POSSESSIÓ ?

Aquests fets que ara relataré, dono fe que són verídics, esdevingueren fa un trentena d’anys ben llargs. El meu pare sovintejava un petit bar, un pel sòrdid, del barri del Poble Sec. Allà va conèixer un altre parroquià i amb el pas del temps i entre cigaló i cigaló van forjar una sòlida amistat; un bon dia li va dir si el podia acompanyar a casa d’un seu cunyat que patia una estranya malaltia.

Van arribar al carrer del Poeta Cabanyes, nº 23 (no puc assenyalar el pis) i un cop davant de la porta li va dir: amic meu passi el que passi no tinguis por……

Els va obrir la porta la seva germana , una ferum i un cop d’aire glaçat els va colpejar el rostre, el meu pare poruc com és, començà a inquietar-se tot i que pobre d’ell el pitjor estava per arribar.

Dins d’aquell cau tot era foscor, hi havia un ball de les seves pròpies ombres projectades per les espelmes repartides per tot arreu, van creuar el llarg passadís fins arribar a la cambra on jeia al llit el cunyat malalt. El que el meu pare va veure no ho ha rebel·lat mai fins el dia d’avui. Aquell pobre home estava al llit cobert de vòmits, amb els ulls vermells i desencaixats, la cara desfigurada per un rictus diabòlic amb un somriure sarcàstic que feia esgarrifar l’ànima, feia una olor metàl·lica insuportable, aquell home no deixava de cridar i exabruptar amb sons gutural d’un estrany idioma del tot desconegut pel meu pare.

Tan aviat com va poder va donar per acabada la visita, al replà de l’escala el seu amic li va confessar quina era la malaltia del seu cunyat, està posses per el diable, li va reblar.

Tot això i alguns detalls més m’explicava el meu pare amb la veu encara tremolosa unes hores després, tot prement el telèfon contra l'orella.

Vaig pensar que per primera vegada a la seva vida el meur pare s’havia passat amb els cigalons, o pot ser no...?