Valentí Almirall i Llozer

Republicà federal intransigent, pren part en el pacte de Tortosa (18 de maig de 1869) i funda a Barcelona el diari El Estado Catalán, que dirigeix fins a la seva desaparició el 1873. Així mateix, participa a la revolta federal de Barcelona i, fet presoner, és conduït a les Balears, d'on aconsegueix escapar a Alger. Posteriorment, es trasllada a Marsella, on resideix fins a la concessió d'una amnistia.
El 1886, és designat president dels Jocs Florals de Barcelona i és l'any en què, a més de publicar uns articles aplegats a l'opuscle L'Espagne telle qu'elle est (Montpeller, 1886), escriu la seva obra cabdal: 
Lo Catalanisme. Motius que el legitimen, fonaments científics i solucions pràctiques. És el moment de la màxima efervescència de la seva personalitat.

124 anys després, els pensaments d'aquest prohom català ens demostren que res ha canviat des d'aleshores i que l'única via possible és l'Independència.

Del llibre Lo Catalanisme

"És evident que dos pobles de condicions i caràcter tan distints i fins oposats com lo castellà i lo català, per més que es vulgui, no podran arribar jamai a fondre’s ni unificar-se. Encara que l'un d'ells se fes lo ferm propòsit de deixar-se absorbir i dominar per l'altre, no es conseguiria la fusió o unificació, puix la força del temperament ne protestaria sempre. Lo resultat no podria ser més que la degeneració completa i la desnaturalització del que es deixés dominar, com per la nostra desgràcia n'és un eloqüent exemple Catalunya.
La voluntat no té jurisdicció sobre els sentiments, i si a còpia de constància logra algunes vegades fer-los pendre una direcció forçada, tan bon punt com se presenta una circumstància favorable, se li rebelen i reclamen lo dret que els correspon en justícia".