dimarts, 28 d’octubre de 2008

MAHATMA GANDHI, ÀNIMA GRAN.

Gandhi, un bàlsam per al cor i per la ment, un home ple de llum i bellesa que per contrast amb tanta mediocritat brilla més intensament. Jo n'admiro la part més espiritual, més humana. Miraré d’explicar dos dels tres principis morals que ell va practicar i ensenyar.
AHIMSA, NO-VIOLÈNCIA.
Cada acció, paraula o pensament que genera dolor als altres és una forma de violència.
No prendre part entre el botxí i la víctima és una forma de violència. No n’hi ha prou amb abstenir-se de ferir, ahimsa té una cara activa, és practicar la compassió cap a tots els éssers. Per poder aplicar serenament la no-violència en la vida diària, primer hi ha un treball interior a fer... es tracta de desenvolupar l’equanimitat, l’amistat, l’alegria i la compassió.
La no violència té per tasca alliberar l’home de les cadenes de la violència legítima, de qualsevol forma d’explotació, la no-violència i la covardia són incompatibles.
La dona és l’encarnació de la no-violència, ens ensenyarà el Mahatma.
SATYA, VERACITAT.
Abstenir-se de la mentida, de l’exageració, de l’aparença, de ferir amb les paraules, de les intel·lectualitats motivades per la vanitat, la passió o l’odi. Si ets veraç, totes les altres virtuts vindran per elles mateixes. Cerca la veritat en la meditació i no en els llibres acolorits. L’espiritualitat és impossible si no practiquem la veracitat de pensament, paraula i acció.
L’escola de Gandhi va seguir un mètode basat en l’ètica i en el treball, volia formar per alliberar i generar éssers autònoms i dignes.
Mahatma Gandhi ha deixat un món millor (1869-1948).