Lliurepensament

He notat que la meva ferma vida sedentària ha complert les expectatives i avui puc dir, cofoiament, que gaudeixo d’una ben formada atròfia muscular. Com que he trobat alguns inconvenients dels tipus ciàtica, lumbàlgia i altres dolors musculars menors, he decidit començar uns petits exercicis d’estiraments per tal de posar-hi remei, però no massa, el just per recollir qualsevol objecte del terra o aixecar-me del sofà amb certa dignitat. Aquest és el primer exercici que faré per ta l de rascar-me el cap i cercar coses caigudes pel terra, segurament amb el temps hi trobaré més utilitats. I aquest és el segon exercici, que em servirà per aguantar-me les mans amb els peus quan resi i també per fer una mica d’abdominals. Tinc reservat per més endavant,quant m’en surti amb aquests, uns quants exercicis més als que encara hi busco aplicacions pràctiques. Amigues i amics, us animo i engresco a que participeu d’aquests còmodes estiraments i un bon dia fem un aplec al voltant d’un...

El Mahabharata és un extens poema hindú, d’uns 5.000 anys d’antiguitat. Consta de més de 107.000 parells de versos. Escrit en sànscrit narra l’epopeia entre dos clans tribals. El Bhagavad –Gita (cant del Senyor) en forma part, es tracta d’un Upanishad (ensenyança als peus del mestre). Els 18 breus capítols del Gita parlen del diàleg mantingut entre Krishna i Arjuna, abans de la batalla. El Gita és l’escriptura més llegida a l’India i la més coneguda a occident per la bellesa del seu contingut i la universalitat del seu missatge. Ens parla de transcendir els límits de la ment atrapada en les coses quotidianes i ofuscada per la ignorància. El món dels sentits, dels sentiments i de les emocions ens fan viure atrapats en una vida insatisfactòria. Personalment opino que és un llibre d’imprescindible lectura i molt recomanable de portar a la pràctica diària, dins d’una ment oberta i d’acord a la forma de viure actual. Us escric uns versos a tall d’exemple : Un deu alliberar-se amb l’ajuda de...

Ho heu aconseguit, em pensava que no, però sí, m'heu fastiguejat, sou com els mercaders en el temple, mentiu, manipuleu, pacteu contra natura, ens reprimiu amb contúndencia usant les lleis i, si us cal, per la força. Dels polítics del país veí ja m'ho espero: fan bé la seva feina, us compren amb poder, amb promeses i vés a saber amb quantes coses inconfessables més, però el pitjor és que vosaltres us hi oferiu amb submissió i sense dignitat. Podria allargar aquest escrit amb totes les vostres indecències, però ben pensat no valeu ni el meu temps ni la meva ira. Llàstima que el meu pare es va gastar els diners per pagar-me escoles de bona educació, perquè m’agradaria molt dedicar-vos unes quantes grolleries; em queda el consol de fer-vos ho saber a les properes eleccions. Així és que he decidit oblidar-me de vosaltres, no és bo anar per la vida amb mals sentiments, ni tan sols us guardo rancúnia. El meu respecte per les dones i els homes que fan de polítics amb dignitat, honeste...

Espero que estigui trucada......

Aquests germans són la Tseten i el Kelsang, estan refugiats a Katmandú (Nepal) els seus pares van fugir del Tibet per la repressió xinesa. Les fotos de l'esquerra pertanyen a l'època en que no estaven apadrinats. Ella té 7 anys i el nen 14. Com podeu veure el somriure d'ambdós ho diu tot. De tant en tant ens escrivim i intercanviem fotos, també rebem les notes escolars. Us detallo les dades per si voleu obtenir informació (Casa del Tibet) http://www.casadeltibetbcn.org/ayudas/ayudas.html

Avui enceto aquest nou espai d'humor eròtic/menor.... Normalment sense paraules. Amb l'etiqueta humor picant hi podreu trobar, a partir d'ara, tots els articles relacionats.

Després de 14 mesos de l’adveniment d’aquest bloc, toca fer una declaració d’intencions, té la voluntat de ser un espai de reflexió, d’humor, crític i eclèctic. De vegades utilitzar el que no ets, defineix el que ets, així doncs som-hi amb el que no som. No al pensament únic, no a l'homogeneïtzació, a la uniformitat, a l’acceptació de tot el que ve donat sense més ni més... I ara canviant de registre vaig a tot allò que vol ser: perseguir la utopia, revisar les convencions , cercar noves formes de pensament, observar (meravellós mot) com són els pensaments, d’on vénen, on porten, si, tal vegada, són reiteratius, circulars, si viatgen cap a l’abisme, són propis, són heretats…. Ara arribats a aquest punt seré una mica agosarat i m’atreveixo a donar senyals per fer el camí: expandir la ment, conrear la imaginació, adobar el coneixement, experimentar, anar...! Més agosarat… tornar a néixer, a ser un nou nat, començar a viure i a caminar de nou. I si ens donem una segona oportunitat ami...

HEM D'APRENDRE A VIATJAR LLEUGERS PER LA VIDA...., A TRAVÉS DE LES NOSTRES REALITATS, SENSE CREAR-NOS CÀRREGUES MENTALS O PSICOLÒGIQUES DE CAP MENA. QUAN ACCEPTEM EL FET DE QUE TOTES LES NOSTRES REALITATS (LA FÍSICA, L'EMOCIONAL, LA MENTAL, LA PSICOLÒGICA I L'ESPIRITUAL), JUNT AMB LES EXPERIÈNCIES PERSONALS D'AQUESTES, SÓN IMPERMANENTS I QUE ESTAN SUBJECTES A CANVIS, ALESHORES ESTAREM PREPARATS PER AFRONTAR QUALSEVOL CANVI ESDEVINGUT A QUALSEVOL DE LES CITADES REALITATS. ÉS MÉS, EL CANVI SERÀ BENVINGUT, S'ESDEVINGUI PER BÉ O PER MAL. MANTINDREM L'ATENCIÓ, LA MENT TOTALMENT ALERTA, ROMANDREM EN EQUILIBRI.... I NO JUTJAREM LA CIRCUMSTÀNCIA QUE SOFREIX EL CANVI DETERMINAT PUGUEN TAIXÍ "OBSERVAR EN SILENCI PERÒ EN PLENA CONSCIÈNCIA COM ES MANIFESTA EL CANVI". D'AQUESTA MANERA ENS N'ADONAREM, A TRAVÉS DE LA NOSTRA EXPERIÈNCIA AUTÈNTICA, DE QUE NO HI HA RES QUE ES MANTINGUI INCANVIABLE, I DE QUE TOTS ELS FENÒMENS O REALITATS SÓN NOMÉS OBJETIVAMENT RE...