Lliurepensament

En aquesta   web hi  trobareu tota la discografia en videos, cd, i molta informació sobre la banda de Liverpool. Us deixo un petit tast del que van representar per més d'una generació. Una coseta més, sense els Beatles els meus anys de joventut i també els meus anys d'adult no serien el mateix, ells hi han posat disbauxa i romanticisme. Per sempre musicalment lligats a els Beatles. 

La força de la Imaginació!!! Som criatures úniques que mentalment podem recordar situacions del passat i visualitzar el futur. També tenim la capacitat de crear futur ( almenys en termes de preparació del nostre estat emocional). La Imaginació és una eina valuosa i que pot conduir a la felicitat quan s'aplica a objectius específics.  Hi ha molta investigació darrere dels canvis de visualització i emocions, s'ha demostrat que els pensaments positius tenen un impacte en la bioquímica del cervell. Molts psicòlegs demanen a la gent d’imaginar o visualitzar el que desitgen per la seva vida, creant un estat mental que fa que la persona pensa que es pot aconseguir. "Si vostè fa una la visualització amb els ulls tancats, la seva ment no sap si és real o irreal," diu Mary Ann Troiani, coautor de l'optimisme espontani.

Avís, el contingut d’aquest vídeo és agredolç, entranyable, però us farà sofrir.... La genialitat de les pel lícules de Pixar és la forma en què funcionen sense problemes en els nivells d'emoció i que serveixen tant pels nens com per adults. De vegades és difícil saber quin és el subtext. Millor pel lícula nominada (2009) es troba una seqüència de quatre minuts de durada que presenta el personatge principal, Carl, i la seva esposa, Ellie. És un curtmetratge, la seqüència de dibuixos desenvolupa la vida d'un matrimoni llarg, complet amb tota la felicitat i les desil.lusions que qualsevol associació de dècades de durada tindrà. Al final, Ellie mor i deixa a Carlos un vell solitari. És una seqüència aclaparadora agredolça, i un dubte fins i tot per incloure'l en la llista de pel·lícules que els nens poden veure.  

CASTELLS , PATRIMONI CULTURAL I IMMATERIAL DE LA HUMANITAT (UNESCO 2010) Els castellers tenen un lema sorgit d'un vers de l'obra Els Xiquets de Valls d'en Josep Anselm Clavé: Força , Equilibri , Valor i Seny . Jo afegeixo, a més, fer Pinya , la unió de la gent per aixecar el castell, . Preciosa metàfora d'un poble unit per assolir la seva llibertat !!!! CANT DE LA SIBIL·LA , PATRIMONI CULTURAL I IMATERIAL DE LA HUMANITAT (UNESCO 2010). El cant de la Sibil·la és un drama litúrgic i cant gregorià que s'interpreta a les esglésies de Mallorca, l'Alguer , i a Xeraco (País Valencià). Representa per a Catalunya el drama més antic dels que coneixem, comença al menys al segle X a Ripoll. Aquests esdeveniments ens agermanen més amb el País Valencià i, amb Ses Illes Balears .

Giacomo Puccini (Itàlia, 1858-1924) . Tot i que no en parlaré directament d'aquest geni de la música, ho faré a través de la seva opera prima ; Madame Butterfly. La tarda del 17 de febrer de 1904, malgrat les esperances i la confiança dels seus creadors, Butterfly va fracassar clamorosament al Teatro alla Scala de Milà. El fracàs va induir l'autor i l'editor a retirar l'obra, i a sotmetre-la a una acurada revisió: eliminació d'alguns detalls i modificació d'escenes i situacions amb l'objectiu de fer-la més àgil i proporcionada. En referència al fracàs de l'estrena, la germana de Puccini, Ramelde, va escriure al seu espòs: "A les dues ens n'anàrem a dormir però no vaig poder pegar l'ull. El segon acte, de fet, no l'he escoltat, i abans que acabara l'òpera hem fugit del teatre" . Amb les modificacions, Madama Butterfly va ser acollida de manera entusiasta al Teatro Grande de Brescia només tres mesos després, el 28 de maig, ...

La importància del clítoris , és clau, des de l’òptica del benestar de les dones. No debades el dret al plaer sexual ha estat reconegut per l’OMS, dins dels drets sexuals, que queden establerts com a “drets humans universals basats en la llibertat, dignitat i igualtat inherents a tots els éssers humans. Hem dit del clítoris, sí: la vella divisió entre dones clitorianes i vaginals a l’hora d’assolir l’orgasme ja fa temps que ha quedat arraconada. Ha quedat demostrat que la font de l’orgasme és precisament i lògicament a l’òrgan creat ad hoc: i és per l’estímul del clítoris (en tota la seva extensió) que es produeixen les contraccions vaginals. No es tracta pas, per tant, ni de bon tros, de cap “orgasme de segona”, com encara ara hi ha qui l’intenta presentar. Se’t demana que tu, com a dona, tinguis un doctorat, que parlis diverses llengües, que viatgis, que siguis una bona esposa, que siguis una bona mare i, a més multiorgàsmica. Convertir l’orgasme, que és conseqüència de l’excitació ...

La pera és una fruita poc valorada de la que en podem gaudir gairebé tot l'any gràcies a l'esforç dels nostres sacrificats i coratjosos pagesos. D'aquesta saborosa i saludable fruita n'hem fet unes quantes dites com ara aquestes: Tocar la pera. / Ésser la pera. / Sacs i peres  Qui diu mal de la pera aquell la vol sencera. A Els fruits saborosos , del nostrat poeta Josep Carner trobem Les peres jovenetes . ¡Ai la petita Ixena, voluble com l'amor, que vols que et creguin muda, la boca ben estreta, i ta mirada xiscla tan fort com l'oreneta dessota les pestanyes, serrell del teu candor! Quan obres la finestra, ja tot el món és clar; l'olor que t'esperava del roserar, tremola; la llum et pren la cara i pel teu cos rodola i ta rialla dins un raig de sol se'n va. I quan el cel és d'or i cada cosa invita en el camí i el marge i el tros, sobtadament sents una esgarrifança del goig d'ésser vivent, l'esguard xipollejant en la...

Increïble, el gran Tom Waits fa una interpretació excel·lent, una veu meravellosa, única,  no perdeu de vista el col·lega de l’acordió ...

La Gioconda o Mona Lisa , és una pintura de Leonardo da Vinci , el retrat més famós de la història i, potser, el quadre més famós de la pintura occidental. És un retrat de mig cos on apareix una dona que mira directament l'espectador amb una expressió que sovint ha estat descrita com a enigmàtica. Pintat entre 1503 i 1506 o 1507, és un oli sobre taula d'àlber de 77 × 53 cm retocat diverses vegades per l'autor. La tècnica usada va ser l ' esfumat ( sfumato ), procediment molt característic de Leonardo. Us recomano que visiteu l'enllaç del museu del Louvre , on mostren el que en diuen la Mona Lisa al microscopi, els secrets d'aquesta pintura.

El cos de les dones es reivindica i , alhora, surt a la palestra el plaer femení, tant de temps silenciat i perseguit. I l'orgasme, amb tota la potència que pren des d'un cos femení . O els orgasmes, de fet: n'hi ha de tantes menes com dones que el visquin. Alerta amb els models. Les imatges de dones gemegant a la pantalla han fet pensar a més d'ún que si la seva companya no crida i no s'arqueja com una contorsionista xinesa és que no s'ho passa bé. El pitjor de tot és que algunes dones els acomplexa no reaccionar així. Doncs bé, tan normal és cridar com romandre callada o estremir-se o quedar immòbil. La majoria de pel·lícules pornogràfiques, descriuen un tipus d'orgasme molt explosiu, amb una elevada intensitat i molt de cop. I la majoria de dones, quan parlen d'orgasme, parlen d'una sensació de més plaer, però no d'aquest nivell d'explosivitat. L'obsessió mútua i unidireccional per a obtenir l'orgasme és, el motiu principal ...