CAMINAR LLEUGERS

-
HEM D'APRENDRE A VIATJAR LLEUGERS PER LA VIDA...., A TRAVÉS DE LES NOSTRES REALITATS, SENSE CREAR-NOS CÀRREGUES MENTALS O PSICOLÒGIQUES DE CAP MENA.

QUAN ACCEPTEM EL FET DE QUE TOTES LES NOSTRES REALITATS (LA FÍSICA, L'EMOCIONAL, LA MENTAL, LA PSICOLÒGICA I L'ESPIRITUAL), JUNT AMB LES EXPERIÈNCIES PERSONALS D'AQUESTES,
SÓN IMPERMANENTS I QUE ESTAN SUBJECTES A CANVIS, ALESHORES ESTAREM PREPARATS PER AFRONTAR QUALSEVOL CANVI ESDEVINGUT A QUALSEVOL DE LES CITADES REALITATS.

ÉS MÉS, EL CANVI SERÀ BENVINGUT, S'ESDEVINGUI PER BÉ O PER MAL.
MANTINDREM L'ATENCIÓ, LA MENT TOTALMENT ALERTA, ROMANDREM EN EQUILIBRI....
I NO JUTJAREM LA CIRCUMSTÀNCIA QUE SOFREIX EL CANVI DETERMINAT
PUGUEN TAIXÍ "OBSERVAR EN SILENCI PERÒ EN PLENA CONSCIÈNCIA COM ES MANIFESTA EL CANVI".
D'AQUESTA MANERA ENS N'ADONAREM, A TRAVÉS DE LA NOSTRA EXPERIÈNCIA AUTÈNTICA, DE QUE NO HI HA RES QUE ES MANTINGUI INCANVIABLE, I DE QUE TOTS ELS FENÒMENS O REALITATS
SÓN NOMÉS OBJETIVAMENT RELATIUS, SUCCEÏNT-SE INDEFINIDAMENT, LA QUAL COSA IMPLICA UN CANVI CONSTANT O UNA IMPERMANÈNCIA.
EL QUE CONCEBIM COM A PERMANENT ÉS NOMÉS UNA IDEA, NO EXISTEIX EN EL NOSTRE MÓN EXPLICÍT I CONCRET.
UN NO ES CONVERTEIX EN VÍCTIMA DE LA IMPERMANÈNCIA, SINOÓQUE SURA DAMUNT DE LES SEVES ONES AMB ATENCIÓ CONTINUADA I AMB COMPLAENÇA TRANSFORMANT ALLÒ DESAFORTUNAT EN AFORTUNAT I... OBTENINT EL MILLOR DE CADA CANVI.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Sortir de l'armari lingüístic.

-
Imatge
Sortir de l’armari lingüístic fa una oportuníssima aproximació a la situació sociolingüística dels Països Catalans des de la psicologia, i més concretament, des de la psicologia social. És un llibre amè, oportú i divertit: un cop d’autoestima per als que defensem la llengua. Una guia pràctica que dóna consells lògics i realitzables sobre com millorar la nostra conducta lingüística, eliminar prejudicis, aprendre a viure en català sense traumes i, de passada, contribuir a l'avenç social de la llengua. Contactes: Servei Local de Català de Cerdanyola del Vallès
Més informació

Els dies de la Setmana

-
La setmana de set dies s’endinsa en la nit del temps. Les cultures més antigues de la humanitat, com els babilonis, ja l’empraven. D’aquelles antigues cultures mesopotàmiques la varen heretar els grecs i els romans i d’ells l’hem heretada nosaltres. El nombre set és un nombre màgic en les cultures antigues que són la base de la nostra: els set savis de Grècia, les set meravelles del món antic, els set mars, els set continents, les set edats de l’home, els set pecats capitals, els set sagraments, els set colors de l’arc de Saant Martí, etc. La causa és que en aquella època llunyana només era possible veure en el cel set cosso celestes –el Sol, la Lluna i cinc planetes- que es podien distingir clarament dels estels, molt més petits. Els antics romans donaven a cada dia el nom d’un dels set cossos celestes que són visibles a ull nu, els planetes Mart, Mercuri, Júpiter, Ve nus i Satur, a més del sol i la Lluna. Els romans varen copiar dels hebreus el costum de fer un dia de descans s...
Més informació

Versets dels dies de la setmana

-
Imatge
Segona part dels dies de la setmana... Al País Valencià hi podem trobar aquests: El dilluns compre lluç. El dimarts compre naps. El dimecres compre nespres. El dijous compre ous. El divendres, faves tendres. El dissabte tot m'ho gaste. El diumenge tot m'ho menge. A Barcelona aquests altres: El dilluns, pels seus difunts, la vella no fila. El dimarts, pels seus pecats, la vella no fila. El dimecres, perquè compra nespres, la vella no fila. El dijous, perquè compra ous, la vella no fila. El divendres, perquè té els dits tendres, la vella no fila.       El dissabte, perquè capta, la vella no fila.       I el diumenge filaria sinó que no n'és dia. Ara, proveu de dir-ho ben de pressa... El dilluns va dir al dimarts que passés per cal dimecres i preguntés al dijous si era cert que el divendres hagués dit al dissabte ques festa el diumenge.
Més informació