“ Si un poble, un dia, vol viure, el destí no pot deixar d’atendre la seva crida. El matí succeirà necessàriament la nit, i les cadenes es trencaran, ineluctablement .” Aboul-Quasim Chabbi , (Tozeur 1909 – Tunis 1934), poeta nacional de Tunísia. No és fins l’any 1956 que Tunísia obté la seva independència de França que l’ocupava des del 1881 sota la forma de protectorat. Els ciutadans de Tunísia quan parlen d’aquest període en diuen l’època colonial. El poema exposa ben bé el que un poble necessita per esdevenir lliure, Voluntat, voler ser. Evidentment si un poble vol ser lliure, vol viure en plenitud, ni res ni ningú no podrà aturar la seva crida a la llibertat, i molt menys la podran aturar si aquesta crida es fa per mitjans pacífics i democràtics. Els poetes fan com els profetes, veuen el futur i no s’aturen a pensar en tots els passos que cal fer per arribar a l’objectiu perquè això pertoca de fer-ho als polítics, als economistes, als sociòlegs... Aquesta voluntat popular a favor...