Perseguir les estrelles.

Aparentment, de tant en tant els adults es prenen el temps de seure i de contemplar el desastre que és la seva vida. Llavors es lamenten sense comprendre i, igual que mosques que ensopeguen sempre contra el mateix vidre, s'agiten, pateixen, es marceixen, es deprimeixen i es fan preguntes sobre l'engranatge que els ha conduït on no volien anar.
Què s'ha fet dels nostres somnis de joventut?, pregunten amb cara desenganyada i satisfeta. Com nens que no entenen el que els ha passat i que juguen a fer-se els durs quan tenen ganes de plorar.
Moltes persones han seguit el mateix camí: una joventut intentant rendibilitzar la seva intel.ligència, esprement com una llimona el filó dels estudis i assegurant-se una posició d'elit i després tota una vida preguntant-se amb esbalaïment perquè tals esperances han desembocat en una existència tan vana. La gent creu que persegueix les estrelles i acaben com peixos vermells en una peixera.
No us deprimiu, aquests paràgrafs formen part d'un llibre molt interessant i divertit.... si no el coneixeu i voleu saber-ne el títol, doncs fàcil....un correu i ja està !

Comentaris

Anònim ha dit…
jo soc peixos, però no vull ser com un peix en una peixera de manera que sorprent-me i diga'm q és un llibre teu....

eltontudeldia
Anònim ha dit…
Jo no he perseguit les estrelles perque quasi no hi tingut temps de veure-les, quasi no sabia ni que hi eren mentres passaba el temps intentant rendibilitzar la meva intel.ligència i esprement, tal com dius com una llimona el filó dels meus estudis. Ara que estic malalt i no se si en queda molt o poc temps, em paro a mirar-les i penso en quan de temps perdut en "tonteries superimportants" que el vent s'enduguè. Espero que a partir d'ara, el vent no se m'endugui més coses realment importants i en deixi, com a mínim, si no perseguir les estrelles, sí contemplar-les amb tota la profundidat, temps i amor que es mereixen.
Anònim ha dit…
Gràcies Angel, per la teva manera de ser, de pensar y la teva visió del mon. Si tothom pensés com tú, el món seria una maravella.

Soc el mateix segon anònim.

Entrades populars d'aquest blog

Sortir de l'armari lingüístic.

Els dies de la Setmana