Pere Quart. Corrandes d'exili.


El poema “Corrandes de l’exili” pertany a l’autor Pere Quart (Joan Oliver). És un poema molt relacionat amb la seva vida ja que Pere Quart, igual que els protagonistes del poema, també va haver d'emigrar de Catalunya. Aquest poema està situat després de la fi de la guerra civil espanyola (1939), quan moltíssima gent es va veure obligada a emigrar cap a altres països com França per evitar ser empresonats o afusellats.

La cantant Sílvia Pérez fa una magnífica interpretació de Corrandes d’exili.
Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re ...
 Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

 L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)

Perquè ens perdoni la guerra,
 que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

 A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
 l'altra meitat vingué amb mi
 per no deixar-me sens vida.

 Avui en terres de França
 i demà més lluny potser,
 no em moriré d'anyorança
 ans d'enyorança viuré.

 En ma terra del Vallès
 tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
 i a la platja un tenderol
que batega com una ala.

 Una esperança desfeta,
 una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sortir de l'armari lingüístic.

Els dies de la Setmana