BHAGAVAD GITA

-
El Mahabharata és un extens poema hindú, d’uns 5.000 anys d’antiguitat. Consta de més de 107.000 parells de versos. Escrit en sànscrit narra l’epopeia entre dos clans tribals. El Bhagavad –Gita (cant del Senyor) en forma part, es tracta d’un Upanishad
(ensenyança als peus del mestre). Els 18 breus capítols del Gita parlen del diàleg mantingut entre Krishna i Arjuna, abans de la batalla.
El Gita és l’escriptura més llegida a l’India i la més coneguda a occident per la bellesa del seu contingut i la universalitat del seu missatge.
Ens parla de transcendir els límits de la ment atrapada en les coses quotidianes i ofuscada per la ignorància. El món dels sentits, dels sentiments i de les emocions ens fan viure atrapats en una vida insatisfactòria.
Personalment opino que és un llibre d’imprescindible lectura i molt recomanable de portar a la pràctica diària, dins d’una ment oberta i d’acord a la forma de viure actual.
Us escric uns versos a tall d’exemple :

Un deu alliberar-se amb l’ajuda de la ment.
Per aquell que ha conquerit la ment,
aquesta és el millor dels amics;
però per aquell que no ho ha fet
la ment romandrà com el seu pitjor enemic.

Concentra la ment en el teu treball,
però mai permetis que el teu cor s’enganxi als resultats.
Mai treballis per amor a la recompensa,
i fes el teu treball amb constància i regularitat

Realiza el teu treball en la pau del Ioga, lluny de tot desig egoista ;
desenganxat de l’èxit tant com del fracàs.
La pau del Ioga és estable i permanent, doncs porta equilibri a la teva ment.

nota: quan parla de Ioga es refereix al conjunt de les ensenyances.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sortir de l'armari lingüístic.

-
Imatge
Sortir de l’armari lingüístic fa una oportuníssima aproximació a la situació sociolingüística dels Països Catalans des de la psicologia, i més concretament, des de la psicologia social. És un llibre amè, oportú i divertit: un cop d’autoestima per als que defensem la llengua. Una guia pràctica que dóna consells lògics i realitzables sobre com millorar la nostra conducta lingüística, eliminar prejudicis, aprendre a viure en català sense traumes i, de passada, contribuir a l'avenç social de la llengua. Contactes: Servei Local de Català de Cerdanyola del Vallès
Més informació

Els dies de la Setmana

-
La setmana de set dies s’endinsa en la nit del temps. Les cultures més antigues de la humanitat, com els babilonis, ja l’empraven. D’aquelles antigues cultures mesopotàmiques la varen heretar els grecs i els romans i d’ells l’hem heretada nosaltres. El nombre set és un nombre màgic en les cultures antigues que són la base de la nostra: els set savis de Grècia, les set meravelles del món antic, els set mars, els set continents, les set edats de l’home, els set pecats capitals, els set sagraments, els set colors de l’arc de Saant Martí, etc. La causa és que en aquella època llunyana només era possible veure en el cel set cosso celestes –el Sol, la Lluna i cinc planetes- que es podien distingir clarament dels estels, molt més petits. Els antics romans donaven a cada dia el nom d’un dels set cossos celestes que són visibles a ull nu, els planetes Mart, Mercuri, Júpiter, Ve nus i Satur, a més del sol i la Lluna. Els romans varen copiar dels hebreus el costum de fer un dia de descans s...
Més informació

Versets dels dies de la setmana

-
Imatge
Segona part dels dies de la setmana... Al País Valencià hi podem trobar aquests: El dilluns compre lluç. El dimarts compre naps. El dimecres compre nespres. El dijous compre ous. El divendres, faves tendres. El dissabte tot m'ho gaste. El diumenge tot m'ho menge. A Barcelona aquests altres: El dilluns, pels seus difunts, la vella no fila. El dimarts, pels seus pecats, la vella no fila. El dimecres, perquè compra nespres, la vella no fila. El dijous, perquè compra ous, la vella no fila. El divendres, perquè té els dits tendres, la vella no fila.       El dissabte, perquè capta, la vella no fila.       I el diumenge filaria sinó que no n'és dia. Ara, proveu de dir-ho ben de pressa... El dilluns va dir al dimarts que passés per cal dimecres i preguntés al dijous si era cert que el divendres hagués dit al dissabte ques festa el diumenge.
Més informació