Peres
La pera és una fruita poc valorada de la que en podem gaudir gairebé tot l'any gràcies a l'esforç dels nostres sacrificats i coratjosos pagesos.
D'aquesta saborosa i saludable fruita n'hem fet unes quantes dites com ara aquestes:
Tocar la pera. / Ésser la pera. / Sacs i peres
Qui diu mal de la pera aquell la vol sencera.
A Els fruits saborosos, del nostrat poeta Josep Carner trobem
i ta mirada xiscla tan fort com l'oreneta
dessota les pestanyes, serrell del teu candor!
Quan obres la finestra, ja tot el món és clar;
l'olor que t'esperava del roserar, tremola;
la llum et pren la cara i pel teu cos rodola
i ta rialla dins un raig de sol se'n va.
I quan el cel és d'or i cada cosa invita
en el camí i el marge i el tros, sobtadament
sents una esgarrifança del goig d'ésser vivent,
l'esguard xipollejant en la llum infinita.
¡Ah si les albes roses i els branquillos d'abril
i el so de l'ocellada i el riu que s'adelera
poguessin lliberar-te, tu sola, tu primera,
de topar mai el dol, Ixena, més gentil
que les primeres peres que es fan acolorades
llavors que tant s'atarda el sol per la vessant:
les peres jovenetes, penjant extasiades
de cabre, justes, dintre la boca d'un infant!
D'aquesta saborosa i saludable fruita n'hem fet unes quantes dites com ara aquestes:
Tocar la pera. / Ésser la pera. / Sacs i peres
Qui diu mal de la pera aquell la vol sencera.
A Els fruits saborosos, del nostrat poeta Josep Carner trobem
Les peres jovenetes.
¡Ai la petita Ixena, voluble com l'amor,
que vols que et creguin muda, la boca ben estreta,¡Ai la petita Ixena, voluble com l'amor,
i ta mirada xiscla tan fort com l'oreneta
dessota les pestanyes, serrell del teu candor!
Quan obres la finestra, ja tot el món és clar;
l'olor que t'esperava del roserar, tremola;
la llum et pren la cara i pel teu cos rodola
i ta rialla dins un raig de sol se'n va.
I quan el cel és d'or i cada cosa invita
en el camí i el marge i el tros, sobtadament
sents una esgarrifança del goig d'ésser vivent,
l'esguard xipollejant en la llum infinita.
¡Ah si les albes roses i els branquillos d'abril
i el so de l'ocellada i el riu que s'adelera
poguessin lliberar-te, tu sola, tu primera,
de topar mai el dol, Ixena, més gentil
que les primeres peres que es fan acolorades
llavors que tant s'atarda el sol per la vessant:
les peres jovenetes, penjant extasiades
de cabre, justes, dintre la boca d'un infant!
L'origen de les pereres conreades a Europa es remunta a temps molt remots, probablement entre els anys 1.000 i 2.000 aC. És originària de les regions d'Europa oriental i d'Àsia occidental. Els grecs i els romans van conèixer el cultiu de la perera i van ser aquests últims els que van introduir el seu cultiu a la Conca de l'Ebre.
Comentaris