Canvi de camí

-
Estimats amics/gues, no lectors d'aquest blog, cosa que per altra banda comprenc perfectament. Fa dies que li dono voltes a la idea d'abandonar la militància al país, donat que em resulta amarg i frustrant. M'ha semblat percebre que una gran part dels catalans són com les gallines "tenen ales, sí, però són de gallina, per això quan ens enlairem no passem d'un pam del terra", ara això si, soroll i escarafalls tant com vulguis.
Dit això, abandono la tribu dels catmesells, dedicats com estan a les picabaralles contínues, mentre l'enemic se n'enfot i ens fot (ves quin rodolí).
Ara mateix no sé com ompliré el temps disponible, però només de pensar-ho ja em deleixo, potser dedicaré temps a dues ong (són en aquest blog). Segurament dedicaré més temps als meus pares (en fa 80 years old), als meus fills i néts (babes pel terra), i sobretot a la meva dona, musa de la meva vida.
Ah coi, dedicaré més temps a aquest blog, per omplir-lo amb les meves "anades d'olla". Bé, amigues i amics, un canvi de camí moltes vegades porta al mateix lloc que l'anterior, espero que al final d'ell trobi un país orgullós, solidari i Sobirà.
Visca el Lliure Pensament !!!!

Comentaris

Anònim ha dit…
Des de fa 500 anys, els catalans hem estat uns imbècils. ¿Es tracta, doncs, de deixar de ser catalans? No, sinó de deixar de ser imbècils.
Joan Sales (Barcelona 1912-1983)

xavi, ltdd.
18 de jul. 2008, 14:59:00
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sortir de l'armari lingüístic.

-
Imatge
Sortir de l’armari lingüístic fa una oportuníssima aproximació a la situació sociolingüística dels Països Catalans des de la psicologia, i més concretament, des de la psicologia social. És un llibre amè, oportú i divertit: un cop d’autoestima per als que defensem la llengua. Una guia pràctica que dóna consells lògics i realitzables sobre com millorar la nostra conducta lingüística, eliminar prejudicis, aprendre a viure en català sense traumes i, de passada, contribuir a l'avenç social de la llengua. Contactes: Servei Local de Català de Cerdanyola del Vallès
Més informació

Els dies de la Setmana

-
La setmana de set dies s’endinsa en la nit del temps. Les cultures més antigues de la humanitat, com els babilonis, ja l’empraven. D’aquelles antigues cultures mesopotàmiques la varen heretar els grecs i els romans i d’ells l’hem heretada nosaltres. El nombre set és un nombre màgic en les cultures antigues que són la base de la nostra: els set savis de Grècia, les set meravelles del món antic, els set mars, els set continents, les set edats de l’home, els set pecats capitals, els set sagraments, els set colors de l’arc de Saant Martí, etc. La causa és que en aquella època llunyana només era possible veure en el cel set cosso celestes –el Sol, la Lluna i cinc planetes- que es podien distingir clarament dels estels, molt més petits. Els antics romans donaven a cada dia el nom d’un dels set cossos celestes que són visibles a ull nu, els planetes Mart, Mercuri, Júpiter, Ve nus i Satur, a més del sol i la Lluna. Els romans varen copiar dels hebreus el costum de fer un dia de descans s...
Més informació

Versets dels dies de la setmana

-
Imatge
Segona part dels dies de la setmana... Al País Valencià hi podem trobar aquests: El dilluns compre lluç. El dimarts compre naps. El dimecres compre nespres. El dijous compre ous. El divendres, faves tendres. El dissabte tot m'ho gaste. El diumenge tot m'ho menge. A Barcelona aquests altres: El dilluns, pels seus difunts, la vella no fila. El dimarts, pels seus pecats, la vella no fila. El dimecres, perquè compra nespres, la vella no fila. El dijous, perquè compra ous, la vella no fila. El divendres, perquè té els dits tendres, la vella no fila.       El dissabte, perquè capta, la vella no fila.       I el diumenge filaria sinó que no n'és dia. Ara, proveu de dir-ho ben de pressa... El dilluns va dir al dimarts que passés per cal dimecres i preguntés al dijous si era cert que el divendres hagués dit al dissabte ques festa el diumenge.
Més informació