La pera és una fruita poc valorada de la que en podem gaudir gairebé tot l'any gràcies a l'esforç dels nostres sacrificats i coratjosos pagesos.
D'aquesta saborosa i saludable fruita n'hem fet unes quantes dites com ara aquestes:
Tocar la pera. / Ésser la pera. / Sacs i peres
Qui diu mal de la pera aquell la vol sencera.
A Els fruits saborosos, del nostrat poeta Josep Carner trobem
Les peres jovenetes.
¡Ai la petita Ixena, voluble com l'amor,
que vols que et creguin muda, la boca ben estreta,
i ta mirada xiscla tan fort com l'oreneta
dessota les pestanyes, serrell del teu candor!
Quan obres la finestra, ja tot el món és clar;
l'olor que t'esperava del roserar, tremola;
la llum et pren la cara i pel teu cos rodola
i ta rialla dins un raig de sol se'n va.
I quan el cel és d'or i cada cosa invita
en el camí i el marge i el tros, sobtadament
sents una esgarrifança del goig d'ésser vivent,
l'esguard xipollejant en la llum infinita.
¡Ah si les albes roses i els branquillos d'abril
i el so de l'ocellada i el riu que s'adelera
poguessin lliberar-te, tu sola, tu primera,
de topar mai el dol, Ixena, més gentil
que les primeres peres que es fan acolorades
llavors que tant s'atarda el sol per la vessant:
les peres jovenetes, penjant extasiades
de cabre, justes, dintre la boca d'un infant!
L'origen de les pereres conreades a Europa es remunta a temps molt remots, probablement entre els anys 1.000 i 2.000 aC. És originària de les regions d'Europa oriental i d'Àsia occidental. Els grecs i els romans van conèixer el cultiu de la perera i van ser aquests últims els que van introduir el seu cultiu a la Conca de l'Ebre.
