dijous, 28 d’agost de 2008

Parxís, joc de familia.

Érem 4 jugadors com els quatre colors del parxís, com moltíssima gent de l’època era el millor dels nostres passatemps i les llargues tardes dels diumenges eren idònies per jugar-hi.
El pare, la mare, la tieta i jo, ens sèiem a taula al voltant del tauler quadrat de fusta i vidre: era un circuit ple de revolts i perills on cadascú de nosaltres triava un color amb les quatre fitxes uniformades. Això no era molt important, la sort es decidiria amb la tria del dau, com a experts que érem, els tocàvem, sospesàvem i triàvem com si d’un meló es tractés, el dau ,que un cop encetada la partida ens obsequiaria amb el dolç sabor de la victòria, o l'amarge regust de la derrota,havia de ser un dau molt afavorit per les matemàtiques, eren requisits imprescindibles que tragués molts cincs (per treure fitxes de casa), molts sisos tot i que mai més de tres seguits per no portar al sacrifici del renaixement a la fitxa en joc, i a més la capacitat quasi miraculosa d’afavorir-nos tot traient els números necessaris per liquidar les fitxes enemigues.
Donar la volta sencera al circuit amb les 4 fitxes, eludint els perills dels depredadors d’altres colors, més el suïcidi propi, eren motiu de tensió i discussions aferrissades sobre la crueltat del destí i d’algun que altre jugador avesat a posar paranys.
El premi final era pujar per una meravellosa escala encatifada del teu color al confortable i
segur darrer pis,conegut com a "casa" on finalment podies descansar dels ensurts i gaudir de la victòria.
Uns per revenja i el guanyador per tornar a repetir sort ens desafiàvem a iniciar una altra partida a la que en seguirien moltes més. Al final tots feliços per la meravellosa tarda que ens havia donat aquell petit tauler quadrat al·legoria de alegries i penes com la vida mateixa.

Després tornavem cadascú a les nostres coses mentre la mare engegaba la ràdio (de lampares) per escoltar una mica de música. Un altre dia us en parlaré d'aquesta ràdio.

dijous, 21 d’agost de 2008

Perseguir les estrelles.

Aparentment, de tant en tant els adults es prenen el temps de seure i de contemplar el desastre que és la seva vida. Llavors es lamenten sense comprendre i, igual que mosques que ensopeguen sempre contra el mateix vidre, s'agiten, pateixen, es marceixen, es deprimeixen i es fan preguntes sobre l'engranatge que els ha conduït on no volien anar.
Què s'ha fet dels nostres somnis de joventut?, pregunten amb cara desenganyada i satisfeta. Com nens que no entenen el que els ha passat i que juguen a fer-se els durs quan tenen ganes de plorar.
Moltes persones han seguit el mateix camí: una joventut intentant rendibilitzar la seva intel.ligència, esprement com una llimona el filó dels estudis i assegurant-se una posició d'elit i després tota una vida preguntant-se amb esbalaïment perquè tals esperances han desembocat en una existència tan vana. La gent creu que persegueix les estrelles i acaben com peixos vermells en una peixera.
No us deprimiu, aquests paràgrafs formen part d'un llibre molt interessant i divertit.... si no el coneixeu i voleu saber-ne el títol, doncs fàcil....un correu i ja està !

dijous, 7 d’agost de 2008

VACANCES AMB TOM WAITS !

Marxem tots /totes de vacances, toca descansar el cos i la ment, així és que
a gaudir del temps lliure, de les birres i de l'amor.
Us deixo amb una mica de música del Tom Waits.
Fins aviat i petonarros !

diumenge, 3 d’agost de 2008

ETS EL QUE PENSES.

Tu crees la teva vida a través dels teus propis processos de pensament i la teva manera de pensar. Cada cosa que penses, la sents; i tot el que sents es manifesta per a crear les condicions de la teva vida.
Reflexiona sobre això: n'hi ha prou en un moment per visualitzar la felicitat i el teu cos es sentirà feliç. Tant sols un moment per jutgar com ets d'infeliç, de víctima, i sentiràs tristesa i dissort.
N'hi ha prou amb un moment per deixar de "jutjar-te" i sentir la bellesa de les coses!!.
I mentre tu has tingut aquesta fantasia de sentiments creats dins del teu ser, has canviat quelcom al teu voltant? NO. Però tot el que tu ets sí.
ETS PRECISAMENT EL QUE PENSES. Cada cosa que penses, així serà a la teva vida. Si contemples infelicitat, la tindràs, si contemples alegria, la tindràs. Si contemples geni, creativitat, ja està aquí, ja la tens.....
Com és crea el teu futur? A través del pensament. Tots els teus matins estan construïts pel teus pensaments del dia d'avui. Perquè cada pensament que contemples, cada fantasia que tens crea un sentiment dins del teu cos que queda enregistrat a la teva ànima (consciència). Cada paraula que pronuncies està creant els teus dies esdevenidors, perquè les paraules són només sons que expressen els sentiments de la teva consciència que han nascut del pensament. Creus que les coses passen simplement per casualitat?
Tot el que alguna vegada hagis pensat, cadascuna de les fantasies que has tingut, tot allò del que has parlat ha passat o està per passar. Es creen a través del pensament.