dilluns, 31 d’agost de 2009

Pensaments, sentiments i accions....

La ment precedeix a totes les coses. La ment és el primer i principal. Els pensaments, els sentiments i les accions estan creats per la ment. Si una persona actua o parla amb la ment confosa i pertorbada, el patiment el segueix, com la roda segueix les petjades del bou. Però quan parla o actua amb la ment clara i fresca,la felicitat l’acompanya com l'ombra que mai l’abandona.


Així doncs veiem clarament la interrelació entre l’estat de la ment i l’acció o la paraula. És a dir, l’estat de la ment des del que actuem o parlem determina com ha de desenvolupar-se una acció, o com ha de formular-se un diàleg. És més, els nostres patrons de comportament i la manera com pensem estan influenciats i dirigits per la ment, és a dir, “per l’estat mental del moment”.

Així doncs, la felicitat i el patiment de la vida no sorgeixen per les condicions externes, sinó que depenen del tipus de ment o actitud mental que hom té cap a la vida i cap el món.

dijous, 27 d’agost de 2009

Millora el teu anglès!

Tot navegant per Internet, he trobat aquesta web per millorar l'anglès dels catalans

Quina és la idea?

La idea és corregir errors típics i miLLorar els recursos dels catalans a l'hora de parlar i escriure en anglès:
- a la feina
- als estudis
- als viatges
- a la navegació per internet
- al dia a dia...
Els apunts són curts, "nanolliçons" si em permeteu. No són classes magistrals ni rotllos patateros.
El lector es pot parar aquí o aprofundir pel seu compte.
Enllaç de la web : http://milloringlix.blogspot.com/

dimecres, 26 d’agost de 2009

Restrenyiment


Conegut de totes / tots és que l'impediment per fluir cap enfora és d'una gran incomoditat, fa apretar les dents, i axinar-se la cara....
Malauradament, algunes persones, sobretot dones, ho pateixen de forma crònica, com si no fos poc amb la càrrega que duen al damunt, sembla que la naturalesa tampoc les ajudi. Sort en tenen d'aquest producte làctic que, segons sembla, ajudat per un fermen determinat produeix el beneficiós efecte tan esperat. Que així sigui !. Tan de bò sigui molt efectiu s'acabi el restrenyiment i deixem de veure mentre dinem o sopem a la senyora inflada i cara de pena.

dissabte, 22 d’agost de 2009

TWIST AND SHOUT....

Diu un savi (Panikkar) que la tristesa és un pecat capital, que l'alegria és llibertat, serà doncs que tants moments de tristesa vénen de la manca de llibertat?.
Segueix dient que l'alegria és compatible amb la preocupació, que l'alegria la cerquem dins nostre, on és la consciència pura....
Que busquem la felicitat en la família, l'amistat, l'amor i amb les coses que es fan bé !!
Ah, i també diu que l'home no està fet per a treballar (ho sospitava) !!!
La veritat és que estic fart de tanta foscor al meu voltant, de tanta tristor i de tanta renúncia, però segueixo amb el que diu el venerable Panikkar; si faig el que puc em dóna pau, jo no puc transformar el món però em puc transformar a mi !
Massa prejudicis, massa valors establerts, massa lleis, massa insolidaris; sabeu què us dic? Que ja n'hi ha prou, que els bombin!!!! Per mi ha arribat el moment de canviar de ritme i de camí, us convido a fer una reflexió i, si us sembla bé, fem com a la "pel·li" de Forest Gump, tots junts comencem a córrer sense anar a cap lloc predeterminat.....
Us deixo amb una cançó a condició de que la canteu (cridant) i que la balleu, osti....
Balla el twist i crida !!!!!!!!!!!!!!!!

dimarts, 18 d’agost de 2009

Post 100

Després de vint mesos d’obrir el blog he arribat a l’article (post) nº 100,

fidel al títol de lliurepensament, he expressat tot allò que m’ha passat pel cap, ara em trobo amb la dicotomia de seguir en aquesta línia o bé fer dos blogs, un amb el contingut més filosòfic / espiritual i l’altre més mundà. S’accepten suggerències..

En aquest poc més d’any i mig, han passat moltes coses, el Sr. Obama és el president dels EEUU, el Barça ha fet història, ha esclatat una crisi a nivell mundial que ens ha tocat les butxaques a tots i a moltes persones les ha comdemnades a la pobresa,...

Una cosa segueix igual….. el menyspreu d’Espanya envers la nostra identitat, i aquí no vull carregar les tintes perquè tothom sap què està passant, i l’indigne comportament de la classe política catalana (amb alguna excepció).

La recent mort d’un company de somnis i la lluita contra la malaltia durant dos anys d’un amic, em fan reflexionar sobre el sentit de la vida i què coi estem fent aquí. Com és que les neveres estan atapaïdes, els carrers plens de cotxes, tenim de tot, i es respira poca felicitat? On està l’error?

Miraré d’esbrinar-ho en els propers articles i també de donar-hi receptes !!

Gràcies a totes / tots els qui dediqueu una part del vostre temps a llegir aquest blog.

Fins aviat !

dissabte, 15 d’agost de 2009

La generació perduda.

Benvolguda amiga,

he trigat uns anys en adonar-me de la nostra amistat i és per això que m’he decidit a escriure’t ara tot esperant que aquesta sigui l’inici d’una fèrtil relació epistolar.

Fa uns dies un conegut que deu superar per poc l’adolescència em va proferir que jo pertanyo a la generació “perduda”….. la perplexitat em va impedir d’aprofundir sobre aquesta informació.

D’aleshores ençà no he parat de donar-hi voltes, segurament es deu referir a la baixa o nul·la participació política, però tot i no essent poc, penso que hi ha moltes més coses que ell desconeix (millor), com ara la ignorància i el constrenyiment imaginatiu.

Aquesta generació no vam saber que en algun lloc del planeta hi havia un moviment jovenil contra l'establishment (guerra del Vietnam, mur de Berlín, etc..), amb el pas del temps nosaltres ho vam descobrir gairebé com un esdeveniment anecdòtic, era el maig del 68, el moviment hippie. Ballàvem al ritme dels Beatles, Rollings Stones, Joan Baez i molts altres, sense entendre-hi ni una estrofa.

Els nostres valors van ser la mili (per fer-nos homes), el treball, la família i la conformitat. No em vull estirar més perquè ara que m’hi poso veig que quant més estiro del fil més gran és la troca.

Gràcies amic per fer-me reflexionar, tens més raó de la que et penses, però miraré de canviar el terme de generació perduda pel de generació “llavor” d’una altra de millor.