Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: 2008

RECOMENEM PEL 2009 !

Imatge
VÍCTOR ALEXANDRE, premi Mercè Rodoreda de contes i narracions 2008. Escriptor compromès amb les llibertats de Catalunya, crític de cinema, periodista, segurament més coses que desconec d'ell, però n'estic molt segur que és una excel·lent persona. Us poso l'enllaç del seu blog perquè el gaudiu i us enriquiu amb els seus coneixements: http://victoralexandre.cat/ . LLETRES, revista de llibres i cultura dels Països Catalans. Hi podem trobar articles d'opinió d'escriptors, periodistes, etc.. Però el contingut de pes informatiu rau a les pàgines d'informació sobre els llibres de tota mena, tant clàssics, com les novetats. També hi trobareu les darreres novetats musicals com ara, 300 anys del grup ARAMATEIX Enllaç: http://lletres.cat/ DESCOBRIR, Catalunya, Cuina, i SÀPIENS. Revistes mensuals que sota el nom genèric de Descobrir cuina, informen del món de la restauració, receptes de cuina, vins, restaurants, etc.. Descobrir Catalunya ens informa de llocs, feste

PEP GUARDIOLA I BARACK OBAMA

Imatge
Aquests dos personatges tenen coses en comú; els dos són uns guanyadors i això no és gratuït, és perquè tenen il·lusió, un objectiu ambiciós i clar, coratge, i hi posen tota l'energia i l'esforç. A més s'estimen allò que fan, aprenen dels errors, s'equivoquen i esmenen, cerquen companys de viatge que sumin, són positius. Tenen ambició i humilitat, però sobretot no tenen por, caminen amb pulsió de vida i la gaudeixen, i ara bé el millor de tot, i és que els altres mortals ens beneficiem del camí que sense ells voler-ho ens assenyalen. Només faltaria que l'Obama fos del Barça o el Guardiola fos negre !

AL VENT

Amb aquesta cançó d'en Raimon, us vull aixecar els ànims per l'article que hi trobareu sota d'aquest ! Ah, per cert a l'acabar el primer you tube, trobareu 15 cançons més !!
Imatge
La violència és un problema dels homes que pateixen les dones. La violència contra les dones està vinculada al desequilibri en les relacions de poder entre els sexes en els àmbits social,econòmic, religiós i polític, a pesar de tots els esforços de les legislacions a favor de la igualtat. Constitueix un atemptat contra el dret a la vida, a la seguretat, a la llibertat, a la dignitat i a la integritat física i psíquica de les dones, i tot això comporta, per tant, un obstacle per al desenvolupament d’una societat democràtica. La violència que pateixen les dones comprèn quatre modalitats, que van des de l’agressió física —amb resultat de mort en moltes ocasions—, la violència sexual, la psicològica i l’econòmica. Cal reconèixer la gravetat d’aquest fenomen estructurat i globalitzat —desigualtat en les relacions de poder entre homes i dones que s’exerceix a tot arreu del món—, que expressa la discriminació sexual existent i es transmet per mitjà de models i pautes culturals que imp

LA BONA EDUCACIÓ DELS CATALANS, O QUÈ?

Imatge
Tot seguit l'oncle ens parlà d'un viatge seu a les Illes Bahames. Homes i dones, tots eren ben trempats, amb uns ulls grans. I el cas és que tu anaves caminant, per la vorera, i encara no n'havies vist un davant teu, que ja se n'havia abaixat per cedir-te el pas. D'entrada , l'oncle s'ho havia pres com a senyal d'exquisida cortesia i bona educació, però home observador com ell era no tardà a adonar-se que el pas, només el cedien els negres, i que, a més a més, tan sols ho feien amb els blancs, i no entre ells, que, quan es creuaven, compartien la vorera sense grans dificultats. En acabar l'anècdota, tots els presents coinciderem a lamentar l'abús i l'evident discriminació que suposava per als ciutadans de les Bahames haver de sotmetre`s de manera tan servil i ignominiosa, i cedir sistemàticament als forasters. Algú encara reblà: Només faltaria... forasters vindran que de casa ens trauran. En això estàvem, compartint la indignació contra aquel

STEPHEN HAWKING.LA FORÇA DE L'OPTIMISME

Imatge
Nascut a Oxford, el 1942, Stephen Hawking està considerat el físic teòric més important del nostre temps. Quan tenia 21 anys es va veure afectat per l’esclerosi lateral amiotròfica, una malaltia incurable que destrueix gradualment les neurones motores encarregades de controlar els músculs. Immobilitzat i incapaç de parlar, es desplaça en una cadira de rodes i es comunica a través d’un ordinardor especial que dirigeix prement un sol botó amb una mà. Amb aquest mètode, Hawking ha aconseguit dictar diversos llibres d’astrofísica, de lectura fàcil, en els que explica les lleis que governen el cosmos. L’ingredient de l’optimisme més eficaç en els moments difícils és l’esperança. També en són importants d'altres com alliberar-se de la rancúnia i del paper de víctima, passar pàgina i reprendre el timó del vaixell de la vida i perseguir amb entusiasme nous objectius. L’extraversió és un tret molt avantatjós per l’optimisme, a través de la paraula validem el que sentim i ens desfoguem. Con

RAFAEL DE CASANOVA, ARA ÉS JAMES BOND.

Imatge
Seguint unes complicades i esotèriques tècniques que no puc descobrir, hem pogut trobar la reencarnació d'en Rafael de Casanova. En Rafael de Casanova, si em permets la confiança d'ara endavant et parlaré de tu. T'estem molt agraïts per haver-nos cedit l'exclusiva a un blog tant jove i amb tan poca difusió. Passats els nervis del moment, donem pas a l'entrevista. Rafa,com és que un heroi i patriota com tu, s'ha reencarnat en l'agent 007? Bé, la veritat és que essent la meva primera reencarnació després de tres segles, em venia de gust un personatge valent, trempat i, sobretot, reeixidor. Els rodatges són espectaculars, el salt d'un avió en flames, les lluites amb agents gairebé invencibles tanmateix són per a mi un joc de criatures, ja, ja. Creus que després d'aquesta entrevista la teva imatge pot quedar malmesa? Confio en que un cop més el seny i les ganes de caure bé als altres, farà que els habitants de Catalunya m'entenguin i, fins i tot, em

THUBTEN WANGCHEN. TIBETANS A L'EXILI.

Imatge
Venerable Thubten Wangchen, monjo tibetà exiliat com centenars de milers, en aquest cas hem tingut la sort de que hagi vingut a parar a Catalunya. L’any 1959 els xinesos van invair el Tibet, van destruir milers de monestirs, van torturar, empresonar i matar 1.200.000 tibetans, la seva mare va morir torturada. Ell, el seu pare i germans van fugir a l’India on van ser captaires durant uns anys. Després a l'asssabentar-se de que el Dalai Lama estava refugiat a Dharamsala, va anar-hi i s'hi va quedar estudiant durant 11 anys. Crec que hores d’ara tothom coneix, degut als jocs olímpics de Pekín, les protestes dels tibetans: en aquests moments el número de xinesos al Tibet ja és superior al de tibetans, la seva llengua i cultura estan prohibides, el genocidi i l’expoli no han parat en 49 anys. Em considero afortunat de conèixer personalment aquest entranyable monjo budista, és un home d’aspecte dur, però això dura 3 segons perquè quan parla encisa, i sobretot riu, i riu, p

ESTIC EMPRENYAT.

Imatge
Estic emprenyat, perquè tinc amigues i amics, que estan patint, i pateixen perquè aquest sistema econòmic i social és injust: els poderosos, un cop més, han fet un joc de mans i les nostres vides sencilles, de persones honestes i treballadores les han abocat al patiment de no poder pagar la hipoteca, perdre el lloc de treball o fins i tot el propi negoci, etc. Entre ells es tapen, es deixen diners i tenen la desvergonya de dir que no és convenient que hi hagi transparència, i per nosaltres no n’arriben ni les engrunes, ens tanquen les aixetes dels crèdits i ens pujen les hipoteques a un ritme d’usurers. Estic emprenyat perquè l’escola pública ha esdevingut un fracàs, un model mediocre i de baix nivell, això sí, si tens diners pots anar a la privada com fan ells. Però no tot és dolent gràcies als provocadors d’aquesta “crisi econòmica” , he recuperat la consciència de la diferència de classes i el valor de l’amistat. Gràcies bandarres, avui estic més a prop dels meus amics. Amics, de

SERRALLONGA. BANDOLER !

Imatge
Joan Serra i Ferrer, nasqué l´any 1594 a Viladrau, Osona. Fill de pagesos benestants, fou el cinquè de nou germans, quatre dels quals acabarien dedicant-se, també al Bandolerisme. Arran del seu casament, el 1618, amb Margarida Tallades, pubilla del Mas Serrallonga de Querós, de Sant Hilari Sacalm, la Selva, prengué com a cognom el nom del mas, començar a dir-se Joan de Serrallonga. Eren temps de crisi i les necessitats econòmiques el portaran a compaginar, amb quatre dels seus germans i altres companys, les feines al camp amb petits robatoris per la zona. Fins que l´any 1622, un veí seu, el va denunciar. Quan foren a detenir-lo es defensar i va poder fugir, va assassinar al seu delator i, un cop fora de la llei, no li quedar més remei que dedicar-se al bandolerisme per sobreviure. No tardà en aconseguir ser el cap de la banda de bandolers de la que també formaven part els seus germans. Alternava robatoris i segrestos amb llargues estades al seu mas; el gran coneixement del terreny el

EL CAPITÁN TRUENO.

Imatge
El Capitán Trueno, defensor dels febles, lluitador incansable contra els opressors i tirans, acompanyat dels inseparables Goliath i Crispin, i de tant en tant de l’eterna núvia Sigrid (reina de Thule). Sovint segrestada per malvats edulcorats, que inicialment només pretenien “desposarse” casar-se amb ella (res d’assetjament sexual). Cada setmana per aproximadament 1,25 pts el comprava i el llegia i rellegia fins la setmana següent, després quan jugàvem al carrer repetíem les seves aventures, amb espases imaginàries i dolents inexistens ja que cap nen volia ser-ho. De vegades les nenes es prestaven a fer de Sigrid, però poca estona perquè el seu paper era totalment passiu mentre els demés corríem i lluitàem al seu voltant, així doncs preferien seguir jugant a la “xarranca”. Absolutament flipant els tebeos en què hi sortia el globus, els tres herois viatjaven amb aquest artilugi volador cap a un destí fix, Thule, però els vents els duien aleatòriament a terres desconegudes i misterioses

SAMSARA, LA RODA DE LA VIDA.

Imatge
Els éssers humans ens trobem immersos en un procés psicofísic anomenat " samsara ". Atrapats en la roda de néixer, envellir i morir. Vivim en un estat d'ignorància o autoengany respecte de les tres característiques de l'existència. Primera característica, la vida és transitòria, efímera i impermanent. La segona és que està subjecta a certes dosis de frustració, insatisfacció i sofriment, bàsicament perquè desitgem mantenir les coses (persones, situacions, etc..) que ens agraden o ens són plaents, ignorant que la primera característica de la vida ho fa impossible. La tercera de les característiques de l’existència és que totes les realitats són carents d’essència immutable que existeixi per sí mateixa. Tot és impermanent, sorgeix i finalitza a partir de certes causes i condicions. La vida és un procés de canvi continuat , subjecte a determinades causes i condicions que interactuen entre elles. Estem atrapats en el samsara, a no ser que en siguem conscients de l

MAHATMA GANDHI, ÀNIMA GRAN.

Imatge
Gandhi, un bàlsam per al cor i per la ment, un home ple de llum i bellesa que per contrast amb tanta mediocritat brilla més intensament. Jo n'admiro la part més espiritual, més humana. Miraré d’explicar dos dels tres principis morals que ell va practicar i ensenyar. AHIMSA, NO-VIOLÈNCIA. Cada acció, paraula o pensament que genera dolor als altres és una forma de violència. No prendre part entre el botxí i la víctima és una forma de violència. No n’hi ha prou amb abstenir-se de ferir, ahimsa té una cara activa, és practicar la compassió cap a tots els éssers. Per poder aplicar serenament la no-violència en la vida diària, primer hi ha un treball interior a fer... es tracta de desenvolupar l’equanimitat, l’amistat, l’alegria i la compassió. La no violència té per tasca alliberar l’home de les cadenes de la violència legítima, de qualsevol forma d’explotació, la no-violència i la covardia són incompatibles. La dona és l’encarnació de la no-violència, ens ensenyarà el Mahatma. SATYA, V

FRIDA KHALO, pintura, geni i dolor.

Imatge
Va néixer el 6 de juliol de 1907 a Coyoacán (Mèxic), de molt petita va superar una crisi de polio que la va deixar coixa. Va començar a estudiar medicina. Als 18 anys, sortint de la Universitat, va patir un accident amb l’autocar en el que viatjava, que la va obligar a passar un any al llit recuperant-se de greus lesions de columna vertebral, espatlles , pelvis i costelles. Arran d'aquest accident va patir més de 30 operacions al llarg de la seva vida. Durant la seva convalescència va començar a pintar, sobretot autorretrats i naturaleses mortes, deliberadament ingènues i plenes de colors inspirades en el folklore mexicà. Quan tenia 22 anys es va casar amb el muralista mexicà Diego Rivera (20 anys més gran que ella). En va resultar una relació turmentosa que va sobreviure a infidelitats, a la pressió de les seves carreres, al divorci, a un segon casament, als afers lèsbics de Frida, a la seva mala salut i també a la incapacitat de tenir fills. Frida va dir una vegada: “Sufrí dos gr

PACO IBÁÑEZ, COMPROMÍS AMB LA LLIBERTAT

Més que un cantautor, més que un poeta, aquest home ha sigut i és un defensor de la llibertat. Paco Ibáñez forma part del meu imaginari i del de molts d'aquella època de foscor, ell ens va ensenyar amb les seves cançons a estimar la poesia com a forma d'expressar la llibertat. Us demano una mica del vostre temps per escoltar-lo, per a mi és important i m'agrada compartir-ho amb vosaltres.

AYAHUASCA, FANTASIA O REALITAT

Imatge
El nom d’ayahuasca prové de la llengua quítxua, popular ètnia tradicional que viu als Andes. Des de temps immemorials els indígenes han fet servir aquesta planta per als seus efectes curatius. L’ayahuasca forma part dels rituals sagrats dels pobles indígenes amazònics i andins. La consumeixen per prendre decisions, per curar i curar-se, per resoldre conflictes intrafamiliars i intratribals, etc. M’agrada pensar que mitjançant l’estímul de certes qualitats del cervell descobrim altres realitats que no siguin les purament cognitives i condicionades per la cultura establerta. M’agrada pensar que es puguin resoldre conflictes sense llargs i honerosos litigis judicials. M’agrada saber que hi ha altres veritats per descobrir, altres sensacions per experimentar i sobretot m’agrada pensar que una altra manera de fer tribu és possible. Tribu perquè es comparteixen experiències, perquè trenca convencionalismes, ens agermana en les inquietuds humanes i elimina els prejudicis que ens separen, i pe

REEDUCAR LA PERSONALITAT

Imatge
No n’hi ha prou amb aprendre intel·lectualment; hem d’aplicar el que hem après per crear una experiència diferent. Hem de ser capaços de reestructurar el nostre cervell o no podrem canviar la nostra resposta a determinades experiències. Cada vegada que aprenem alguna cosa nova, el cervell processa la informació a través dels sentits i estableix connexions sinàptiques que codifiquen en les neurones el record del que ha après. Això és un fet molt important ja que posa de manifest que tenim la capacitat d’adaptar-nos als estímuls de les influències externes i MODIFICAR el nostre comportament. Sense la capacitat de canvi, no podríem evolucionar i seríem víctimes de les predisposicions genètiques dels nostres avantpassats. A partir d’aquestes premisses, la meva proposta és…..perquè no mirem d’aprendre alguna cosa nova com ara ballar, muntar a cavall o aprendre un idioma, i ho incorporem a la nostra vida com a primer pas per anar reestructurant la forma de pensar, de sentir i sobretot de vi

VAMPIRS, SUPERSTICIÓ, LLEGENDA....

Imatge
Els vampirs són unes criatures nocturnes, formen part de les llegendes i supersticions. Són humans convertits en no-mortals fins aquí res de nou, però la meva intenció és prevenir-vos perquè n'hi ha de debò i estan entre nosaltres. És probable que en tingueu algun a prop, molt a prop...... Advertiments: El mèrit més important dels vampirs, igual que el del dimoni és fer creure que no existeixen. Potser ja és un amic/amiga vostre o ho serà aviat i espera el moment propici. D'aparença amable, divertit i entranyable. Quan finalment passi a l'acció no us adonareu del seu atac, no deixa senyals visibles (foradets al coll) i llavors, ja serà massa tard per salvar-se, us convertireu en una víctima submissa i obedient. Si teniu alguns d'aquests símptomes ja us podeu encomanar al cel; mal dormir, apatia, desànim, cansament, dolors, i gust per la carn (volta i volta) vermella. Si és així no teniu res a fer, només jo conec el guariment per tal desastre...! Ara que hi penso , crec

VIURE!! EL VALOR DE LA VIDA

PENSO QUE ÉS MOLT INTERESSANT I ALHORA MOL FORT, PENSA-HO BÉ ABANS DE MIRAR-TE'L.....

T'ADONES AMIC (Raimon)

Imatge
Composada l'any 1972, no us sembla escrita ara? T’ADONES, COMPANY, QUE A POC A POC ENS VAN POSANT EL FUTUR A L’ESQUENA; T’ADONES, AMIC. T’ADONES, COMPANY, QUE ENS EL VAN ROBANT CADA DIA QUE PASSA; T’ADONES, AMIC. T’ADONES, COMPANY, QUE JA FA MOLTS ANYS QUE ENS AMAGUEN LA HISTÒRIA I ENS DIUEN QUE NO EN TENIM; QUE LA NOSTRA ÉS LA D’ELLS, T’ADONES, AMIC. T’ADONES, COMPANY, QUE ARA VOLEN EL FUTUR A POC A POC, DIA DIA, NIT A NIT; T’ADONES, AMIC. T’ADONES, COMPANY, NO VOLEN ARGUMENTS, USEN LA FORÇA, T'ADONES, AMIC. T'ADONES, COMPANY, QUE HEM DE SORTIR AL CARRER JUNTS, MOLTS, COM MÉS MILLOR, SI NO VOLEM PERDRE-HO TOT, T’ADONES, AMIC. T’ADONES, COMPANY, T’ADONES, AMIC.

Via Crucis o Aventura !

Imatge
La vida pot ésser un camí de patiment i probablement motius no n'hi falten. Però, podem triar una altra alternativa? I tant que sí, perquè no mirem de convertir la vida en una aventura com si de l'Indiana es tractés, aquest camí triat tindrà el sabor de la incertesa, de l'esperança, tindrà moments de lluita, de por, d'amor, de sexe.... Viurem àpats de somni i també passarem sed i gana i estaran a punt d'acabar amb la nostra vida (lliure) tots els enemics, sobretot les nostres pors, però haurem decidit lluitar i si més no viurem la vida amb plenitud. Us convido a tots a cercar el Sant Graal, jo vull creure que existeix i el buscaré amb esperança, perquè això em donarà l'energia i les ganes de viure, aquest serà el meu Sant Graal. Salut i Il.lusió !!!!

Parxís, joc de familia.

Imatge
Érem 4 jugadors com els quatre colors del parxís, com moltíssima gent de l’època era el millor dels nostres passatemps i les llargues tardes dels diumenges eren idònies per jugar-hi. El pare, la mare, la tieta i jo, ens sèiem a taula al voltant del tauler quadrat de fusta i vidre: era un circuit ple de revolts i perills on cadascú de nosaltres triava un color amb les quatre fitxes uniformades. Això no era molt important, la sort es decidiria amb la tria del dau, com a experts que érem, els tocàvem, sospesàvem i triàvem com si d’un meló es tractés, el dau ,que un cop encetada la partida ens obsequiaria amb el dolç sabor de la victòria, o l'amarge regust de la derrota,havia de ser un dau molt afavorit per les matemàtiques, eren requisits imprescindibles que tragués molts cincs (per treure fitxes de casa), molts sisos tot i que mai més de tres seguits per no portar al sacrifici del renaixement a la fitxa en joc, i a més la capacitat quasi miraculosa d’af

Perseguir les estrelles.

Imatge
Aparentment, de tant en tant els adults es prenen el temps de seure i de contemplar el desastre que és la seva vida. Llavors es lamenten sense comprendre i, igual que mosques que ensopeguen sempre contra el mateix vidre, s'agiten, pateixen, es marceixen, es deprimeixen i es fan preguntes sobre l'engranatge que els ha conduït on no volien anar. Què s'ha fet dels nostres somnis de joventut?, pregunten amb cara desenganyada i satisfeta. Com nens que no entenen el que els ha passat i que juguen a fer-se els durs quan tenen ganes de plorar. Moltes persones han seguit el mateix camí: una joventut intentant rendibilitzar la seva intel.ligència, esprement com una llimona el filó dels estudis i assegurant-se una posició d'elit i després tota una vida preguntant-se amb esbalaïment perquè tals esperances han desembocat en una existència tan vana. La gent creu que persegueix les estrelles i acaben com peixos vermells en una peixera. No us deprimiu, aquests paràgrafs formen part d&#

VACANCES AMB TOM WAITS !

Marxem tots /totes de vacances, toca descansar el cos i la ment, així és que a gaudir del temps lliure, de les birres i de l'amor. Us deixo amb una mica de música del Tom Waits. Fins aviat i petonarros !

ETS EL QUE PENSES.

Imatge
Tu crees la teva vida a través dels teus propis processos de pensament i la teva manera de pensar. Cada cosa que penses, la sents; i tot el que sents es manifesta per a crear les condicions de la teva vida. Reflexiona sobre això: n'hi ha prou en un moment per visualitzar la felicitat i el teu cos es sentirà feliç. Tant sols un moment per jutgar com ets d'infeliç, de víctima, i sentiràs tristesa i dissort. N'hi ha prou amb un moment per deixar de "jutjar-te" i sentir la bellesa de les coses!!. I mentre tu has tingut aquesta fantasia de sentiments creats dins del teu ser, has canviat quelcom al teu voltant? NO. Però tot el que tu ets sí. ETS PRECISAMENT EL QUE PENSES. Cada cosa que penses, així serà a la teva vida. Si contemples infelicitat, la tindràs, si contemples alegria, la tindràs. Si contemples geni, creativitat, ja està aquí, ja la tens..... Com és crea el teu futur? A través del pensament. Tots els teus matins estan construïts pel teus pensaments del dia d

LA INSATISFACCIÓ

Imatge
LA INSATISFACCIÓ, UN COMPANY DE VIATGE. Ens acompanya al llarg de la vida i és un mal company de viatge, hauríem de mirar de convidar-lo a baixar a la primera estació per tal de gaudir del camí. Vivim en un permanent estat d'insatisfacció perquè la ment no viu en el present, contínuament està en moviment i lluny de l' "ara": viatja al passat i al futur. Ho farà tot menys gaudir del moment present, i quant hi és, cerca motius que reforcin la seva existència, fins i tot en les millors ocasions quan les coses van bé, quan els vents bufen a favor, tenim sensacions insatisfactòries. Diferents raons la provoquen com ara les expectatives no acomplertes que creen frustracions i donen pas a la insatisfacció. Seria bo, doncs, acceptar les coses com són, eliminar els prejudicis i el pensament negatiu, segurament hi ha molts més motius per l'estat d'ànim positiu. Les coses seran com siguin, i probablement el millor que podem fer és ADAPART-NOS al present. Recepta: medita

DE NÀUFRAG A NAVEGANT !

Imatge
AIXÍ NO VULL ESTAR !! Podem decidir canviar de nàufrags a navegants, tot seguit veurem quines coses podem fer per ser navegants. Exercitant regularment les funcions del cos i les facultats de l'ànima gaudirem d'un estat d'ànim més positiu. L'exercici físic regular augmenta la producció d'endorfines, i afavoreix la qualitat del repòs. Ajudar desinteressadament als altres millora la perspectiva de la vida i de l'estat d'ànim, Simone de Beauvoir tenia aquesta recepta: dedicar-nos a altres persones, a grups o a causes, i viure una vida d'entrega i de projectes. Per fomentar el nostre optimisme, és molt eficaç diversificar les nostres fonts de satisfacció, duent a terme i a gust activitats diferents i independents gaudirem més de la vida i suportarem millor els contratemps. Annexo enllaç d'en Bob Marley (Don't worry be happy). http://es.youtube.com/watch?v=VmBSwizauLg&feature=related

Sir Charles Spencer Chaplin....CHARLOT

Imatge
Actor, director, escriptor, productor i compositor, va nèixer el 16 d'abril de 1889. Conegut al món saxó com the tramp (el rodamons), i a Itàlia, França, Espanya i Catalunya, com Charlot. Un rodamons de maneres refinades, la dignitat d'un cavaller, vestit amb una jaqueta estreta, barret de bombí i uns sabatots per calçat. Procedent d'una família desestructurada del món del teatre i del music hall, ell mateix començà a treballar al teatre a l'edat de 5 anys. Els americans, que en aquella època cercaven el "somni americà", es van identificar amb aquest rodamons que mai aconseguia millorar la seva vida. El gran dictador, Candilejas, i The Modern Times considerada una de les obres mestres de la història del cinema. Va ser perseguit als EEUU, acusat de comunista i després d'uns anys de judicis i de persecució es va exilar a Suïssa (1953). Anys després (1973) va ser nomenat cavaller per la cort reial britànica, i es va convertir en Sir Charles Chaplin. Als Estat

Canvi de camí

Imatge
Estimats amics/gues, no lectors d'aquest blog, cosa que per altra banda comprenc perfectament. Fa dies que li dono voltes a la idea d'abandonar la militància al país, donat que em resulta amarg i frustrant. M'ha semblat percebre que una gran part dels catalans són com les gallines "tenen ales, sí, però són de gallina, per això quan ens enlairem no passem d'un pam del terra", ara això si, soroll i escarafalls tant com vulguis. Dit això, abandono la tribu dels catmesells, dedicats com estan a les picabaralles contínues, mentre l'enemic se n'enfot i ens fot (ves quin rodolí). Ara mateix no sé com ompliré el temps disponible, però només de pensar-ho ja em deleixo, potser dedicaré temps a dues ong (són en aquest blog). Segurament dedicaré més temps als meus pares (en fa 80 years old), als meus fills i néts (babes pel terra), i sobretot a la meva dona, musa de la meva vida. Ah coi, dedicaré més temps a aquest blog, per omplir-lo amb les meves "anades

Dr. House, misàntrop i addicte al treball

En sembla un personatge espectacular, rèplica de Sherlock Holmes, intel-ligent, misàntrop, recercador i amant de la seva feina, fins i tot viu al 221.Ah, important també es droga... Aquets you tube video, recull les seves millors frases. Aquest personatge m'ha enganxat, ves quina cosa. Un altre dia en parlaré més d'aquests i d'altres herois meus.

NOVA YORK !

Hem estat una setmana a NYC, és espectacular, meravellosa, per què?, doncs perquè la gent és afable, té pulsió de vida, de fer, de superació. La ciutat és acollidora, clara, fàcil, penso que només una ciutat amb aquesta gent pot superar el desastre de les torres bessones. Visita a la Gran Estació, quasi plorem d'emoció, és un formiguer humà, si cerques bé, hi trobes fins a 30 estacions de tren o metro, tota una vida de formiguer, fast food, botigues, supermercats, neteja sabates, etc... Broadway, too much, és el paradigma americà... fer de tot un espectacle ! però, amics, d'altíssima qualitat. La nit la transforma i es supera a ella mateixa, els llums, els espectacles,... Hem anat a un petit local de jazz, on l'americà que es seu al nostre costat (tipus marine) ens assegura que és el millor trompetista del món, l'escoltem... i pensem que té raó. Brooklin bridge, meravella de l'arquitectura, carregat d'esdeveniments en la seva construcció. Harlem, diumenge al mat

En Franki està sol.

Imatge
Any 2008, encara falten 44 anys perquè els catalans esdevinguin "catflowers", però hi ha senyals evidents del futur que els espera. Tots coneixem la injustícia de la detenció d'en Franki, i tots sabem què hi ha al darrera d'aquesta actuació: un atac contra el moviment sobiranista i contra la llibertat, poques vegades veurem tantes forces de repressió al voltant d'una manifestació tant petita. Ells ens tenen por, coneixen la nostra força . La tribu catalana ha perdut la capacitat col·lectiva d'indignar-se, els drets es guanyen tant ràpid com es perden. 2000 persones van desafiar la pluja, van deixar d'anar al cinema i van deixar altres ocupacions més ludiques per fer costat a en Franki, però sobretot van demostrar que alguns encara tenen dignitat i defensen la llibertat, 2000 és el 0,02% de la població....... Amb aquesta miserable demostració de submissió i indiferència, els catalans avui hem fet una espanya més forta i més decidida. Ens han fet un altre p

BRUIXA

Imatge
Mitologia catalana sobre bruixes . En la cultura popular catalana, hi ha un gran nombre de llegendes sobre el personatge de la bruixa, moltes d’elles comunes amb altres pobles d’Europa. En l’imaginari popular, la bruixa és una dona que, per mitjà d’un pacte amb el dimoni, ha aconseguit poders sobrenaturals, que utilitza en benefici propi o amb finalitats malèfiques. Durant l’Edat Mitjana, el poder eclesiàstic va alimentar aquestes creences entre la població, utilitzant les bruixes com a cap de turc de totes les calamitats, o per marginar, empresonar i fins i tot executar les persones, sobretot dones, que no encaixaven en l’ordre social establert. Avui en dia, les creences sobre bruixes han perdut protagonisme entre la població en general, i molta gent sol veure la bruixa com un personatge popular entranyable, que sol aparèixer en els contes infantils Es creia que les bruixes obtenien els seus poders mitjançant un pacte amb el dimoni. Existeixen moltes llegendes sobre els detalls de l

ANY 2052. ELS CATMESELLS. LA SUBMISSIÓ CATALANA

Imatge
Reserva autòctona als voltants de la serra de Montserrat dels darrers individus de catmesells, també coneguts per catflowers. Els seus orígens es remunten al segle X, un autèntic heroi Guifré el Pilós dóna pas a l'incipient naixement d'un país, altres herois el seguiren al llarg dels segles, Ramon Berenguer IV, Jaume I, Pere el Gran, i més recentment Prat de La Riba, Francesc Macià, Lluís Companys. A partir d'aquí es difumina el lideratge del petit país, el darrer heroi que es recorda és un anomenat Joham Cruyff. Els catflowers, són els descendents d'aquell poble lluitador, orgullós de ser, malauradament la seva situació geogràfica i el seu caràcter ple de seny i d'afany de ser educat i moderat, mai va ser ben entès pels habitants dels països veïns, i tot i la seva desigual lluita durant segles, finalment els hi arribaren dues plagues (tipus Moisès) de les que ja no pogueren sortir-se'n: a saber una llarga i fosca nit de dictadura, i una pseudodemocràcia que el

EL VOT DE LES DONES, FRUIT DE LA LLUITA

Imatge
LA LLUITA D'ALGUNES DONES CONTRA TOT PRONÒSTIC I AMB TOT EN CONTRA VA PERMETRE-LES-HI ASSOLIR EL DRET EL VOT. És un magnífic exemple a seguir. Si volem aconseguir els nostres propòsits no ho farem des del victimisme i la comoditat, primer de tot " ens ho hem de creure" i després haurem de mantenir una actitud de compromís. Tot és possible tot està per fer !!!!

Ser lliure, utòpia possible !

Moltes vegades busquem la llibertat, però la posem tant lluny del nostre abast que mai serà realitat, potser perquè mentre tinguem una idea utòpica de la llibertat, podem mantenir l'esperança i alhora no fer res per canviar. I si mirem de trobar-la més a prop...? dins nostre, dins de la ment, donant pas a la imaginació i a la creativitat i enderrocant mica en mica els murs que hem construït al nostre voltant per protegir-nos del que hi ha fora. Els murs estan fets de prejudicis, de pors, de passions limitadores, d'egoismes, i sobretot de ....... cadascú haurà d'omplir els seus punts suspensius. Vinga, obrim les portes i finestres i que corri l'aire, o millor encara, sortim de de casa, que fora hi ha molt per veure i per viure. Amb il.lusió, amb coratge, sempre fent camí !

VIURE

Imatge
Viure amb èxit , gaudir de la vida, com assolir-ho? Us donaré unes quantes pistes...... La primera pista per tenir èxit, és voler-ho . Fixar-se reptes és imprescindible. Els reptes no hauran de ser ni massa desmesurats ni per sota de les possibilitats. A quin grup pertanyo? La resposta a aquesta pregunta és la primera clau de l'èxit . La segona pista és el temps , les presses no són bones companyes de l'èxit, no tant perquè no donin temps de pensar, com per l'estrès que generen. La tercera pista rau en compartir les idees . En comptes de predicar perquè t'entenguin és fonamental intuir què pensen els altres, aprendre de tothom, compartir les idees. La quarta clau és enamorar-se , estimar tot allò que es vol fer, les qualitats innates es desenvolupen quant t'agrada allò que estàs fent. Cinquena: persistir, constància . Tot sovint es peca per excés, cal veure si el projecte és viable, i després d'un temps, si es demostrra que no, el millor és abandonar.

Cantant sota la pluja

Hi ha una alegria de viure, un dinamisme a Cantant sota la pluja, que fan, d'aquesta pel.lícula , la quintaessència del cinema musical de l'etapa d'or. La coreografia i la direcció es fan conjuntament entre Stanley Donen i Gene Kelly, que procuren treure el musical del teatre i adaptar-lo a la vida quotidiana, en un context de lògica i versemblança narratives. Juntament amb Kelly, també hi actuen Donald O'Connor, una joveníssima Debbie Reynolds, i la gran ballarina Cyd Charisse. Esperem que disfruteu amb aquesta petita obra d'art del cinema musical.

JAUME I

Imatge
El Rei Jaume I fou fill de Pere el Catòlic i de Maria de Montpeller. Nascut a la ciutat occitana de Montpeller, regnà Aragó, Mallorca i València, fou comte de Barcelona i Urgell, i senyor de Montpeller entre el 1213 i el 1276. En Jaume conquerí i repoblà amb catalans Mallorca, Menorca, les Pitiüses, València i Múrcia. Tot i que més tard Múrcia fou lliurada generosament a Castella, quan encara les dues Corones mostraven signes de germandat. Les gestes del rei es conegueren pertot i la corona catalana, internacionalment respectada, restà a un pas d'esdevenir un veritable Imperi. El Rei en Jaume fou anomenat « el Conqueridor « per les seues accions memorables i victòries incontestables. Jaume I és doncs qui configurà la base del que avui són els Països Catalans. Des del nostre bloc volem recordar-lo amb respecte i admiració com una de les figures més cabdals de la nostra història.

Hipàtia, científica d'Alexandria

Imatge
L'últim científic que va treballar a la Biblioteca d'Alexandria (creada en temps d'Alexandre el Gran i destruïda set segles més tard) era una matemàtica, astrónoma, física i la cap de l'escola neoplatònica de filosofia, un rang extraordinari d'acompliments per a un sol individu de qualsevol època.  El seu nom era Hipàtia. Va néixer a Alexandria el 370. En un temps en què les dones tenien poques opcions i eren tractades com una propietat. Hipàtia es va moure lliurement i deseixidament pels dominis tradicionals dels homes. L'Alexandria del seu temps (llavors en gran part sota domini romà) era una ciutat sota grans tensions. L'esclavitud havia esgotat la vitalitat de la civilització clàssica i la creixent Església Cristiana estava consolidant el seu poder i provant d'eradicar la influència pagana i la cultura.  Hipàtia romangué a l'epicentre d'aquestes poderoses forces socials. Ciril, l'arquebisbe d'Alexandria, la menyspreava a causa de

Pascal Comelade. Música i fantasia.

Nascut el 1955 a Montpeller, de petit per casa seva van passar molts músics del costat Sud de la frontera. La seva mare, Eliane Thibaut-Comelade, és cuinera i autora de diversos llibres sobre cuina, especialment cuina (medieval) catalana. Son pare, Pere Comelade, és psiquiatre. Del 1974 al 1978 va viure a Barcelona, a casa de Lluís Llach. Hi va conèixer, entre altres, Maria del Mar Bonet, Quico Pi de la Serra i Toti Soler, i va fer amistat amb Ovidi Montllor i Víctor Nubla (músic experimental, membre de Macromassa). Després d'uns anys a Montpeller va tornar una altra temporada a Barcelona, concretament a Gràcia on va entrar en contacte amb una certa bohèmia, representada principalment pel poeta Enric Casasses, amb qui continua col·laborant, o el dibuixant Max. Actualment viu a Ceret.

Desert

Imatge
EL PLOR DEL DESERT Un amic meu tornà del Marroc amb una història molt bonica que parla d’un missioner que, així que va arribar a Marràqueix, va decidir que cada matí passejaria pel desert que hi ha a la sortida de la ciutat. En la primera passejada, es va fixar en un home que estava ajagut i que, amb una orella enganxada a terra, acariciava la sorra. -És boig- va pensar. Però l’escena es repetia cada dia i, al cap d’un mes, intrigat per aquell comportament tan estrany, va decidir parlar amb el desconegut. Amb moltes dificultats –perquè el seu àrab no era gair fluid- es va asseure a terra i li va preguntar: Què fa? -Faig companyia al desert i el consolo per la seva soledat i les seves llàgrimes. -No sabia que el desert podia plorar… -Plora cada dia, perquè té el somni d’arribar a ser útil a l’home i transormar-se en un verger immens, on s’hi puguin cultivar cereals, flors i criar-hi ovelles. -Doncs digui al desert que compleix prou bé la seva tasca –va afirmar el missioner-. Cad