Lliurepensament

Érem 4 jugadors com els quatre colors del parxís, com moltíssima gent de l’època era el millor dels nostres passatemps i les llargues tardes dels diumenges eren idònies per jugar-hi. El pare, la mare, la tieta i jo, ens sèiem a taula al voltant del tauler quadrat de fusta i vidre: era un circuit ple de revolts i perills on cadascú de nosaltres triava un color amb les quatre fitxes uniformades. Això no era molt important, la sort es decidiria amb la tria del dau, com a experts que érem, els tocàvem, sospesàvem i triàvem com si d’un meló es tractés, el dau ,que un cop encetada la partida ens obsequiaria amb el dolç sabor de la victòria, o l'amarge regust de la derrota,havia de ser un dau molt afavorit per les matemàtiques, eren requisits imprescindibles que tragués molts cincs (per treure fitxes de casa), molts sisos tot i que mai més de tres seguits per no portar al sacrifici del renaixement a la fitxa en joc, i a més la capacitat quasi miraculosa d’af...

Aparentment, de tant en tant els adults es prenen el temps de seure i de contemplar el desastre que és la seva vida. Llavors es lamenten sense comprendre i, igual que mosques que ensopeguen sempre contra el mateix vidre, s'agiten, pateixen, es marceixen, es deprimeixen i es fan preguntes sobre l'engranatge que els ha conduït on no volien anar. Què s'ha fet dels nostres somnis de joventut?, pregunten amb cara desenganyada i satisfeta. Com nens que no entenen el que els ha passat i que juguen a fer-se els durs quan tenen ganes de plorar. Moltes persones han seguit el mateix camí: una joventut intentant rendibilitzar la seva intel.ligència, esprement com una llimona el filó dels estudis i assegurant-se una posició d'elit i després tota una vida preguntant-se amb esbalaïment perquè tals esperances han desembocat en una existència tan vana. La gent creu que persegueix les estrelles i acaben com peixos vermells en una peixera. No us deprimiu, aquests paràgrafs formen part d...

Marxem tots /totes de vacances, toca descansar el cos i la ment, així és que a gaudir del temps lliure, de les birres i de l'amor. Us deixo amb una mica de música del Tom Waits. Fins aviat i petonarros !

Tu crees la teva vida a través dels teus propis processos de pensament i la teva manera de pensar. Cada cosa que penses, la sents; i tot el que sents es manifesta per a crear les condicions de la teva vida. Reflexiona sobre això: n'hi ha prou en un moment per visualitzar la felicitat i el teu cos es sentirà feliç. Tant sols un moment per jutgar com ets d'infeliç, de víctima, i sentiràs tristesa i dissort. N'hi ha prou amb un moment per deixar de "jutjar-te" i sentir la bellesa de les coses!!. I mentre tu has tingut aquesta fantasia de sentiments creats dins del teu ser, has canviat quelcom al teu voltant? NO. Però tot el que tu ets sí. ETS PRECISAMENT EL QUE PENSES. Cada cosa que penses, així serà a la teva vida. Si contemples infelicitat, la tindràs, si contemples alegria, la tindràs. Si contemples geni, creativitat, ja està aquí, ja la tens..... Com és crea el teu futur? A través del pensament. Tots els teus matins estan construïts pel teus pensaments del dia d...