Parxís, joc de familia.

Érem 4 jugadors com els quatre colors del parxís, com moltíssima gent de l’època era el millor dels nostres passatemps i les llargues tardes dels diumenges eren idònies per jugar-hi.
El pare, la mare, la tieta i jo, ens sèiem a taula al voltant del tauler quadrat de fusta i vidre: era un circuit ple de revolts i perills on cadascú de nosaltres triava un color amb les quatre fitxes uniformades. Això no era molt important, la sort es decidiria amb la tria del dau, com a experts que érem, els tocàvem, sospesàvem i triàvem com si d’un meló es tractés, el dau ,que un cop encetada la partida ens obsequiaria amb el dolç sabor de la victòria, o l'amarge regust de la derrota,havia de ser un dau molt afavorit per les matemàtiques, eren requisits imprescindibles que tragués molts cincs (per treure fitxes de casa), molts sisos tot i que mai més de tres seguits per no portar al sacrifici del renaixement a la fitxa en joc, i a més la capacitat quasi miraculosa d’afavorir-nos tot traient els números necessaris per liquidar les fitxes enemigues.
Donar la volta sencera al circuit amb les 4 fitxes, eludint els perills dels depredadors d’altres colors, més el suïcidi propi, eren motiu de tensió i discussions aferrissades sobre la crueltat del destí i d’algun que altre jugador avesat a posar paranys.
El premi final era pujar per una meravellosa escala encatifada del teu color al confortable i
segur darrer pis,conegut com a "casa" on finalment podies descansar dels ensurts i gaudir de la victòria.
Uns per revenja i el guanyador per tornar a repetir sort ens desafiàvem a iniciar una altra partida a la que en seguirien moltes més. Al final tots feliços per la meravellosa tarda que ens havia donat aquell petit tauler quadrat al·legoria de alegries i penes com la vida mateixa.

Després tornavem cadascú a les nostres coses mentre la mare engegaba la ràdio (de lampares) per escoltar una mica de música. Un altre dia us en parlaré d'aquesta ràdio.

Comentaris

Anapana ha dit…
ei tiu, m'agradat molt !!

Entrades populars d'aquest blog

Sortir de l'armari lingüístic.

Els dies de la Setmana