Hipàtia, científica d'Alexandria

L'últim científic que va treballar a la Biblioteca d'Alexandria (creada en temps d'Alexandre el Gran i destruïda set segles més tard) era una matemàtica, astrónoma, física i la cap de l'escola neoplatònica de filosofia, un rang extraordinari d'acompliments per a un sol individu de qualsevol època. 
El seu nom era Hipàtia. Va néixer a Alexandria el 370. En un temps en què les dones tenien poques opcions i eren tractades com una propietat.
Hipàtia es va moure lliurement i deseixidament pels dominis tradicionals dels homes. L'Alexandria del seu temps (llavors en gran part sota domini romà) era una ciutat sota grans tensions. L'esclavitud havia esgotat la vitalitat de la civilització clàssica i la creixent Església Cristiana estava consolidant el seu poder i provant d'eradicar la influència pagana i la cultura. 
Hipàtia romangué a l'epicentre d'aquestes poderoses forces socials. Ciril, l'arquebisbe d'Alexandria, la menyspreava a causa de la seva estreta amistat amb el governador romà, i perquè ella era símbol d'aprenentatge i ciència, que l'església identificava en gran mesura amb el paganisme.
Tot i el gran perill personal que li suposava, ella va continuar ensenyant i publicant fins que, l'any 415, de camí a la feina, va caure en mans d'una xusma fanàtica de feligresos de Ciril. La van arrencar del seu carro, li van estripar la roba i, armats amb petxines, li van arrencar la carn dels ossos. Les seves restes van ser cremades, les seves obres van ser destruïdes (com totes les de la Biblioteca) i el seu nom oblidat. Ciril va ser fet sant.
La mort d'Hipàtia va marcar la fi de l'ensenyament de Plató, no solament a Alexandria sinó a la resta de l'imperi, l'Església va aconseguir debilitar l'interès per les ciències i la Història va anar entrant en l'obscurantisme. La glòria de la Biblioteca d'Alexandria és un record llunnyà. Les seves darreres restes foren drestruïdes poc després de la mort d'Hipàtia. Fou com si la civilització sencera hagués patit una mena de cirurgia cerebral autoinfligida, i la major part de les seves memòries, descobriments, idees i passions s'extingissin irrevocablament.
Des d'aquest bloc volem fer un petit homenatge a Hipàtia, i a totes les persones que han estat, i són perseguides per el seu lliure pensament i retem especial homenatge a totes les dones, tant per la seva aportació a la ciència com per el seu obligat silenci i oblit.