ETS EL QUE PENSES.

-
Tu crees la teva vida a través dels teus propis processos de pensament i la teva manera de pensar. Cada cosa que penses, la sents; i tot el que sents es manifesta per a crear les condicions de la teva vida.
Reflexiona sobre això: n'hi ha prou en un moment per visualitzar la felicitat i el teu cos es sentirà feliç. Tant sols un moment per jutgar com ets d'infeliç, de víctima, i sentiràs tristesa i dissort.
N'hi ha prou amb un moment per deixar de "jutjar-te" i sentir la bellesa de les coses!!.
I mentre tu has tingut aquesta fantasia de sentiments creats dins del teu ser, has canviat quelcom al teu voltant? NO. Però tot el que tu ets sí.
ETS PRECISAMENT EL QUE PENSES. Cada cosa que penses, així serà a la teva vida. Si contemples infelicitat, la tindràs, si contemples alegria, la tindràs. Si contemples geni, creativitat, ja està aquí, ja la tens.....
Com és crea el teu futur? A través del pensament. Tots els teus matins estan construïts pel teus pensaments del dia d'avui. Perquè cada pensament que contemples, cada fantasia que tens crea un sentiment dins del teu cos que queda enregistrat a la teva ànima (consciència). Cada paraula que pronuncies està creant els teus dies esdevenidors, perquè les paraules són només sons que expressen els sentiments de la teva consciència que han nascut del pensament. Creus que les coses passen simplement per casualitat?
Tot el que alguna vegada hagis pensat, cadascuna de les fantasies que has tingut, tot allò del que has parlat ha passat o està per passar. Es creen a través del pensament.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sortir de l'armari lingüístic.

-
Imatge
Sortir de l’armari lingüístic fa una oportuníssima aproximació a la situació sociolingüística dels Països Catalans des de la psicologia, i més concretament, des de la psicologia social. És un llibre amè, oportú i divertit: un cop d’autoestima per als que defensem la llengua. Una guia pràctica que dóna consells lògics i realitzables sobre com millorar la nostra conducta lingüística, eliminar prejudicis, aprendre a viure en català sense traumes i, de passada, contribuir a l'avenç social de la llengua. Contactes: Servei Local de Català de Cerdanyola del Vallès
Més informació

Els dies de la Setmana

-
La setmana de set dies s’endinsa en la nit del temps. Les cultures més antigues de la humanitat, com els babilonis, ja l’empraven. D’aquelles antigues cultures mesopotàmiques la varen heretar els grecs i els romans i d’ells l’hem heretada nosaltres. El nombre set és un nombre màgic en les cultures antigues que són la base de la nostra: els set savis de Grècia, les set meravelles del món antic, els set mars, els set continents, les set edats de l’home, els set pecats capitals, els set sagraments, els set colors de l’arc de Saant Martí, etc. La causa és que en aquella època llunyana només era possible veure en el cel set cosso celestes –el Sol, la Lluna i cinc planetes- que es podien distingir clarament dels estels, molt més petits. Els antics romans donaven a cada dia el nom d’un dels set cossos celestes que són visibles a ull nu, els planetes Mart, Mercuri, Júpiter, Ve nus i Satur, a més del sol i la Lluna. Els romans varen copiar dels hebreus el costum de fer un dia de descans s...
Més informació

Versets dels dies de la setmana

-
Imatge
Segona part dels dies de la setmana... Al País Valencià hi podem trobar aquests: El dilluns compre lluç. El dimarts compre naps. El dimecres compre nespres. El dijous compre ous. El divendres, faves tendres. El dissabte tot m'ho gaste. El diumenge tot m'ho menge. A Barcelona aquests altres: El dilluns, pels seus difunts, la vella no fila. El dimarts, pels seus pecats, la vella no fila. El dimecres, perquè compra nespres, la vella no fila. El dijous, perquè compra ous, la vella no fila. El divendres, perquè té els dits tendres, la vella no fila.       El dissabte, perquè capta, la vella no fila.       I el diumenge filaria sinó que no n'és dia. Ara, proveu de dir-ho ben de pressa... El dilluns va dir al dimarts que passés per cal dimecres i preguntés al dijous si era cert que el divendres hagués dit al dissabte ques festa el diumenge.
Més informació