Lliurepensament

No volia saber res d’un Déu creat per l’enteniment de l’home, perquè si l’home ha creat aquest Déu, aquest seria fal·lible. No hi ha cap home a qui pugui tenir com a mestre, perquè tenen el pensament alterat, i l’han alterat a través del seu propi enteniment limitat. Són els elements de la vida, els mestres més veritables de tots. Vaig aprendre dels dies , de les nits. Vaig aprendre que el sol, encara que mut, controla la vida subtilment, vaig contemplar la lluna en el seu pàl·lid resplandor mentre balla als cels, il·luminant la foscor de maneres misterioses i meravelloses. No va ser fins que vaig observar i reflexionar sobre la vida i la seva continuïtat que vaig descobrir qui era realment Déu. Deduí que el Déu Desconegut no era cap dels déus creats pel pensament alterat de l’home. Em vaig adonar que els déus en les ments dels homes són només les personalitats d’allò que més temen i respecten. L’autèntic Déu és l’essència sempre contínua que permet a l’home crear i representar las se...

L’humor lúcid enderroca les farses, les façanes i ficcions amb les que construim els nostres mons artificials. Chaplin va dir una vegada que “la vida és una tragèdia en el primer pla, però una comèdia en el pla general". Probablement, si som capaços d’aconseguir un punt de vista suficientment distant de nosaltres, podrem arribar a disfrutar de la vida com una comèdia que es desenvolupa davant nostre. Els psicòlegs consideren que un sentit de l’humor ben desenvolupat és senyal d’una ment sana i d’una persona ben integrada. Aquestes persones tenen la destresa de veure's com a personatges en la comèdia de la vida, acceptar els seus problemes i imperfeccions i distanciar-se de si mateixes el suficient com per veure el costat ridícul de les situacions serioses. “No et prenguis seriosament per a res, perquè no ets qui et creus ser”. “Quan rius estàs amb els déus”. Mahatma Gandhi, considerat per molts un savi il·luminat, va ser un gran còmic, el seu somriure desdentat es va fer famós...

Els catmesells estan cofois, es veu que un bon dia tot prenent un cigaló un d’ells va tenir la idea de sortir de la reserva i fer un aplec a Brussel•les. Pensen que d’aquesta manera podran dir la seva i manifestar la indignació pel tractament humiliant que reben: ara es veu que fins i tot un important catflower dóna suport a la candidatura de la capital del país que els té confinats i empobrits a la reserva. Segons sembla es tracte d’un càrrec que havia jurat i promès fidelitat a la Nació Catmesella fins a assolir la independència , però això no és tot, diuen que amb el seu vot va fer cap del consell de savis a una persona infiltrada i amb vocació integrista amb els “ispanyamos”. Tanmateix, el que importa de veritat és que els catflowers o, si més no, una bona part d’ells continuen la lluita per la dignitat, l’autoestima, l’assoliment de la llibertat per sortir de la reserva com aquells valents i llegendaris indis. I, així, tornar a recuperar la gran Nació Catmesella. Endavant tots el...

Un esplèndid matí, just abans de l'alba, estirat sol al teu llit, on el silenci és tan profund que gairebé es pot escoltar, despertaràs d’un somni que no és somni. Obriràs els ulls i en la foscor de la teva cambra, et llevaràs del llit i caminaràs cap a una finestra per on entra l’única llum que pots veure. Miraràs per la finestra, l’ampit cobert per les gotes de gebre, la grisor del matí, i alçaràs els ulls cap a un cel que amaga la promesa d’una llum grandiosa i brillant. I mentre contemples la bellesa de totes les diminutes joies brillants, centellejant en el fosc teló de vellut del sempre mai més, veus que la lluna ha crescut i ha minvat, i ara s'asseu en l’horitzó, silenciosa, esperant una llum més gran. Sol, estremint-te amb un sentiment que està per damunt de les paraules, estàs allà, contemplant el silenci del despertar de la vida. Aviat sents la remor d’un ocell en els matolls, que com tu, ha despertat i es prepara per saludar al matí. Tot escoltant la ...