Som un anacronisme.

-

Degut als ràpids canvis del món que ens envolta des del nostre naixement, els éssers som uns anacronismes vius. El nostre món ha canviat radicalment en els darrers 150 anys.En canvi, la fisiologia humana ha trigat milions d’anys en crear-se i no ha variat gaire en 150.000 anys. El nostre cos –encara que estigui en plena forma- ha estat “dissenyat” per a tenir èxit en el passat. És una màquina biològica antiga que evolucionà en resposta a un món que ja no existeix.

Encara que vivim en un món on la velocitat del processament dels ordinadors es duplica cada dos anys, la capacitat de processar informació de l'ésser humà no ha crescut d’una manera substancial en els darrers 150.000 anys. Així doncs, està clar que la nostra fisiologia està desfassada.

Per un ésser humà mitjà, el temps mínim de reacció és d’unes 250 mil·lèsimes de segon. Aquest temps és el necessari per a reaccionar a un estímul, com prémer un botó quan s’encén un llum.

Els ordinadors personals funcionen 750 milions de vegades més ràpids que nosaltres.

Aquesta velocitat de processament nostre relativament lenta té dues conseqüències importants.

En primer lloc, significa que tots vivim més de 250 mil·lèsimes de segon en el passat. El nostre cos triga aproximadament aquest temps per a detectar què succeïx al voltant nostre quan s’encén un llum. Encara triguem més en percebre el so perquè la seva velocitat és molt menor a la de la llum.

En segon lloc, donat que el nostre procés mental funciona amb lentitud, hem de ser curosos amb el temps que dediquem a pensar en qualsevol cosa.

Estalviem i conservem els nostres cicles mentals com el garrepa que estalvia i conserva els seus diners. Els psicòlegs en diuen d’aquesta tendència “avar cognitiu”.

Quan la gent s’enfronta a decisions rutinàries a la vida quotidiana, estalvia cicles de pensament i utilitza la metodologia mental, unes regles generals simples i pràctiques que aprenem per assaig i error.

Estalviem el nostre judici i la nostra capacitat per prendre decisions per tal de pensar en les situacions noves, imprevisibles i perilloses que sorgeixen a la nostra vida : per preveure el futur. Malauradament, el que ha funcionat en el passat pot que no serveixi en el present immediat, sobretot si aquest present és diferent del d'aleshores. A més a més, els nostres èxits passats no es reprodueixen automàticament en el futur per molt que desitgem que sigui així.

Hem de viure en el present amb perspectiva de futur.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sortir de l'armari lingüístic.

-
Imatge
Sortir de l’armari lingüístic fa una oportuníssima aproximació a la situació sociolingüística dels Països Catalans des de la psicologia, i més concretament, des de la psicologia social. És un llibre amè, oportú i divertit: un cop d’autoestima per als que defensem la llengua. Una guia pràctica que dóna consells lògics i realitzables sobre com millorar la nostra conducta lingüística, eliminar prejudicis, aprendre a viure en català sense traumes i, de passada, contribuir a l'avenç social de la llengua. Contactes: Servei Local de Català de Cerdanyola del Vallès
Més informació

Els dies de la Setmana

-
La setmana de set dies s’endinsa en la nit del temps. Les cultures més antigues de la humanitat, com els babilonis, ja l’empraven. D’aquelles antigues cultures mesopotàmiques la varen heretar els grecs i els romans i d’ells l’hem heretada nosaltres. El nombre set és un nombre màgic en les cultures antigues que són la base de la nostra: els set savis de Grècia, les set meravelles del món antic, els set mars, els set continents, les set edats de l’home, els set pecats capitals, els set sagraments, els set colors de l’arc de Saant Martí, etc. La causa és que en aquella època llunyana només era possible veure en el cel set cosso celestes –el Sol, la Lluna i cinc planetes- que es podien distingir clarament dels estels, molt més petits. Els antics romans donaven a cada dia el nom d’un dels set cossos celestes que són visibles a ull nu, els planetes Mart, Mercuri, Júpiter, Ve nus i Satur, a més del sol i la Lluna. Els romans varen copiar dels hebreus el costum de fer un dia de descans s...
Més informació

Versets dels dies de la setmana

-
Imatge
Segona part dels dies de la setmana... Al País Valencià hi podem trobar aquests: El dilluns compre lluç. El dimarts compre naps. El dimecres compre nespres. El dijous compre ous. El divendres, faves tendres. El dissabte tot m'ho gaste. El diumenge tot m'ho menge. A Barcelona aquests altres: El dilluns, pels seus difunts, la vella no fila. El dimarts, pels seus pecats, la vella no fila. El dimecres, perquè compra nespres, la vella no fila. El dijous, perquè compra ous, la vella no fila. El divendres, perquè té els dits tendres, la vella no fila.       El dissabte, perquè capta, la vella no fila.       I el diumenge filaria sinó que no n'és dia. Ara, proveu de dir-ho ben de pressa... El dilluns va dir al dimarts que passés per cal dimecres i preguntés al dijous si era cert que el divendres hagués dit al dissabte ques festa el diumenge.
Més informació