Orgasme femení ( II part).


La importància del clítoris, és clau, des de l’òptica del benestar de les dones. No debades el dret al plaer sexual ha estat reconegut per l’OMS, dins dels drets sexuals, que queden establerts com a “drets humans universals basats en la llibertat, dignitat i igualtat inherents a tots els éssers humans.
Hem dit del clítoris, sí: la vella divisió entre dones clitorianes i vaginals a l’hora d’assolir l’orgasme ja fa temps que ha quedat arraconada.
Ha quedat demostrat que la font de l’orgasme és precisament i lògicament a l’òrgan creat ad hoc: i és per l’estímul del clítoris (en tota la seva extensió) que es produeixen les contraccions vaginals. No es tracta pas, per tant, ni de bon tros, de cap “orgasme de segona”, com encara ara hi ha qui l’intenta presentar.
Se’t demana que tu, com a dona, tinguis un doctorat, que parlis diverses llengües, que viatgis, que siguis una bona esposa, que siguis una bona mare i, a més multiorgàsmica.
Convertir l’orgasme, que és conseqüència de l’excitació sexual, en objectiu és, la millor manera d’aconseguir.... no tenir-ne.
No hi ha una manera única, vàlida i cent per cent efectiva per a tenir un orgasme. N’hi ha de moltes menes, l’única premissa és que com més intens és, menys probabilitat
hi ha de repetició: sovint, després d’un orgasme, explosiu, s’esdevé un període refractari, durant el qual una nova estimulació pot esdevenir desagradable.
Cada dona és un cas, però no hi ha una incapacitat determinada per al gaudi que proporcionen els orgasmes. Pot ser degut a baixa resposta corporal a l’estimulació, o una estimulació inadequada, fins a falta d’autoestima o associació del sexe amb experiències negatives.
Article publicat a la revista El Temps, per la periodista Núria Cadenes.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sortir de l'armari lingüístic.

Els dies de la Setmana