dissabte, 2 d’abril de 2011

L’exili en xifres

470.000 persones van creuar la frontera
L’exili dels derrotats del 1939 fou molt superior i, evidentment, molt més tràgic que el de la primera riuada de persones que marxaren del país després del fallit cop d’estat militar a Catalunya. En aquells moments, la Generalitat republicana presidida per Lluís Companys va ajudar molta gent a fugir de la ira revolucionària que es desfermà a les principals ciutats catalanes l’estiu del 1936. Es calcula que el Govern català va expedir més de cent mil passaports a molts catalans que creuaren la frontera, la majoria dels quals tornaren a la Península en destinació a Sant Sebastià i altres ciutats del nord d’Espanya preses pels feixistes.

De Barcelona a Burgos
Com apunten diversos historiadors, les xifres d’exiliats durant els primers mesos de la guerra civil són poc fiables, ja que molts ho feren de manera clandestina. Es parla, però, d’uns 30.000 en total. La majoria passaren per França una temporada abans de tornar a zones de la nova Espanya de Franco (Pamplona, Burgos, Sant Sebastià, Sevilla) on molts catalans es posaren al servei dels militars rebels. Molts d’aquests catalans van tornar a la seva terra quan, justament, molts altres catalans l’abandonaven per sempre més.

Gairebé mig milió de refugiats
L’historiador Javier Rubio, en un dels millors estudis sobre l’exili republicà, quantifica en unes 470.000 les persones que van creuar la frontera amb França els dos primers mesos del 1939. D’aquestes, unes 70.000 ho feren per Irun entre l’1 i el 19 de febrer. La resta, per Catalunya. És impossible quantificar el nombre de catalans que formaven part d’aquesta immensa bossa humana, ja que tots els exiliats eren, a ulls de les autoritats franceses, espanyols. Amb tot, a partir del febrer del 1939 les autoritats de la Generalitat de Catalunya feren un cens, incomplet, que va permetre registrar el 60% dels catalans emigrats, els quals, globalment, depassaven els cent mil.

A la darreria del 1939, del gairebé mig milió de refugiats que hi havia a França a l’inici d’any, en quedaven uns 182.000 repartits arreu del món, entre la mateixa França, la Unió Soviètica, altres països europeus i Amèrica. Es creu que dues terceres parts, doncs, van tornar a Espanya; una quarta part es quedà en terres franceses i una dècima part emigrà cap a altres països.