Lliurepensament

Es cumpleixen 50 anys de la invasió del Tibet per l’exèrcit xinès, el procés de genocidi i destrucció del poble tibetà continua imparable ja que les democràcies occidentals no mouen un dit per evitar-ho. Com tots sabem la Xina avui és un gran negoci, un mercat de més de mil milions de consumidors i alhora una fàbrica de productes "low cost" que consumim indiferents a la manca de drets humans i de democràcia. Seguidament us deixo amb un you tube del Lama Tubten Wangchen, responsable de la Casa del Tibet a Barcelona, incansable lluitador per la llibertat del seu poble.

Perplexitat, pudor, sorpresa..... Vosaltres què faríeu?

“Lucy in the Sky with Diamonds” cançó dels Beatles, que va inspirar a un dels membres de l’excavació quan van trobar les restes d’aquest petit homínid. Aquestes restes tenen 3,5 milions d’anys, aquesta anciana venerable ens aporta una valuosa informació sobre la seve espècie, Australopitecus afarensis, sembla ser que ja estava molt a prop dels homínids, però encara conservava algunes característiques primitives. La seva capacitat cranial era més gran que las d’un ximpancé, uns 400 cc de volum del cervell, lluny encara dels 1.400 de l'homo sapiens (encara que pel que es veu alguns estan a mig camí). Per l’esquelet i la forma de la pelvis s’intueix que ja es mantenia dreta sobre dos peus. No era molt alta i pesava uns 30 kgs. Els Australopitecus afarensis eren omnívors i vivien a planes i pujols, vora de l’aigua i caminaven alçats. Se m’acut que si aquesta senyora va donar pas a la nostra espècie, com és que pot existir el racisme?, la discriminació per raons de sexe? no tenim ...

He trigat en escriure sobre aquest tema perquè veritablement li tinc respecte i una mica de por. Em refereixo a les presències o esperits…però és que darrerament he acumulat involuntàriament moltes anècdotes i testimonis d’aquests fets. Vàries persones de confiança i molt assenyades m’han descrit fets com ara: estar sola a casa i veure una persona asseguda a una cadira, amb aire indiferent, o estar al llit conciliant el primer son i sentir la presència d’una persona asseguda als peus del llit. La més coincident, però, és aquella sensació de notar com, o bé al costat o bé al darrera hi ha una forma intangible, invisible però que hi és i a prop, coincideixen en la sensació de que et vol tocar, que es vol comunicar, i com un calfred t'envaeix tot el cos. Segons he pogut saber són esperits que cerquen mediums o sigui persones amb les qui comunicar-se, segurament per temes pendents d’aquest món. Però l’experiència més esgarrifosa, si em permeteu l’expressió, és aquesta: ...

Truita d'elefant. Com és van aparellar?