CAMINS DE LLIBERTAT.

El més gran perill de la submissió és que arribi a convertir-se en costum, en resignació que es filtra com a verí paralitzant les nostres venes, potser sense que un mateix se n’adoni.

És aleshores quan la submissió arriba al grau de perfecció, quan l’últim reducte ha caigut i la consciència s’enterboleix per acabar extingint-se a poc a poc.

No sempre ha estat així, i no sempre serà així

Quan comences a creure que ets lliure s’inicia un procés mental cap a la llibertat l’actitud canvia, les perspectives canvien, descobreixes un món nou, ple de possibilitats, i creixen la confiança, l’autoestima i les fites més inversemblansts es tornen realitats.

Ah, i no té contraindicacions, ni efectes secundaris........

Perquè és de justicia, perquè és de llei, i sobretot perquè nosaltres ho volem, aconseguirem la llibertat, imprescindible per no desaparèixer com a poble, perquè els nostres avantpassats ens miren, perquè els nostres fills ho esperen, i perquè ja toca.

Comencem a creure, comencem a caminar, comencem a fer gruix !!!!

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Sortir de l'armari lingüístic.

Els dies de la Setmana