dilluns, 3 de gener de 2011

País Valencià

Agermanats amb el País Valencià per la Mediterrània, la llengua, la història, el caràcter emprenedor, treballador, creatiu, i l’esperit de comerciants (llegat probablement dels grecs), els catalans compartim amb els valencians la lluita
per la dignitat i la supervivència dels nostres Països.
En la Batalla d'Almansa (25 d'abril del 1707), les tropes de Felip V (nét de Luis XIV de França) derroten les de l'arxiduc Carles d'Àustria en el context de la Guerra de Successió. Això comportarà que Castella ocupi el Regne de València per dret de conquesta, i així aquest perd tots els furs concedits fins aleshores i els són imposats els Decrets de Nova Planta.
Al País Valencià, avui dia encara perdura la dita Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança, rememorant aquesta derrota.
Els escriptors i poetes valencians han enriquit la llengua comuna, un petit tast;
Joanot Martorell (Tirant lo Blanc), Ausiàs March,  Jordi de Sant Jordi, Joan Timoneda, Vicent Andrés Estellés, Joan Fuster, Ferran Torrent.
Poema (fragment) de Vicent Andrés Estellés, 
                        TOT AÇÒ QUE JA NO POT SER
                 Et besaria lentament,
                     et soltaria els cabells,
                     t'acariciaria els muscles,
                     t'agafaria el cap
                     per a besar-te dolçament, 
                     estimada meua, dolça meua,
                     i sentir-te, encara més nina,
                     més nina encara sota les mans,
                     dessota els pèls del meu pit
                     i sota els pèls de l'engonal,
                     i sentir-te sota el meu cos,
                     amb els grans ulls oberts,
                     més que entregada confiada,
                     feliç dins els meus abraços.
                     Et veuria anar, tota nua,
                     anant i tornant per la casa,
                     tot açò que ja no pot ser.
 
Situació Lingüística
Només tres 3 persones de cada 10 parla en català a casa al País Valencià. La política liquidacionista del govern valencià cap a la llengua catalana està provocant estralls cap a la salut del català al País Valencià. Així ho revela l'"Enquesta 2010 coneixement i ús social del valencià" que ha fet públic la conselleria d'Educació de la Generalitat Valenciana.
Només el 28,8% dels ciutadans parla sempre en català a casa a la zona catalanoparlant del País Valencià, mentre que el 56,2% parla sempre en castellà a casa.
La situació és dramàtica a la regió d'Alacant (12,7%) i a la ciutat de València i la seva àrea metropolitana (15,7%). Això a casa, perquè a fora de casa els percentatges cauen encara més. Per exemple a la feina, el percentatge de gent que parla sempre en català cau al 13,4%. 
A la regió de Castelló parla en català a casa el 38,5% de la població, però la llengua pròpia del país també és superada pel castellà (41,9%). A la regió d'Alacant només un 35,2% de la població sap parlar català, i a la ciutat de València només el sap parlar el 49,4%, És a dir, que la majoria no el sap parlar o el sap parlar molt poc.
25 anys de Trobades Escoles en Valencià.
Des de fa un quart de segle, cada primavera pares, mares, alumnes i mestres del País Valencià han eixit als carrers de les seves poblacions per exigir l’ensenyament en la pròpia llengua. La participació ha anat creixent des d’un ja remot 1986, quan modestament van començar a la Xara i Benifaió (la Marina i la Ribera, respectivament), fins a sumar, els darrers anys, una multitud de 200.000 persones en les dèsset trobades d’àmbit comarcal que se celebren de dalt a baix del territori. És a dir: les Trobades d’Escoles en Valencià han esdevingut un moviment en favor del valencià (que és com ací popularment anomenem el nostre català) d’una amplitud ciutadana sense precedents ni comparació possible.

La música un cop més és l’instrument de denuncia alhora que ens dóna alegria i força per a seguir lluitant. Els músics valencians contribueixen a reforçar els lligams d’identitat entre els dos Països;
Raimon, Al Tall, Obrint Pas, Feliu Ventura,Jordi Savall, etc....
Tot seguit us deixo un reguitzell de cançons.
                               Al Tall ( Tio Canya)
                               Obrint Pas (Ho hem oblidat, Ovidi Montllor).
                              Raimon (Al meu país la pluja no sap ploure)
                               La Muixeranga
Alguns sectors del nacionalisme valencià (Joan Fuster entre d'altres) han reivindicat la música de la Muixeranga com a himne del País Valencià. També considerada com l'himne dels Països Catalans.
 

nota: enllaços d’interès: