Lliurepensament

El Capitán Trueno, defensor dels febles, lluitador incansable contra els opressors i tirans, acompanyat dels inseparables Goliath i Crispin, i de tant en tant de l’eterna núvia Sigrid (reina de Thule). Sovint segrestada per malvats edulcorats, que inicialment només pretenien “desposarse” casar-se amb ella (res d’assetjament sexual). Cada setmana per aproximadament 1,25 pts el comprava i el llegia i rellegia fins la setmana següent, després quan jugàvem al carrer repetíem les seves aventures, amb espases imaginàries i dolents inexistens ja que cap nen volia ser-ho. De vegades les nenes es prestaven a fer de Sigrid, però poca estona perquè el seu paper era totalment passiu mentre els demés corríem i lluitàem al seu voltant, així doncs preferien seguir jugant a la “xarranca”. Absolutament flipant els tebeos en què hi sortia el globus, els tres herois viatjaven amb aquest artilugi volador cap a un destí fix, Thule, però els vents els duien aleatòriament a terres desconegudes i misterioses...

Els éssers humans ens trobem immersos en un procés psicofísic anomenat " samsara ". Atrapats en la roda de néixer, envellir i morir. Vivim en un estat d'ignorància o autoengany respecte de les tres característiques de l'existència. Primera característica, la vida és transitòria, efímera i impermanent. La segona és que està subjecta a certes dosis de frustració, insatisfacció i sofriment, bàsicament perquè desitgem mantenir les coses (persones, situacions, etc..) que ens agraden o ens són plaents, ignorant que la primera característica de la vida ho fa impossible. La tercera de les característiques de l’existència és que totes les realitats són carents d’essència immutable que existeixi per sí mateixa. Tot és impermanent, sorgeix i finalitza a partir de certes causes i condicions. La vida és un procés de canvi continuat , subjecte a determinades causes i condicions que interactuen entre elles. Estem atrapats en el samsara, a no ser que en siguem conscients de l...

Gandhi, un bàlsam per al cor i per la ment, un home ple de llum i bellesa que per contrast amb tanta mediocritat brilla més intensament. Jo n'admiro la part més espiritual, més humana. Miraré d’explicar dos dels tres principis morals que ell va practicar i ensenyar. AHIMSA, NO-VIOLÈNCIA. Cada acció, paraula o pensament que genera dolor als altres és una forma de violència. No prendre part entre el botxí i la víctima és una forma de violència. No n’hi ha prou amb abstenir-se de ferir, ahimsa té una cara activa, és practicar la compassió cap a tots els éssers. Per poder aplicar serenament la no-violència en la vida diària, primer hi ha un treball interior a fer... es tracta de desenvolupar l’equanimitat, l’amistat, l’alegria i la compassió. La no violència té per tasca alliberar l’home de les cadenes de la violència legítima, de qualsevol forma d’explotació, la no-violència i la covardia són incompatibles. La dona és l’encarnació de la no-violència, ens ensenyarà el Mahatma. SATYA, V...

Va néixer el 6 de juliol de 1907 a Coyoacán (Mèxic), de molt petita va superar una crisi de polio que la va deixar coixa. Va començar a estudiar medicina. Als 18 anys, sortint de la Universitat, va patir un accident amb l’autocar en el que viatjava, que la va obligar a passar un any al llit recuperant-se de greus lesions de columna vertebral, espatlles , pelvis i costelles. Arran d'aquest accident va patir més de 30 operacions al llarg de la seva vida. Durant la seva convalescència va començar a pintar, sobretot autorretrats i naturaleses mortes, deliberadament ingènues i plenes de colors inspirades en el folklore mexicà. Quan tenia 22 anys es va casar amb el muralista mexicà Diego Rivera (20 anys més gran que ella). En va resultar una relació turmentosa que va sobreviure a infidelitats, a la pressió de les seves carreres, al divorci, a un segon casament, als afers lèsbics de Frida, a la seva mala salut i també a la incapacitat de tenir fills. Frida va dir una vegada: “Sufrí dos gr...

Més que un cantautor, més que un poeta, aquest home ha sigut i és un defensor de la llibertat. Paco Ibáñez forma part del meu imaginari i del de molts d'aquella època de foscor, ell ens va ensenyar amb les seves cançons a estimar la poesia com a forma d'expressar la llibertat. Us demano una mica del vostre temps per escoltar-lo, per a mi és important i m'agrada compartir-ho amb vosaltres.

El nom d’ayahuasca prové de la llengua quítxua, popular ètnia tradicional que viu als Andes. Des de temps immemorials els indígenes han fet servir aquesta planta per als seus efectes curatius. L’ayahuasca forma part dels rituals sagrats dels pobles indígenes amazònics i andins. La consumeixen per prendre decisions, per curar i curar-se, per resoldre conflictes intrafamiliars i intratribals, etc. M’agrada pensar que mitjançant l’estímul de certes qualitats del cervell descobrim altres realitats que no siguin les purament cognitives i condicionades per la cultura establerta. M’agrada pensar que es puguin resoldre conflictes sense llargs i honerosos litigis judicials. M’agrada saber que hi ha altres veritats per descobrir, altres sensacions per experimentar i sobretot m’agrada pensar que una altra manera de fer tribu és possible. Tribu perquè es comparteixen experiències, perquè trenca convencionalismes, ens agermana en les inquietuds humanes i elimina els prejudicis que ens separen, i pe...

No n’hi ha prou amb aprendre intel·lectualment; hem d’aplicar el que hem après per crear una experiència diferent. Hem de ser capaços de reestructurar el nostre cervell o no podrem canviar la nostra resposta a determinades experiències. Cada vegada que aprenem alguna cosa nova, el cervell processa la informació a través dels sentits i estableix connexions sinàptiques que codifiquen en les neurones el record del que ha après. Això és un fet molt important ja que posa de manifest que tenim la capacitat d’adaptar-nos als estímuls de les influències externes i MODIFICAR el nostre comportament. Sense la capacitat de canvi, no podríem evolucionar i seríem víctimes de les predisposicions genètiques dels nostres avantpassats. A partir d’aquestes premisses, la meva proposta és…..perquè no mirem d’aprendre alguna cosa nova com ara ballar, muntar a cavall o aprendre un idioma, i ho incorporem a la nostra vida com a primer pas per anar reestructurant la forma de pensar, de sentir i sobretot de vi...