Te Iogui.

-
El te Iogui és una beguda que actua com a estimulant general, millora la memòria i és un bon substitut del cafè.
És un antidepressiu natural, que, a més, prevé infeccions del sistema respiratori i refredats, augmentant les defenses generals de l'organisme. A més de les propietats generals del te (antioxidant, vasodilatador, etc.) se li afegeixen les pròpies de les espècies:
• El clau, treu el dolor i enforteix el sistema nerviós.
• El pebre negre, purifica la sang i promou el procés digestiu.
• El gingebre és l'herba de la vitalitat, ja que atorga força i energia.
• La canyella té efectes antibiòtics davant determinats organismes.
• El cardamom estimula la digestió.
Ei, també sembla ser que és un excel·lent afrodisíac ! Si més no us garanteixo que és una infusió d'allò més bona al paladar i que et carrega les piles.
Si el voleu provar a casa meva hi sou convidats (aviseu abans de venir).
Recepta;

Clau, cardamom, canyella, gingebre, pebre.

1 unitat de clau

1/5 de cullareta de cardamom torrat / o dues unitats de cru.

½ branca de canyella.

1/5 de cullareta de gingebre en pols.

1/5 de cullareta de pebre.

Tots aquests ingredients es posen amb aigua a bullir, durant 5 minuts,

Es tanca el foc i se li afegeix una cullereta més aviat plena de te Darjeeling, pot ser un altre te negre de qualitat tipus Ceilan, durant uns tres minuts.Es pot endolcir amb sucre morè. Una altra opció és fer el preparat amb llet enlloc d’aigua.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sortir de l'armari lingüístic.

-
Imatge
Sortir de l’armari lingüístic fa una oportuníssima aproximació a la situació sociolingüística dels Països Catalans des de la psicologia, i més concretament, des de la psicologia social. És un llibre amè, oportú i divertit: un cop d’autoestima per als que defensem la llengua. Una guia pràctica que dóna consells lògics i realitzables sobre com millorar la nostra conducta lingüística, eliminar prejudicis, aprendre a viure en català sense traumes i, de passada, contribuir a l'avenç social de la llengua. Contactes: Servei Local de Català de Cerdanyola del Vallès
Més informació

Els dies de la Setmana

-
La setmana de set dies s’endinsa en la nit del temps. Les cultures més antigues de la humanitat, com els babilonis, ja l’empraven. D’aquelles antigues cultures mesopotàmiques la varen heretar els grecs i els romans i d’ells l’hem heretada nosaltres. El nombre set és un nombre màgic en les cultures antigues que són la base de la nostra: els set savis de Grècia, les set meravelles del món antic, els set mars, els set continents, les set edats de l’home, els set pecats capitals, els set sagraments, els set colors de l’arc de Saant Martí, etc. La causa és que en aquella època llunyana només era possible veure en el cel set cosso celestes –el Sol, la Lluna i cinc planetes- que es podien distingir clarament dels estels, molt més petits. Els antics romans donaven a cada dia el nom d’un dels set cossos celestes que són visibles a ull nu, els planetes Mart, Mercuri, Júpiter, Ve nus i Satur, a més del sol i la Lluna. Els romans varen copiar dels hebreus el costum de fer un dia de descans s...
Més informació

Versets dels dies de la setmana

-
Imatge
Segona part dels dies de la setmana... Al País Valencià hi podem trobar aquests: El dilluns compre lluç. El dimarts compre naps. El dimecres compre nespres. El dijous compre ous. El divendres, faves tendres. El dissabte tot m'ho gaste. El diumenge tot m'ho menge. A Barcelona aquests altres: El dilluns, pels seus difunts, la vella no fila. El dimarts, pels seus pecats, la vella no fila. El dimecres, perquè compra nespres, la vella no fila. El dijous, perquè compra ous, la vella no fila. El divendres, perquè té els dits tendres, la vella no fila.       El dissabte, perquè capta, la vella no fila.       I el diumenge filaria sinó que no n'és dia. Ara, proveu de dir-ho ben de pressa... El dilluns va dir al dimarts que passés per cal dimecres i preguntés al dijous si era cert que el divendres hagués dit al dissabte ques festa el diumenge.
Més informació