ÍTACA
Quan emprenguis el teu viatge a Ítaca, has de pregar que el viatge sigui llarg, ple de peripècies, ple d'experiències.
No has de témer ni als diables ni als ciclops, ni la còlera de l'enfurismat Posseidó. Mai trobaràs aquests monstres a la teva ruta si el teu pensament és elevat, si una exquisida emoció penetra la teva ànima i el teu cos,els diables i els ciclops i el ferotge Posseidó no et podran trobar...si tu no els portes ja dins teu, a la teva ànima, si la teva ánima no els conjura davant teu.
Has de pregar que el viatge sigui llarg, que siguin molts els dies d'estiu;
que et vegin arribar cofoi, alegrement, a ports que tu ignoraves. Que et puguis aturar als mercats de Fenícia,i comprar belles mercaderies, perles, coralls, banús i àmbar i perfums de plaers de mil classes.
Vés a moltes ciutats d'Egipte per aprendre, i aprèn d'aquells que són savis.Conserva sempre a la teva ànima la idea d'Ítaca : arribar-hi, et aquí el teu destí. Però no facis amb presses el teu camí; serà millor que duri molts anys, i que arribis, ja vell, a la petita illa, ric de quant hauràs guanyat al llarg del camí. No has d'esperar que Ítaca t'enriqueixi : Ítaca t'ha concedit ja un bell viatge.Sense ella , mai no hauries sortit ; no te res més per oferir-te. I si la trobes pobra, Ítaca no t'ha enganyat.
I essent ja tan vell, amb tanta experiència, sabràs ja sens dubte què signifiquen les Ítaques.
I essent ja tan vell, amb tanta experiència, sabràs ja sens dubte què signifiquen les Ítaques.
Comentaris
M'agradat molt venir al teu bloc i legir precisament aquest article.
Gracias per convidarme.
Salutations
Carmen
Quin lloc millor perque tots hi puguem participar que un bloc ?
Encantada de ser convidada, aprofitaré per conversar amb vosaltres amb molt de gust.
Gràcies
Montse
Feliç aquell que, com Ulisses, ha fet un bonic viatge
Feliç aquell que, com Ulisses, ha fet un bonic viatge,
O com aquell altre que conquerí el velló d’or,
I pot tornar, encara amb ús de raó,
A viure els últims anys voltat pel seu llinatge.
Quan? Quan podré, del meu petit vilatge,
reveure les xemeneies fumejant a l’horitzó?
Quan podré reveure el tancat que, amb afecció,
Envolta aquella casa que m’és pàtria i cruel miratge?
Més em plau la llar on visqueren els meus,
Que cent palaus romans embolcallats en arreus,
Més que el marbre dur, em plau la pissarra fina:
Més que el Tibre llatí, em plau el Loir francès
Més que el Mont Palatí, el Liré que em fou bres,
Més la calma d’Anjou que la brisa marina.