diumenge, 29 de novembre de 2009

John Lennon


Més d'una generació el vam tenir com a paradigma de rebel·lia i llibertat, John Lennon, més enllà de la qualitat de la seva música, era una icona, un símbol d’inconformisme i de lluita.
Vivíem les tenebres de la dictadura i els seus efectes sobre tres generacions (horrible només de tornar-hi a pensar), volíem trencar el conservadorisme i la repressió, no només política, sinó, també i essencialment social, viure en llibertat.
Els que tenien la sort de portar el cabell llarg eren assenyalats com a “maricons”, pollosos o subversius, personalment recordo com a la meva feina per portar el cabell llarg ( ni la meitat que John Lennon), em van suggerir que me’l tallés o em busqués una nova feina: ens hi voliem assemblar a ell, encara que només fos en els cabells.
Sabíem poques coses reals de la seva vida, perquè el “régimen” ho censurava, però això encara ens esperonava més donat que donava pas a la imaginació i a la llegenda.
Recordo el dia que vaig sentir per la ràdio la notícia de la seva mort, a mans d’un ximple van dir, sempre he pensat que problablement era un titella d’alguna fosca conxorxa del gover americà. Aquell dia vaig sentir una barreja de ràbia i de frustració, els dolents seguien guanyant.
Han passat anys de la seva mort, 29 ( 8 de desembre) per ser exactes, però afortunadament segueix viva la seva música i el seu esperit de reivindicació.
Us deixo amb Imagine, inspirada en un llibre de poemes de la seva dona Yoko Ono, la cançó que més valors em va aportar i que em segueix servint de nord.



Imagina't que no hi ha cel,
és fàcil si ho intentes,
Sense infern sota nostra
damunt nosaltres només el cel blau.
Imagina a tota la gent
vivint al dia...
Imagina que no hi ha països,
no és difícil de fer,
ningú per qui matar o morir
ni tampoc religió.
Imagina't tota la gent
vivint la seva vida en pau....

Diràs que sóc un somniador,
però no sóc l'únic;
i espero que algun dia t'uniràs a nosaltres,
i aleshores, només hi haurà un sol món.

Imagina't que no hi ha propietat,
no sé si podràs.
Que no hi ha enveja, ni tampoc fam,
sinó homes vivint en germanor.
Imagina't que tothom,
ho comparteix tot arreu del món.

Diràs que sóc un somniador,
però no sóc l'únic;
i espero que algun dia t'uniràs a nosaltres,
i aleshores, només hi haurà un sol món.

dijous, 26 de novembre de 2009

El més petit de tots.

L'any 1937 el Comissariat de Propaganda de la Generalitat, va adoptar com a icona de la seva activitat la figura creada per l'escultor barceloní Miquel Paredes: un nen milicià vestit amb una granota d’obrer que sempre portava una senyera a la mà, era la mascota de la revolució i simbolitzava la crida a lluitar contra els feixistes: Se li posà el nom d'"El més petit de tots" en record de la cançó popular "Els tres tambors". Amb posterioritat es va encarregar una lletra a Pere Quart que va ser cantada amb la tonada de la cançó popular per Emili Vendrell i a Lola Anglada se li va encarregar un conte inspirat en aquella figura. D'aquella figura se'n van fer milers d'exemplars que eren presents a moltes llars catalanes i se'n van vendre uns 60.000 per recaptar fons per seguir la lluita. Aquesta figura representava l'esperit de combat i resistència del poble català en la imatge d'un infant que duia a la mà la nostra bandera. Amb el franquisme la majoria es van destruir per por a les represàlies.

dimarts, 24 de novembre de 2009

Descolonitza't. Dr. Cat.

Heu anat a una apassionant conferència sobre cinema japonès mut dels anys quaranta.

La sala és gairebé plena i comproveu amb alleujament que no sou l’únic “freaki” del barri. De sobte, una amable però assertiva veu femenina s’alça des de l’útima fila:

“Perdón, puede hablar en otro idioma, por favor?”.

El conferenciant no sap què fer. Ha preparat la conferència en català i el seu castellà és més aviat precari. De fet, és el primer cop que parla en públic i ja està prou nerviós. Cerca desesperadament amb la mirada algú de l’organitzxació, però tots són al bar. Comença a suar i no té mocador.

La situació es fa insostenible i l’ambient es tensa. Esteu indignats, us volen boicotejar la vetllada ! A més, coneixeu la dona: pel cap baix fa deu anys que viu a la vostra escala!

Ah, no, per aquí no hi passeu! Us aixequeu i dieu, amb un evident català del Rosselló:

“Peggdó, peggo jo no entenc pas el castellà.” Els vostres veïns de tota la vida us miren estupefactes, ni us immuteu. Alguns comencen a somriure. Un d’ells imita (fatal) en Mattehew Tree: “Joo sóc de Birmingham i tampooc l’enteenc.” “ Ni io”, s’hi afegeix en un patiller alguerès en Bernat, el popular cambrer del bar Sport, “sono catalano di Sardenya”.

El conferenciant, tement una allau d’esgarrifoses imitacions d’accents, acaba decidint-se: “Ho sento senyora, però la conferència estava conveniement anunciada en català. No podem decebre aquests senyors de tan lluny, oi? No es preocupi, parlaré a poc a poc i segur que m’entendrà.”

Relaxat, amb la tranquilitat que dóna el deure acomplert, us espatarreu a la cadira i a gaudir d’aquests interessos tan estranys que teniu. (Seria fantàstic que després de la xerrada convidéssiu la senyora a una cerveseta i us li oferíssiu com a voluntari lingüístic.)

Recursos necessaris: Ganes de fer comèdia. Poca vergonya. Nassos.

Dificultat: Mitjana

diumenge, 22 de novembre de 2009

Dóna'm la mà. Joan Salvat Papasseit-Toti Soler.

Creació d'una nova realitat amb el sisè sentit de l'escriptura (post anterior).


Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant,
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant.

Les barques llunyes i les de la sorra
prendran un aire fidel i discret,
no ens miraran;
miraran noves rutes
amb l'esguard lent del copsador distret.

Dóna'm la mà i arrecera la galta
sobre el meu pit, i no temis ningú.
I les palmeres ens donaran ombra.
I les gavines sota el sol que lluu

ens portaran la salabror que amara,
a l'amor, tota cosa prop del mar:
i jo, aleshores, besaré ta galta;
i la besada ens durà el joc d'amar.

Dóna'm la mà que anirem per la riba
ben a la vora del mar
bategant;
tindrem la mida de totes les coses
només en dir-nos que ens seguim amant

Creació de realitats


Amb els cinc sentits, ajudats de la nostra memòria i experiències interpretem la realitat (la nostra). Però tenim la capacitat de crear-ne de diferents, això passa quan emprem el llenguatge escrit o parlat.
Quan per exemple diem;
El temps passava lentament, em va sorprendre la vesprada vora el mar, el suau vent de garbí m’acaronava el cos mentre els darrers rajos del sol pintaven el cel d’una vermellosa aquarel•la, la fressa del mar interpretava una bella melodia i tot el meu cos vibrava d’harmonia i llibertat.
Hem creat amb el nostre llenguatge, en aquest escrit, una nova realitat i alhora la vostra interpretació donarà pas a noves realitats.
Penso que aquesta qualitat és una de les meravelles de l’home, pot ser hauriem d'aprofitar-la per descobrir un món il·limitat.
Aquestes reflexions estan inspirades en Ramon Llull que, ja en el segle XIII, parlava del sisè sentit, l’escriptura.

diumenge, 8 de novembre de 2009

Tossudament Catalans


Enguany fa 350 Anys del Tractat dels Pirineus en què la monarquia borbònica va esquarterar el nostre país donant a la monarquia francesa part del nostre territori (el Rosselló, Perpinyà, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i part de la Cerdanya). Val a dir que posteriorment, en diferents ocasions, els francesos els van oferir tornar les terres catalanes a canvi de territoris a Flandes...
Avui, a Perpinyà més de cinc mil catalans d'arreu dels Països Catalans, hem tornat a reivindicar que ens tornin la nostra Terra. Per a mi, però, el més important és que hem fet costat als compatriotes de la Catalunya Nord, els hem dit que no estan sols, que la lluita continua amb més força que mai perquè tenim la raó i estem a l'Europa dels pobles lliures. Mai més cap català sol, tots units per assolir la Sobirania, tossudament catalans !!!!
Us passo els següents enllaços de diferents entitats de Perpinyà:
Usap. Casal Jaume 1er Perpinyà. La Bressola. Escola Arrels.
Arrels Radio, la veu de la Catalunya Nord, La Clau (Actualitat i Societat).


Catalunya escapçada from Jaume Claramunt on Vimeo.