Cuina dolça. Galetes amb panses, orellanes i pinya.

-

INGREDIENTS:
60 g de panses sense pinyol
12 d'orellanes (tallades a bocinets molt petits)
50 g de pinya deshidratada (tallada a bocinets molt petits)
3 ous sencers
100 g de mantega
7 cullerades ben plenes de sucre
1 culleradeta (de les de cafè) ben plena de canella
200 g de farina
1 gotet de conyac
1/2 gotet d'aigua (si cal)

PREPARACIÓ:
El dia abans, posem en un llibrellet les panses, les orellanes i la pinya en remull amb el conyac i aigua fins que les cobrisca. Barregem la mantega tova (no desfeta) amb el sucre. Quan quede una pasta blanca, hi afegim la culleradeta sopera de canella. Ara és el moment d'afegir-hi els 3 ous batuts com per a fer una truita. Després hi abocarem les panses amb l’alcohol més la farina tamisada. Cal treballar molt la pasta (si queda massa líquida, hi afegirem una mica de farina). Folrem una plata de forn amb paper vegetal. Hi tirem micones de massa. Convé no fer-les massa grans perquè amb la cuita augmenten molt de volum (les primeres que vaig preparar se'm van quedar com a minipizzetes!!!). Ho posem molt amunt del forn i a forn suau, uns 175º, durant uns 18 minuts. Després, les posarem un moment a gratinar per enrossir les galetes.

Recepte del molt recomanable bloc “ A la taula i al llit...”

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sortir de l'armari lingüístic.

-
Imatge
Sortir de l’armari lingüístic fa una oportuníssima aproximació a la situació sociolingüística dels Països Catalans des de la psicologia, i més concretament, des de la psicologia social. És un llibre amè, oportú i divertit: un cop d’autoestima per als que defensem la llengua. Una guia pràctica que dóna consells lògics i realitzables sobre com millorar la nostra conducta lingüística, eliminar prejudicis, aprendre a viure en català sense traumes i, de passada, contribuir a l'avenç social de la llengua. Contactes: Servei Local de Català de Cerdanyola del Vallès
Més informació

Els dies de la Setmana

-
La setmana de set dies s’endinsa en la nit del temps. Les cultures més antigues de la humanitat, com els babilonis, ja l’empraven. D’aquelles antigues cultures mesopotàmiques la varen heretar els grecs i els romans i d’ells l’hem heretada nosaltres. El nombre set és un nombre màgic en les cultures antigues que són la base de la nostra: els set savis de Grècia, les set meravelles del món antic, els set mars, els set continents, les set edats de l’home, els set pecats capitals, els set sagraments, els set colors de l’arc de Saant Martí, etc. La causa és que en aquella època llunyana només era possible veure en el cel set cosso celestes –el Sol, la Lluna i cinc planetes- que es podien distingir clarament dels estels, molt més petits. Els antics romans donaven a cada dia el nom d’un dels set cossos celestes que són visibles a ull nu, els planetes Mart, Mercuri, Júpiter, Ve nus i Satur, a més del sol i la Lluna. Els romans varen copiar dels hebreus el costum de fer un dia de descans s...
Més informació

FRIDA KHALO, pintura, geni i dolor.

-
Imatge
Va néixer el 6 de juliol de 1907 a Coyoacán (Mèxic), de molt petita va superar una crisi de polio que la va deixar coixa. Va començar a estudiar medicina. Als 18 anys, sortint de la Universitat, va patir un accident amb l’autocar en el que viatjava, que la va obligar a passar un any al llit recuperant-se de greus lesions de columna vertebral, espatlles , pelvis i costelles. Arran d'aquest accident va patir més de 30 operacions al llarg de la seva vida. Durant la seva convalescència va començar a pintar, sobretot autorretrats i naturaleses mortes, deliberadament ingènues i plenes de colors inspirades en el folklore mexicà. Quan tenia 22 anys es va casar amb el muralista mexicà Diego Rivera (20 anys més gran que ella). En va resultar una relació turmentosa que va sobreviure a infidelitats, a la pressió de les seves carreres, al divorci, a un segon casament, als afers lèsbics de Frida, a la seva mala salut i també a la incapacitat de tenir fills. Frida va dir una vegada: “Sufrí dos gr...
Més informació