Lliurepensament

L'últim científic que va treballar a la Biblioteca d'Alexandria (creada en temps d'Alexandre el Gran i destruïda set segles més tard) era una matemàtica, astrónoma, física i la cap de l'escola neoplatònica de filosofia, un rang extraordinari d'acompliments per a un sol individu de qualsevol època.  El seu nom era Hipàtia. Va néixer a Alexandria el 370. En un temps en què les dones tenien poques opcions i eren tractades com una propietat. Hipàtia es va moure lliurement i deseixidament pels dominis tradicionals dels homes. L'Alexandria del seu temps (llavors en gran part sota domini romà) era una ciutat sota grans tensions. L'esclavitud havia esgotat la vitalitat de la civilització clàssica i la creixent Església Cristiana estava consolidant el seu poder i provant d'eradicar la influència pagana i la cultura.  Hipàtia romangué a l'epicentre d'aquestes poderoses forces socials. Ciril, l'arquebisbe d'Alexandria, la menyspreava a causa de...

Nascut el 1955 a Montpeller, de petit per casa seva van passar molts músics del costat Sud de la frontera. La seva mare, Eliane Thibaut-Comelade, és cuinera i autora de diversos llibres sobre cuina, especialment cuina (medieval) catalana. Son pare, Pere Comelade, és psiquiatre. Del 1974 al 1978 va viure a Barcelona, a casa de Lluís Llach. Hi va conèixer, entre altres, Maria del Mar Bonet, Quico Pi de la Serra i Toti Soler, i va fer amistat amb Ovidi Montllor i Víctor Nubla (músic experimental, membre de Macromassa). Després d'uns anys a Montpeller va tornar una altra temporada a Barcelona, concretament a Gràcia on va entrar en contacte amb una certa bohèmia, representada principalment pel poeta Enric Casasses, amb qui continua col·laborant, o el dibuixant Max. Actualment viu a Ceret.

EL PLOR DEL DESERT Un amic meu tornà del Marroc amb una història molt bonica que parla d’un missioner que, així que va arribar a Marràqueix, va decidir que cada matí passejaria pel desert que hi ha a la sortida de la ciutat. En la primera passejada, es va fixar en un home que estava ajagut i que, amb una orella enganxada a terra, acariciava la sorra. -És boig- va pensar. Però l’escena es repetia cada dia i, al cap d’un mes, intrigat per aquell comportament tan estrany, va decidir parlar amb el desconegut. Amb moltes dificultats –perquè el seu àrab no era gair fluid- es va asseure a terra i li va preguntar: Què fa? -Faig companyia al desert i el consolo per la seva soledat i les seves llàgrimes. -No sabia que el desert podia plorar… -Plora cada dia, perquè té el somni d’arribar a ser útil a l’home i transormar-se en un verger immens, on s’hi puguin cultivar cereals, flors i criar-hi ovelles. -Doncs digui al desert que compleix prou bé la seva tasca –va afirmar el missioner-. Cad...

Quan emprenguis el teu viatge a Ítaca, has de pregar que el viatge sigui llarg, ple de peripècies, ple d'experiències. No has de témer ni als diables ni als ciclops, ni la còlera de l'enfurismat Posseidó. Mai trobaràs aquests monstres a la teva ruta si el teu pensament és elevat, si una exquisida emoció penetra la teva ànima i el teu cos,els diables i els ciclops i el ferotge Posseidó no et podran trobar...si tu no els portes ja dins teu, a la teva ànima, si la teva ánima no els conjura davant teu. Has de pregar que el viatge sigui llarg, que siguin molts els dies d'estiu; que et vegin arribar cofoi, alegrement, a ports que tu ignoraves. Que et puguis aturar als mercats de Fenícia, i comprar belles mercaderies, perles, coralls, banús i àmbar i perfums de plaers de mil classes. Vés a moltes ciutats d'Egipte per aprendre, i aprèn d'aquells que són savis. Conserva sempre a la teva ànima la idea d'Ítaca : arribar-hi, et aquí el teu destí. Però no facis amb presses e...

Aristòtil ens va ensenyar a raonar sobre el món que veiem, i coneixem: va ser ell qui va inventar la lògica (les regles del pensament), també inventà la idea de la divisió de les ciències en camps diferenciats tant pels temes que tractaven com pels mètodes que feien servir. Així mateix, va fer innombrables i útils observacions sobre els peixos, els homes, les estrelles i altres elements de la natura. La foscor d'Aristòtil A diferència de Sòcrates i Plató, que quan parlaven "d'home" es referien a tots els éssers humans, Aristòtil considerava que, esclaus, dones i no grecs eren inferiors. De fet és trist comprovar que per ell quasi tothom era inferior, excepte els aristòcrates grecs (homes, per suposat), els interessos econòmics i d'altra mena, compartia i dels quals creia formar part. Els seus errors van tenir conseqüències perdurables i malignes: les seves doctrines sobre la inferioritat natural i la inferioritat femenina van justificar l'esclavatge i la ...

Baraka és una paraula sufí que significa benedicció, alè o essència de vida. És un documental on només flueixen la imatge i el so. És un univers d'imatges de 24 països on hi trobarem naturalesa, religió, costums trivals, etc... Una més que recomanable pel·lícula amb una banda sonora espectacular. Si en teniu ganes quedem un dia a casa nostra i fem un passi de la pel·lícula amb una tassa de te i un foc. Esperem que us agradi.