Descolonitza't. Dr. Cat.

Heu anat a una apassionant conferència sobre cinema japonès mut dels anys quaranta.

La sala és gairebé plena i comproveu amb alleujament que no sou l’únic “freaki” del barri. De sobte, una amable però assertiva veu femenina s’alça des de l’útima fila:

“Perdón, puede hablar en otro idioma, por favor?”.

El conferenciant no sap què fer. Ha preparat la conferència en català i el seu castellà és més aviat precari. De fet, és el primer cop que parla en públic i ja està prou nerviós. Cerca desesperadament amb la mirada algú de l’organitzxació, però tots són al bar. Comença a suar i no té mocador.

La situació es fa insostenible i l’ambient es tensa. Esteu indignats, us volen boicotejar la vetllada ! A més, coneixeu la dona: pel cap baix fa deu anys que viu a la vostra escala!

Ah, no, per aquí no hi passeu! Us aixequeu i dieu, amb un evident català del Rosselló:

“Peggdó, peggo jo no entenc pas el castellà.” Els vostres veïns de tota la vida us miren estupefactes, ni us immuteu. Alguns comencen a somriure. Un d’ells imita (fatal) en Mattehew Tree: “Joo sóc de Birmingham i tampooc l’enteenc.” “ Ni io”, s’hi afegeix en un patiller alguerès en Bernat, el popular cambrer del bar Sport, “sono catalano di Sardenya”.

El conferenciant, tement una allau d’esgarrifoses imitacions d’accents, acaba decidint-se: “Ho sento senyora, però la conferència estava conveniement anunciada en català. No podem decebre aquests senyors de tan lluny, oi? No es preocupi, parlaré a poc a poc i segur que m’entendrà.”

Relaxat, amb la tranquilitat que dóna el deure acomplert, us espatarreu a la cadira i a gaudir d’aquests interessos tan estranys que teniu. (Seria fantàstic que després de la xerrada convidéssiu la senyora a una cerveseta i us li oferíssiu com a voluntari lingüístic.)

Recursos necessaris: Ganes de fer comèdia. Poca vergonya. Nassos.

Dificultat: Mitjana

Comentaris

Anònim ha dit…
Aquest és per als valents...
Pili

Entrades populars d'aquest blog

Sortir de l'armari lingüístic.

Els dies de la Setmana