Gilda

-
Pel·lícula de l’any 1946 protagonitzada per Rita Hayworth i Glenn Ford. Gilda (Rita Hayworth) és una dona fatal i molt atractiva , per donar gelosia i provocar a Jonhy Farrell (Glenn Ford) interpreta a la sal de ball del casino un sensual i provocatiu strip tease de guants... extraordinària també la seqüència de la bufetada que li dóna Glenn Ford al final del ball.

Tant el “desenguant” com la bufetada formen part de la història del cinema.

Comentaris

Anònim ha dit…
El Put the blame on Mame i l’hòstia són història del cinema, i Gilda és crònica més patètica que sentimental de la nostra postguerra. En el més cru del cru hivern, un país de vençuts s’enlluernava veient a Rita Hayworth (en realitat Margarita Carmen Cansino) cantant (en realitat cantava Anita Ellis) i traient-se el guant. Segons llegenda urbana de l’època, en la versió americana del film la Rita acabava traient-se la roba i en molts cinemes censuraven fins i tot el braç nu. En altres, escamots de falangistes trencaven els cartells, com reflectia Francisco Regueiro en la seva curiosa Madregilda (immens Juan Echanove fent de Franco).
La cançó és molt divertida, i atribueix a la carnalitat de la tal Mame l’incendi de Chicago i el terratrèmol de San Francisco. Molt abans de néixer jo, els meus avis tenien una gata negre que es deia Gilda.
28 de gen. 2010, 9:40:00
Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sortir de l'armari lingüístic.

-
Imatge
Sortir de l’armari lingüístic fa una oportuníssima aproximació a la situació sociolingüística dels Països Catalans des de la psicologia, i més concretament, des de la psicologia social. És un llibre amè, oportú i divertit: un cop d’autoestima per als que defensem la llengua. Una guia pràctica que dóna consells lògics i realitzables sobre com millorar la nostra conducta lingüística, eliminar prejudicis, aprendre a viure en català sense traumes i, de passada, contribuir a l'avenç social de la llengua. Contactes: Servei Local de Català de Cerdanyola del Vallès
Més informació

Els dies de la Setmana

-
La setmana de set dies s’endinsa en la nit del temps. Les cultures més antigues de la humanitat, com els babilonis, ja l’empraven. D’aquelles antigues cultures mesopotàmiques la varen heretar els grecs i els romans i d’ells l’hem heretada nosaltres. El nombre set és un nombre màgic en les cultures antigues que són la base de la nostra: els set savis de Grècia, les set meravelles del món antic, els set mars, els set continents, les set edats de l’home, els set pecats capitals, els set sagraments, els set colors de l’arc de Saant Martí, etc. La causa és que en aquella època llunyana només era possible veure en el cel set cosso celestes –el Sol, la Lluna i cinc planetes- que es podien distingir clarament dels estels, molt més petits. Els antics romans donaven a cada dia el nom d’un dels set cossos celestes que són visibles a ull nu, els planetes Mart, Mercuri, Júpiter, Ve nus i Satur, a més del sol i la Lluna. Els romans varen copiar dels hebreus el costum de fer un dia de descans s...
Més informació

Llibre Sent Soví.

-
Imatge
El Llibre de totes maneres de potatges de menjar , més conegut com a Llibre de Sent Soví , (1324) és un receptari medieval d'autor anònim redactat en català . És un dels manuscrits més antics d'Europa, el primer receptari conegut de cuina catalana i un dels receptaris europeus més antics escrits en una llengua diferent del llatí.  Conté més de dues-centes receptes. Va ser un dels receptaris de més influència a Europa i algunes de les seves receptes van ser copiades al segle XV en dos receptaris italians, el Libro di arte coquinaria , que considera que els cuiners catalans són els millors del món.
Més informació