc mosso ni tinc parents ni amics que ho siguin, ho dic perquè segurament a molta gent li semblarà estrany que es facin comentaris a favor dels mossos.
Estaria molt bé deslliurar-nos dels prejudicis generalitzats sobre la policia i els hi donéssim el marge necessari de confiança per desenvolupar la seva difícil tasca.

dissabte, 6 de març de 2010

Beethoven "Allegretto - simfonia n º 7"

Dins de l'etiqueta música per compartir, avui enllaço aquest "allegretto" que en el seu moment em va servir per conèixer i estimar la música clàssica especialment al gran compositor Beethoven. 8,15 minuts deliciosos !!!!