ANY 2052. ELS CATMESELLS. LA SUBMISSIÓ CATALANA

-
Reserva autòctona als voltants de la serra de Montserrat dels darrers individus de catmesells, també coneguts per catflowers.
Els seus orígens es remunten al segle X, un autèntic heroi Guifré el Pilós dóna pas a l'incipient naixement d'un país, altres herois el seguiren al llarg dels segles, Ramon Berenguer IV, Jaume I, Pere el Gran, i més recentment Prat de La Riba, Francesc Macià, Lluís Companys. A partir d'aquí es difumina el lideratge del petit país, el darrer heroi que es recorda és un anomenat Joham Cruyff.

Els catflowers, són els descendents d'aquell poble lluitador, orgullós de ser, malauradament la seva situació geogràfica i el seu caràcter ple de seny i d'afany de ser educat i moderat, mai va ser ben entès pels habitants dels països veïns, i tot i la seva desigual lluita durant segles, finalment els hi arribaren dues plagues (tipus Moisès) de les que ja no pogueren sortir-se'n: a saber una llarga i fosca nit de dictadura, i una pseudodemocràcia que ells van prendre per bona innocents com eren de mena (ja haurien de saber què podien esperar dels seus veïns).
Amb una presa de cabellera espectacular feta a una perruqueria anomenada estatut, els pobres catmesells hi van caure de quatre potes, els seus polítics més insignes van traïr la confiança del poble i van donar el poder de la tribu a l'ambaixador més mediocre del país veí. Cal dir que això va marcar el principi de la fi, el poble autòcton, més o menys 1/3 de la població, colonitzat i desmoralitzat es va acomodar, va començar a creure que res era possible i va abandonar la lluita i l'orgull dels seus avantpassats. A hores d'ara els pocs que queden viuen a les rodalies de la muntanya santa, privats de la seva cultura i història com les reserves índies d'Amèrica i Canadà. Continuarà en propers capítols...

Comentaris

Unknown ha dit…
no se a vosaltres però a mi em Posa de mala llet

Josep
10 de jul. 2009, 20:29:00
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sortir de l'armari lingüístic.

-
Imatge
Sortir de l’armari lingüístic fa una oportuníssima aproximació a la situació sociolingüística dels Països Catalans des de la psicologia, i més concretament, des de la psicologia social. És un llibre amè, oportú i divertit: un cop d’autoestima per als que defensem la llengua. Una guia pràctica que dóna consells lògics i realitzables sobre com millorar la nostra conducta lingüística, eliminar prejudicis, aprendre a viure en català sense traumes i, de passada, contribuir a l'avenç social de la llengua. Contactes: Servei Local de Català de Cerdanyola del Vallès
Més informació

Els dies de la Setmana

-
La setmana de set dies s’endinsa en la nit del temps. Les cultures més antigues de la humanitat, com els babilonis, ja l’empraven. D’aquelles antigues cultures mesopotàmiques la varen heretar els grecs i els romans i d’ells l’hem heretada nosaltres. El nombre set és un nombre màgic en les cultures antigues que són la base de la nostra: els set savis de Grècia, les set meravelles del món antic, els set mars, els set continents, les set edats de l’home, els set pecats capitals, els set sagraments, els set colors de l’arc de Saant Martí, etc. La causa és que en aquella època llunyana només era possible veure en el cel set cosso celestes –el Sol, la Lluna i cinc planetes- que es podien distingir clarament dels estels, molt més petits. Els antics romans donaven a cada dia el nom d’un dels set cossos celestes que són visibles a ull nu, els planetes Mart, Mercuri, Júpiter, Ve nus i Satur, a més del sol i la Lluna. Els romans varen copiar dels hebreus el costum de fer un dia de descans s...
Més informació

Versets dels dies de la setmana

-
Imatge
Segona part dels dies de la setmana... Al País Valencià hi podem trobar aquests: El dilluns compre lluç. El dimarts compre naps. El dimecres compre nespres. El dijous compre ous. El divendres, faves tendres. El dissabte tot m'ho gaste. El diumenge tot m'ho menge. A Barcelona aquests altres: El dilluns, pels seus difunts, la vella no fila. El dimarts, pels seus pecats, la vella no fila. El dimecres, perquè compra nespres, la vella no fila. El dijous, perquè compra ous, la vella no fila. El divendres, perquè té els dits tendres, la vella no fila.       El dissabte, perquè capta, la vella no fila.       I el diumenge filaria sinó que no n'és dia. Ara, proveu de dir-ho ben de pressa... El dilluns va dir al dimarts que passés per cal dimecres i preguntés al dijous si era cert que el divendres hagués dit al dissabte ques festa el diumenge.
Més informació