Montserrat. La Moreneta.

La troballa de la santa imatge de la Moreneta va tenir lloc cap al 880, just cinc anys després que el comte Guifré aviés als moros.

La talla original es va perdre i per tant han crescut nombroses interpretacions sobre com era i com es va localitzar. La versió més canònica és que, quan els berbers van conquerir Catalunya, la van amagar al que avui és la Santa Cova per evitar-li profanacions. Però existeix una altra llegenda apòcrifa, menys estesa per poc ortodoxa, probablement morisca. Ha estat castigada a no sortir d’un manuscrit, diria que del XV.

Segons aquesta versió, la talla de la Mare de Déu de Montserrat va ser culpida per un tuareg de pell bronzejada, que l’hauria fet conseqüentment negra, com una adaptació musulmana de la Sara cristiana. Els àrabs que van arribar a Montserrat eren capitanejats per Musa, i allà van trobar-hi els gots de Viza, que era qui controlava la Tarraconense. Es dóna el cas que el fill d’aquell penúltim rei, Alamundo, tenia una filla que portava el nom de Sara. Sara seria, doncs, la inspiradora de la imatge de la primera Moreneta, i l’origen del nom de Montserrat, Mont Sara.

La influència de Sara va ser molt gran, perquè es va casar amb un nét del mateix Musa, Ibn Al Qutiya, cronista del califat de Còrdova, al qual segurament és deguda la primera redacció d’aquesta història, abans que la llegenda se la cruspís i que l’ortodòxia la digerís.

El Virolai himne dedicat a la Mare de Déu de Montserrat. Lletra composta per Mn. Jacint Verdaguer.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sortir de l'armari lingüístic.

Els dies de la Setmana